Arxiu d'etiquetes: Contes russos

Sala de lectura, 134: Contes russos, de Francesc Serés

Si no hagués estat per una, diguem-ne així, obligació, probablement no hauria llegit aquests Contes russos d’en Francesc Serés. Encara no he llegit cap dels seus llibres anteriors, tot i que ho vaig intentar amb La força de la gravetat:  no vaig passar del primer o segon conte, ni ho recordo, i el vaig abandonar força avorrit. Però ara, després de llegir aquests Contes russos, em temo que hauré de posar novament —que posaré novament— La força… a la pila de lectures pendents. D’aquesta afirmació es pot deduir sense gaire marge d’error que els Contes… m’han agradat, malgrat la recança amb què vaig començar a llegir-los.

Serés es treu de la màniga en aquest recull cinc contistes russos, de diferents èpoques, amb els quals crea una antologia que abasta la història de Rússia dels segles XX i XXI, des dels darrers tsars als nostres dies. Aquesta «pretesa» antologia està ordenada, però, del present cap al passat, de manera que llegim primer els contes que transcorren a la Rússia contemporània i anar viatjant cap enrere fins a l’epoca dels tsars. Cadascun dels autors reflecteix en els seus contes un moment històric, un entorn (la ciutat, el camp, els kolkhozos) i una situació vital (l’amor, la rutina, la por, l’obediència, etc.) i el pes del poder, de l’autoritat, de les classes dirigents, sobre els ciutadans. Aquest pes és present en tots els contes, si bé és en el darrers on semb la que s’hi amagui la clau per entendre què els uneix; fent bones les paraules del príncep de Salina, a Rússia tot canvia i tot continua igual: els tsars són substituïts per les autoritats comunistes (de les quals hi ha que són antics aristòcrates reciclats, com a «El camí rus»), i aquestes són substituïdes pels antics poderosos… quan no són elles mateixes que es perpetuen al poder.

Ara, la pregunta que em resta per respondre és: parla només de Rússia? Algunes situacions són tan universals (la lluita de classes, la lluita pel poder, l’absurditat de la burocràcia, etc.) que hom diria que no parla de Rússia, que Rússia és només un més dels possibles escenaris d’aquests contes.

El llibre:

Francesc Serés. Contes russos. Barcelona: Quaderns Crema, 2010. 222 p. ISBN 978-84-7727-481-0.