Arxiu d'etiquetes: Caixaforum

Concerto Soave al Caixaforum

Si El Llibreter no hagués esmentat la soprano Maria Cristina Kiehr fa uns dies en un comentari en aquest blog, és molt possible que hagués deixat passar l’oportunitat d’anar a escoltar en directe Concerto Soave, el grup que la soprano formà amb el clavecinista Jean-Marc Aymes i que es dedica, principalment, a la interpretació de música italiana del segle XVII. Actuaren ahir al vespre al Caixaforum i ara que els he conegut, no tinc cap dubte que els inclouré d’una manera o altra a la música que escolto habitualment.

El concert d’ahir es titulava «Lamentazioni per la Settimana Santa» i consistia en motets i lliçons de tenebres que s’interpretaven durant la Setmana Santa a la Itàlia del XVII (programa en PDF casolà). El grup, format per la soprano Maria Cristina Kiehr, Jean-Marc Aymes (orgue, clavecí i direcció), Sylvie Moquet (viola de gamba) i Matthias Spaeter (arxillaüt), interpretaren diverses peces de Giacomo Carissimi, Girolamo Frescobaldi, Giovani Pierluigi da Plaestrina, Michelangelo Rossi, Giovanni Francesco Marcorelli i un parell d’anònimes que incloïen diverses lliçons de l’ofici de tenrebres, les lamentacions de Jeremies, intercalades amb peces instrumentals. La posada en escena incloïa un canelobre amb cinc espelmes que Maria Cristina Kiehr anava apagant després de cada lliçó. Potser gràcies a les dimensions de l’auditori, ha estat més senzill poder gaudir de la veu de la soprano argentina, una veu plena, de greus vellutats i aguts brillants, i així com de les peces instrumentals intercalades —una per cadascun dels instruments, excepte l’orgue. El concert ha acabat amb un bis, «Quis dabit capiti meo acquam», de Giovani Paolo Caprioli.

Aquí us deixo «Per si fervidi accenti» del Pianto della Maddalena de Luigi Rossi interpretat per Maria Cristina Kierh. No té massa a veure amb el concert d’ahir, però us en podreu fer una idea:

http://www.youtube.com/watch?v=rNpI1BnEHt0

Wagner al Caixafòrum

Segueixo porfidiós la meva aproximació a Wagner, ara al Caixafòrum amb un curs monogràfic* sobre la Tetralogia.

Arribo abans d’hora, localitzo la sala on es fa el curs i enfilo cap a la llibreria, a tafanejar una mica —i acabo amb un parell de llibres a la butxaca, tot s’ha de dir, un dels quals em donarà una bona estona de lectura aquella mateixa nit. S’acosta l’hora de l’acte i a la porta de l’auditori ja s’ha començat a formar la cua d’assistents: la mitjana d’edat és matusalèmica, tot i els esforços dels més joves per rebaixar-la… però és clar, els jubilats són els que tenen més temps lliure per disposar. De mica en mica la cua creix, fins arribar a la porta i es torna a caragolar cap endins: s’hi ha apuntat tanta gent, ens diuen, que s’ha hagut de canviar el curs de sala.

Comencem amb una mica d’explicació teòrica sobre la mitologia nòrdica i les sagues en què es basa, i com Wagner les aprofita per bastir la seva obre. També ens parlen del mite, dels personatges de la Tetralogia i dels leitmotivs de l’obra, que anem escoltant descontextualitzats. Finalment, es projecten imatges del muntatge de Das Rheingold que vam veure la temporada 2002-2003 al Liceu.

Per què m’entesto a continuar la meva aventura wagneriana? Per l’emoció. Perquè no puc evitar emocionar-me quan n’escolto determinats fragments i això deu voler dir alguna cosa. Com ahir, mentre vèiem alguns fragments de l’obra i notava que se m’eriçaven els cabells.

* Curs de quatre sessions, dedicada cada una a una part de la tetralogia, que té lloc els dimarts 9, 16, 23 i 30 d’octubre de 17 h a 19 h al Caixafòrum (Barcelona). A càrrec de Rafel Esteve Alemany.

 

Technorati Tags: