Arxiu d'etiquetes: Blocs i blocaires

Doing the Librarything

De fa uns dies la Gamoia ens està obsequiant amb unes entrades força interessants en què fa una descripció de diversos serveis web per compartir lectures i catalogar biblioteques (particulars, principalment, encara que algunes biblioteques públiques han començat a utilitzar-los), força interessants no només per als bibliotecaris sinó també per tots els malalts de llibres que ens dediquem amb passió a acumular a les nostres llars quantitats ingents i creixents de llibres. Podeu llegir aquests textos al seu blog, a la secció «Usuaris» (els ha etiquetat amb l’etiqueta «compartir_lectures»).

Gràcies a aquests textos de la Gamoia vaig descobrir que no m’havia donat de baixa de Librarything com creia i així he recuperat el meu compte i m’he enganxat a anar-hi afegint els llibres que tinc catalogats a l’ordinador de casa. Si us vaga i voleu tafanejar-hi una mica, trobareu la meva biblioteca en aques enllaç: Biblioteca. Possiblement, quan tingui més avançada la feina i més endreçada la biblioteca posaré en algun lloc del blog un widget que vagi mostrant títols a l’atzar o quins títols nous he afegit. També em podeu trobar a Anobii, una aplicació semblant tot i que més orientada, al meu parer, al control de les lectures que hom fa que no pas a la catalogació de biblioteques.

A Librarything hi ha diversos grups de gent amb interessos comuns que plantegen reptes de lectura o projectes tan originals com Legacy Libraries, que consisteix a crear el registre d’usuari d’algun personatge rellevant i anar afegint a la seva biblioteca els títols que van formar part de la biblioteca real del personatge. El grup que gestiona el projecte es diu «I see dead people’s books».

Librarything té una petita comunitat d’usuaris catalans (164 membres d’un total de 478.222) i la versió catalana del portal està traduïda gairebé del tot (un 82,2 %, segons la pàgina de traducció). Per sort, des de fa poc s’hi ha afegit com a font d’importació de dades el Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya, amb la qual cosa la presència d’obres catalanes pot ampliar-se fàcilment.

Mandra estival

Malgrat el lleuger descens de la temperatura dels darrers dies, com tots els anys m’ateny la mandra estival. Aquest anar arrossegant-se d’una ombra a una altra, d’una frescor a una altra, només per deixar-se caure al sofà o en una cadira a la terrassa d’un bar per no fer res, absolutament res. Només mandrejar i veure passar la vida al teu voltant, encara apressada i sorollosa, i desitjosa de repòs. Són dies que l’activitat més plaent és la menys activa físicament, que la calor i la humitat abalteixen i et converteixen en una font de suors. Encara que sembli mentida, molts nascuts a l’estiu enyorem el fred des del primer dia que comença a fer calor i a l’estiu preferim, paradoxalment, «hivernar».

I potser per tot això el blog no s’actualitza, potser per això la pila de lectures pendents va disminuint ràpidament. Però encara som per aquí i no tancarem la paradeta fins el mateix dia de marxar de vacances.

«Ah, pero, ¿las novelas gay no son porno?», de Regina ExLibris

Els que passeu habitualment per aquí ja us haureu adonat que l’autor d’aquest blog té el mal dels llibres i és incapaç de deixar que els llibres s’allunyin gaire de la seva vida. Per això avui se salta la regla no escrita —i de tant en tant violada— del descans bloguer dominical per recomanar-vos la lectura de la darrera entrada d’un dels blogs que ha descobert en els darrers mesos, Regina ExLibris,

una librera con delirios antropológicos aficionada a diseccionar los hábitos lectores de los españoles.

I per què avui i no un altre dia? Perquè sovint les etiquetes, tant en literatura com en qualsevol altre àmbit, fan més mal que bé i de tant en tant convé desfer malentesos i prejudicis. Com fa Regina ExLibris en aquesta entrada titulada «Ah, pero, ¿las novelas gay no son porno?».

Però no deixeu de fer una passejadeta pel seu blog, val la pena perdre una estona amb les seves anècdotes de llibretera.

