Arxiu d'etiquetes: correctors

L’«antimoni» de Russell

Hom no és gaire aficionat a les matemàtiques; de fet, hom va patir les matemàtiques durant força temps. No pas per manca de capacitats cognitives, sinó, segons un professor que hom tingué quan els televisors encara eren en blanc i negre, per desinterès: com que no m’agradaven, m’esforçava el mínim per aprovar. No en faig gala, al contrari: potser m’hi hauria d’haver esforçat més… però fins que no inventin la màquina de viatjar en el temps o vingui el Doctor Who a convidar-me a fer un volt en la seva cabina telefònica, no hi ha res a fer per canviar-ho —i ara, ho reconec, em fa mandra.

Però vet aquí que de cop i volta les matemàtiques m’interessen. O, més ben dit, m’ha agafat la pruïja de conèixer la trajectòria vital d’un matemàtic, Alan Turing, a qui sembla que devem, entre altres coses, l’existència d’aquestes màquines endimoniades que s’han apoderat de les nostres llars i llocs de treball: els ordinadors. Aquest bon senyor, com manaven els cànons vigents a la Gran Bretanya a la seva època, fou jutjat i condemnat per un únic crim: ser homosexual.

I gràcies a una recomanació ara tinc a les meves mans la biografia de Turing que escriví David Leavitt i, com no podia ser d’altra manera, a poques pàgines del començament han començat a aparèixer les matemàtiques: no res que demani una especial preparació en el camp, si més no de moment, ni que impedeixi continuar la lectura. Però, ai las, vet aquí l’errata. Hom va llegint tan tranquil, intentant de no perdre el fil del que llegeix, quan de sobte… paf! Un mot del tot correcte però del tot incorrecte. Un mot parany, d’aquells que en un dia de poca atenció pots obviar completament… malgrat que no fa sentit. O que, desconeixedor del tema del text que tradueixes o corregeixes, no t’atures a comprovar. Un mot que, malgrat no ser matemàtic, saps que no hi ha de ser.

I així la paradoxa de Russell, també coneguda com a paradoxa del barber o antinòmia de Russell, es converteix, per obra i gràcia d’una distracció, en l’«antimoni de Rusell».* I el senyor Russell, pobret, sense haver dit ni piu, passa de filòsof a químic en un dir Jesús. I hom, escombrant cap a dintre, té un motiu per divagar una mica al blog.

* En castellà, esclar: on hauria de dir «antinomio de Russell», diu «antimonio de Russell» (p. 38). En català és un error difícil de cometre.

Com…

Com la taca de sutge enmig de la cara. Com la petjada enfangada en un terra acabat de fregar. Com la patata podrida al verduler. Com un pèl a la sopa. Com una rosa blava. Com la mosca aixafada al parabrisa. Com la floridura a la fruita madura. Com un núvol de pluja en un cel blau. Com la gota que fa vessar el got. Com allò que està fora de lloc.

[…] i els ulls segueixen distretament els tossals que emergeixen lentament a l’horitzó para després ser engolits a poc a poc…

(Vassili Grossman. Vida i destí. Barcelona: Cercle de Lectors, 2008. p. 358.)

La citació: Lluís Amiguet

Hi ha paraules que no se sap si obeeixen a la desinformació, a la banalitat, al menyspreu… Que un escriptor es queixi que un corrector maldestre li canviï sense motiu un mot, és respectable; que un periodista en conclogui que més val enviar els correctors a pastar fang, passa de taca d’oli. Hi ha mals correctors, sí; però també n’hi ha molts de bons.

¿El catalán de sus obras es localista?

Yo respeto su cotxe del sur como espero que respeten mi vutura del norte.

Su vutura me parece correctísima.

Y a mi su cotxe.

Pues a correr los dos.

Pero hay correctores que creen que la solución léxica de un territorio —el suyo— debe prevalecer sobre cualquier otra.

Mientras nos entendamos nosotros, que se vayan ellos a corregir a su pueblo.

En eso comulgo con Josep Pla: «Mentre saludis amb un bon dia i et contestin bon dia, estàs en terra de parla catalana».

La resposta a la darrera pregunta em fa l’efecte que és una fugida d’estudi: segur que l’escriptor té més idea de la feina que fan els correctors que no pas el periodista. De la ximp… qualitat d’algunes preguntes, millor no parlar-ne.

  • Lluís Amiguet. «Joan-Lluís Lluís, escritor de la Catalunya Nord». La Vanguardia, 11 d’agost de 2009 (La Contra).