Atribuïrem a la serendipitat haver ensopegat amb aquest vídeo. Mirava a Youtube altres interpretacions del Celentano per continuar estirant el fil, i de sobte vaig llegir: «Adriano Celentano – Raffaella Carrà». I aquí us els porto, amb una imparable Raffaella i una cançó de lletra inintel·ligible, però amb molta, molta energia. Així que continuaré una mica més amb la música italiana dels anys seixanta-setanta. I la propera setmana encara n’hi haurà una mica més…
(vídeo pujat per maskir)
Sovint m’he allunyat del principi rector d’aquesta secció segons el qual d’un diumenge al següent l’«ària» escollida havia de tenir alguna relació amb l’anterior. La d’aquest diumenge podríem dir que en té perquè els intèrprets són italians, però el fil conductor és una mica més complicat. No diré com vaig arribar a Mina —va ser pel camí «petardo», d’això en podeu estar segurs— però en el disc d’ella que corre per casa (un recopilatori doble de grans èxits) hi havia «Azzurro», la cançó d’avui. Malgrat l’alegria de la música, la lletra no és precisament per posar-se cantar i a riure, però. Qui també la cantava era Adriano Celentano, i d’ell són les versions d’avui. Hi ha també a Youtube un vídeo de Mina i Celentano cantant «Parole, parole» que val la pena veure, però avui em limitaré a «Azzurro».
(vídeo pujat per E7SaMa)
I un altre amb un «tren dels desitjos» curiós: «Azzurro».