Cinquè aniversari

És a l’hora del començament que cal vigilar molt particularment que els equilibris siguin perfectes. Però no ho puc assegurar. Començo sense saber ben bé què és això dels blogs, sense estar segur de si li donaré continuïtat, sense saber ben bé què hi explicaré. Però ja hem començat, no? Burla, burlando, van los tres delante…

No sé perquè vaig acabar aquella primera entrada de fa cinc anys amb el vers del famós sonet de Lope de Vega; suposo que volia dir que com qui no volia la cosa ja havia escrit l’entrada que inaugurava el blog. I com qui no vol la cosa, ja han passat cinc anys; cinc anys d’escriure més o menys assíduament, amb més inspiració o menys, fins i tot amb més ganes unes vegades que altres. Cinc anys que m’han servit per aprendre «què és això dels blogs»; per deixar de parlar-hi d’uns temes i començar a parlar-hi d’altres; per descobrir nous blogs i per conèixer —personalment— els autors d’altres; per il·lusionar-me, per avorrir-me, per emprenyar-me, per divertir-me… I tot i haver estat a punt més d’un cop de deixar-ho córrer, he arribat fins aquí: a celebrar el cinquè aniversari del blog.

Però això no tindria cap sentit si a l’altra banda no hi hagués qui s’ho llegís; per això acabaré amb quatre paraules molt senzilles: moltes gràcies a tots.

Lactosa Free (nou blog)

//lactosafree.blogspot.com)

No em posaré a pontificar a aquestes alçades, i quan hi ha persones que ho poden fer millor que jo, sobre la utilitat dels blogs. De tots els blogs, és clar: dels personals, que serveixen perquè cada fulanet i cada menganeta deixin anar les seves obsessions a la xarxa; com dels especialitzats, la utilitat dels quals ningú no deu posar en dubte a aquestes alçades de la pel·lícula.

Són molts els bloguers que, després d’un temps d’escriure un blog personal, decideixen un dia començar-ne un de més especialitzat, sigui sobre una afició, sigui d’un tema en què són experts, sigui per compartir una experiència que els ha canviat la vida i que saben que poden compartir amb altres persones que es troben en la mateixa situació. I també, és clar, perquè tots aquells que ignoràvem que allò existia en tinguem informació de primera mà.

I això ha fet la Cristina, la nostra frikitijefa, que va veure fa un temps com havia de canviar d’hàbits en declarar-se-li una intolerància a la lactosa. Des de llavors, ha hagut d’investigar què era i aprendre a viure-hi, cosa no gens fàcil com sabem els que la coneixem. I avui ha decidit compartir amb tothom la seva experiència en un blog, Lactosa Free.

Molt d’èxit en aquesta iniciativa, Cristina!

Segon aniversari del blog Frikitecaris

El maig de fa dos anys naixia a la blogosfera una cosa anomenada Frikitecaris que, ves per on:

  • parlava de biblioteques,
  • en parlava des d’un vessant ludicofestiu, i
  • s’encomanava com la grip.

Sí, s’encomanava: perquè un cop començaves a llegir el que escrivien els seus autors, no podies parar; i de sobte t’agafaven ganes de fer-hi comentaris; i abans que no te n’adonessis, zap!, t’havien atrapat i et convertien en un més dels perpretadors del blog bibliotecari més rebel, trapella i friqui de l’anomenada biblioblogosfera (encara que alguns no ho vulguin reconèixer). Un blog que, a més, com a bona folklòrica celebra els anys quan vol, perquè sí, «porque yo lo valgo».

Les celebracions comencen avui amb un meme («Meme a La Famiglia»), continuaran amb les biofrikitegrafies dels perpetradors, un tesaure, un canvi d’imatge i acabaran divendres amb una trobadeta frikitecària de col·laboradors i amics per menjar peix cru amb bastonets i no morir en l’intent, mentre intentem una vegada més posar en marxa un nou ordre mundial, basat en la CDU: l’arxiconeguda Dominació Mundial Frikitecària.

Metroo i iPod

Els senyors d’Alianzo, una xarxa de bloguers on hom es pot donar d’alta per controlar els blogs que escriu i veure quines posicions ocupa en rànquings diversos, entre altres coses, llancen un nou producte anomenat Metroo, i per fer-ho no se’ls ha acudit una altra cosa que fer una campanya entre els blogs donats d’alta al seu directori.

