Arxiu d'etiquetes: Boris Godunov

El paper dels llibres

A la tercera escena de l’òpera Boris Godunov, un monjo, Pimen, està escrivint una crònica dels fets que ha viscut, perquè siguin coneguts per les generacions futures. En aquestes primeres paraules seves, hi podem veure reflectida una idea sobre el paper dels llibres.

ACTE IQuadre primer: cel·la al Monestir del Miracle. És de nit. El pare Pimen escriu a la llum d’una llàntia. Grigori dorm.

PIMEN
(parant d’escriure)
Un sol fet més, el darrer que falta explicar
i la meva crònica estarà acabada.
Hauré acabat la tasca que Déu
m’ha encomanat a mi, un pobre pecador.
(Torna debades, després s’atura uns instants novament.)
No en va m’ha posat Déu al món
tants d’anys per fer de testimoni!
Algun dia, un altre monjo estudiós
trobarà la meva obra anònima i aplicada,
encendrà com jo la seva llàntia,
treurà del manuscrit la pols dels segles
i copiarà la crònica verídica dels fets,
a fi que els descendents dels ortodoxos
coneguin la història de la seva terra.

(pensarós)
En plena vellesa em sento reviure.
El passat desfila davant meu tumultuós,
com les ones de la mar oceana.
Temps hi hagué en què era ple d’esdeveniments!
Ara es mostra calmat i silenciós…
Tanmateix s’acosta el dia,
la llàntia s’apaga…
(Continua escrivint.)
Un sol fet més, el darrer…

Versió catalana del llibret, feta per Jaume Creus i del Castillo, per al Liceu. La trobareu aquí: Boris Godunov. Síntesi argumental.

Nits d’Òpera, XIV: Boris Godunov

Boris Godunov és coronat tsar a la mort del tsarèvitx Dmitri, fill d’Ivan el Terrible, en nom del qual regia Boris. Però el tsarèvitx ha mort assassinat, i se sospita que Boris pugui haver estat el culpable. I Boris n’és conscient, i això marcarà tot el seu regnat.

Situada en un escenari auster, gris plom i negre, amb alguna concessió als brillants daurats que simbolitzen la reialesa, transcorre l’acció d’aquesta òpera feixuga i opressiva de Modest Mussorgski, en la qual, per mitjà de set escenes, ens explica el regnat de Boris Godunov. Els colors, una estètica que fàcilment podríem relacionar amb la dels anys de la segona guerra mundial, i la presència contínua del tsarèvitx mort, sigui encarnat per un menut tot emblanquinat, sigui en els retrats que apareixen i desapareixen contínuament de l’escenari, tot ajuda a intensificar l’ambient angoixant en què Boris intenta regir el destí de Rússia.

El Liceu ha escollit per aquesta temporada la versió més desconeguda de Boris Godunov, la primera que va composar Mussorgski i que no es va estrenar mai en vida del compositor. L’absència d’un personatge femení central, de ballet i d’una història sentimental, a més de motius polítics, portaren el compositor a fer-ne una altra versió ja que cap teatre la volia estrenar. I és la que s’està veient aquests dies al Liceu. És una òpera en què el cor, que simbolitza el poble rus, i les veus masculines són els veritables protagonistes, mentre que les veus femenines estan reduïdes a una presència mínima fora del cor.

És una òpera a estones feixuga, a estones brillant i de gran força, amb unes intervencions impressionants del cor, i que hem tingut l’oportunitat de veure amb dos magnífics baixos en el paper de Boris, el finès Matti Salminen, i en el paper de Primen, Eric Halfvarson, molt ben acompanyats per Brian Asawa (Feodor), Philip Langridge (príncep Xuiski), Pär Linskorg (Grigori), Anatoli Kotxerga (Varlaam), Itxaro Mentxaka (l’hostalera) i Francisco Vas (l’innocent).

Llibret en castellà i en català

De fons, Medúlla, de Björk, o, A qui se li ha acudit la genial idea d’imprimir les lletres de les cançons en negre sobre un fons negre.