Arxiu d'etiquetes: Bianca Castafiore

L’ària del diumenge: «Ah, je ris, de me voir si belle» (Bianca Castafiore)

Un Que Passava: Pst, pst, tu! Ei, tu! No facis l’orni que t’estic veient a l’altra banda de la pantalla…

El Que Mou Els Fils (aka Ferran): Qui? Jo?

UQP: No, Cleòpatra ressuscitada, si et sembla. Esclar que et parlo a tu!

EQMEF: I bé, què vols? T’escolto.

UQP: M’escoltaràs i em sentiràs, i tant. Que et sembla bonic això? Tenir-me abandonat i tenir abandonats els teus lectors?

EQMEF: És que…

UQP: És que, és que… Només saps dir això o què: és que tinc poc temps, és que no estic inspirat, és que naps, és que cols… I un be negre, home! Almenys podries continuar les seccions fixes, que tampoc no et costa tant… no hi has de pensar gaire.

EQMEF: Què insinues?

UQP: No res, no res. Que estem tots desficiosos per llegir una altra de les teves perles de saber immarcessible i incommensurable…

EQMEF: Poca conyeta que t’esborro. Que la ironia encara l’entenc, tu.

UQP: Més que ironia era sarcasme. Però en fi, deixem-ho que encara em tocarà el rebre. Què, escriuràs alguna cosa avui?

EQMEF: Cony, no ens passéssim! Que avui és diumenge i és dia de descans!

UQP: Dia de descans, diu. Que no n’has tingut prou, de descans, des de divendres? Au, coi de mandrós, posa’t les piles. A més, vas ser tu qui em va obligar a treballar els diumenges, amb aquest coi d’àries del diumenge que et vas empescar.

EQMEF: Ostres, l’ària del diumenge!

UQP: Ostres, l’ària del diumenge! A vegades em pregunto què faries sense mi.

EQMEF: Els diumenges descansar, t’ho asseguro. I ara calla. Benvolguts amics, arriba diumenge i toca l’ària del diumenge.

UQP: No serà la de dissabte, dic jo.

EQMEF: (Tu, millor que callis). I avui, un que podem recordar cada dia quan ens rentem la cara per tenir un bon dia…

UQP: Segons qui, no amb això tindria un bon dia.

EQMEF: No li feu cas. Del Faust de Gounod, l’ària de les joies: «Ah, je ris, de me voir si belle». Cantada per l’única, la insuperable, la inabastable… Bianca Castafiore!

http://www.youtube.com/watch?v=S7l9FL-SD1o

(vídeo pujat per richardmarseille).

La veu és la d’una altra «artista», Florence Foster Jenkins, una soprano totalment mancada per de facultats per cantar però que es va entestar a convertir-se en una cantant d’òpera reconeguda.

(EQMEF fa una figa a UQP i es retira fent-li llengotes. UQP, vermell de ràbia, torna a amagar-se rere la pantalla posant-se uns taps a les orelles).

Actualització 01.04.2010: el vídeo ja no està disponible a Youtube.