La campanya consisteix a demanar que s’insereixi un widget al blog que mostra una imatge. Quan aquesta imatge canviï i aparegui el logo de Metroo, la primera persona que hi cliqui anirà a parar a un formulari que, si l’omple, li donarà la possibilitat de guanyar un iPod… i que jo en guanyi un altre.

El logo en qüestió el teniu a la columna de la dreta, sota la secció «Llegint».

Actualització 18.06.2008: com aquests darreres dies no havia visitat la part pública del blog, no m’havia adonat del canvi de logo de Metroo. Sembla que el dia 12 de juny ja es va saber el nom del guanyador. Com que la promoció ja s’ha acabat i jo ja he fet la part que em tocava, he esborrat el logo.

Blog sobre Autoretrat de Mercè Rodoreda

El mes d’octubre passat vaig escriure una entrada al blog titulada «Quanta, quanta Rodoreda», que vaig canviar poc després per «Més Rodoreda encara» arran de la constatació que el primer títol podia ser llegit en sentit pejoratiu, constatació més o menys confirmada per un comentari de la Tina Vallès (el títol original es manté, però, a l’adreça de l’entrada, que no vaig canviar). La setmana passada, en obrir l’Avui, vaig tenir la sorpresa que havien escollit el mateix títol per al suplement Cultura, que conté un avançament editorial del llibre Autoretrat, a cura de Mònica Miró i d’Abraham Mohino, un recull de fragments de textos de Mercè Rodoreda a manera d’autobiografia. La coincidència del títol no és altra cosa que una curiositat, ja que el joc de paraules és ben fàcil. Fins i tot vaig pensar a fer-ne una entrada al blog, però al final tot va quedar amb un comentari entre la Tina i jo (suposo que no li farà res que reveli aquestes «intimitats») sobre el títol del suplement i el llibre que s’anunciava.

I si avui trec el tema al blog és perquè m’ha tornat a arribar notícia d’aquest Autoretrat rodoredià. De tant en tant trobes petites sorpreses a la safata d’entrada del correu electrònic; sorpreses pel contingut o pel destinatari: en aquest cas es tracta d’Abraham Mohino mateix (si ningú no n’ha suplantat la identitat) que m’envia l’adreça d’un blog dedicat, precisament, a aquest llibre, suposo que per fer-ne una mica de difusió i propaganda: Mercè Rodoreda: Autoretrat,

bloc destinat a la difusió i a la recepció de l’obra Autoretrat, de Mercè Rodoreda (Barcelona: Angle Editorial, 2008)

que es podrà trobar a les llibreries a partir de la propera setmana.

Technorati Tags:

Certamen «Turismo 2.0, Primavera 2008»

L’amiga Jaio, que no para mai quieta, posa en marxa des de Globalkutura Elkartea un concurs fotogràfic que té com a tema principal el País Basc, amb la finalitat de donar-lo a conèixer i de promoure-hi el turisme. L’explicació la teniu a continuació, amb l’enllaç a les bases del concurs:

Desde Globalkultura Elkartea, y con la colaboración de Basquetour, la Agencia Vasca de Turismo, buscamos acercar el País Vasco en todas sus dimensiones a quien le guste viajar y promover el turismo hacia el País Vasco apoyándonos en quienes tengáis un blog. Queremos que la gente conozca nuestra tierra y nos conozca por muchas de las cosas buenas que tenemos.

Para ello, hemos organizado el CERTAMEN «TURISMO 2.0, PRIMAVERA 2008», con importantes premios, a repartir entre quienes participéis.

Por medio de textos, fotos o vídeos, puedes promover, señalar o enaltecer tu pueblo favorito, un rincón turístico insólito, un plato gastronómico, o una atracción concreta del País Vasco.

Puedes limitarte a apoyar la campaña o participar en alguna de las tres modalidades. Puedes vivir aquí o haber venido a visitarnos. Puedes participar a título individual o en grupo, lo único que necesitas es tener un blog y ganas de contarlo. Cualquiera puede tener un premio.

Plazo: hasta el 15 de marzo de 2008. Las bases en: www.turismo20.net

Enllaços relacionats: