Arxiu d'etiquetes: 2011

Sala de lectura, 2011

S’acaba l’any, i com ja és tradició a ca l’Un que passava, l’únic balanç anual serà el de les lectures. Un balanç no gaire brillant, si el comparem amb anys anteriors: només setze lectures —algunes força llargues, tot s’ha de dir. Tampoc no he aconseguit superar el repte 2011 de la Meribèlgica; a veure si l’any vinent hi ha més sort.

  1. Atwood, Margaret. L’any del diluvi. Tr. Marta Pera Cucurell. Alzira: Bromera, 2010. 434 p. ISBN 978-84-9824-704-6. [Repte 2011: Ga]
  2. Barceló, Miquel. La ciència-ficció. Barcelona: UOC, 2006. 93 p. ISBN 84-9788-519-8. [Repte 2011: El]
  3. Bulgakov, Mijail. Los huevos fatales. Tr. Silvia Serra. Madrid: Valdemar, 1990.  107 p. ISBN 84-7702-024-8. [Repte 2011: Os]
  4. Cortijo, Dani. Històries de la història de Barcelona. Barcelona: L’Arca, 2010. 238 p. ISBN978-84-936014-4-7. [Repte 2011: Co]
  5. Divry, Sophie. Signatura 400. Tr. Maria Enguix Tercero. Barcelona: Blackie Books, 2011. 106 p. ISBN 978-84-938745-4-4. [Repte 2011: R1]
  6. Eaton, Jan. Manual de todas las técnicas de ganchillo. Barcelona: Océano, 2009. 160 p. ISBN 978-84-7556-434-0. [Repte 2011: As]
  7. Freeman, John. Manual de fotografía digital SLR. Madrid: Akal, 2009. 256 p. ISBN 978-84-96669-25-3. [Repte 2011: Ta]
  8. Martin, George R. R. Juego de tronos. Tr. Cristina Macía. Barcelona: Gigamesh, 2004. 798 p. ISBN 84-932250-4-5. [Repte 2011: Ar]
  9. —. Choque de reyes. Tr. Cristina Macía. Barcelona: Gigamesh, 2005. 922 p. ISBN 84-932702-2-9. [Repte 2011: Er]
  10. —. Tormenta de espadas. Tr. Cristina Macía. Barcelona: Gigamesh, 2005. 622 p., 604 p. ISBN 84-96208-07-7. [Repte 2011: Rg]
  11. —. Festín de cuervos. Tr. Cristina Macía. Barcelona: Gigamesh, 2007. 860 p. ISBN 978-84-96208-59-9. [Repte 2011: Es]
  12. Nooteboom, Cees. Desviació a Santiago. Tr. Mariona Gratacòs Grau. Alzira: Bromera, 2010. 331 p. ISBN 978-84-9824-706-0. [Repte 2011: Ti]
  13. Serés, Francesc. Contes russos. Barcelona: Quaderns Crema, 2010. 222 p. ISBN 978-84-7727-481-0. [Repte 2011: Re]
  14. Sobrequés i Callicó, Jaume. Història de Catalunya. Barcelona: Base, 2010. 130 p. ISBN 978-84-92437-59-7. [Repte 2011: H]
  15. Stoller, Debbie. Stitch’n bitch : The knitter’s handbook. Nova York: Workman, 2003. 248 p. ISBN 978-0-7611-2818-2. [Repte 2011: Nb]
  16. Teixidor, Emili. Retrat d’un assassí d’ocells. Barcelona: Proa, 1988. 208 p. ISBN 84-7588-193-9. [Repte 2011: Li]

11è Concurs Internacional de Roses Noves de Barcelona

Les roses: núm. 59

Rosa "Grand Award (Poulcy-014)" - Premi Rosa Ciutadana 2011

Els darrers 6, 7 i 8 de maig se celebrà a Barcelona l’onzena edició del Concurs Internacional de Roses Noves de Barcelona, al Roserar del Parc de Cervantes. De roses no és que hi entengui gaire, però m’agraden i a casa sempre n’hem tingut. Ara, no em pregunteu per noms científics i varietats: fora de la Chrysler no sóc capaç de distingir-ne cap altra, i l’apreciació que en pugui fer es redueix a si m’agrada o no el color, la forma, el tipus de pètals i si fa olor o no. Tanmateix, cada any quan arriba el Concurs me’n vaig cap al Roserar armat de càmera i paciència, a fer una mica de reportatge fotogràfic i, sí, també a votar la Rosa ciutadana.

Enguany hi he anat dues vegades: divendres, quan vaig votar, i diumenge a acabar de fer quatre fotografies i, ja que hi era, escoltar en directe el veredicte de la votació popular. Cap de les dues vegades, però, he aconseguit cap de les roses que regales: divendres, perquè una horda de jubilats i jubilades havien arrasat amb totes les roses que regalava l’organització; diumenge perquè la cua era tan llarga, que vaig decidir anar per feina… i, al cap i a la fi, de roses en tinc a casa.

Un dels peròs del concurs, al meu entendre, és que quan obren el Roserar al públic, algun rosers ja porten el cartellet del premi que li ha atorgat el jurat professional i això, crec, deu influir en els votants. He de confessar que enguany, després de donar unes quantes voltes i anar descartant roses («Aquest color no m’agrada», «Aquesta s’obre massa», etc.), vaig acabar optant per un roser enfiladís d’un vermell intens i una olor delicada i exquisida. Semblava que molta gent es decantava per la rosa que havia rebut el premi «Rosa de la gent gran», i molta altra per una híbrida de te anomenada Meybonenuy, però finalment el veredicte descartà aquesta primera impressió: les tres classficades pel premi Rosa ciutadana foren la Rosa de la gent gran, en tercer lloc; una rosa francesa anomenada Meimozahiq, de la categoria de «Floribundes i poliantes», en segon lloc; i el roser enfiladís vermell que m’havia agradat, en primer lloc i, per tant, guanyador del premi Rosa ciutadana d’enguany.

Per no atapeir massa l’apunt amb fotografies només n’hi he posat una de la rosa guanyadora; si en voleu veure més, tant de les van guanyar algun premi com de les que no, feu clic a l’enllaç següent: «11è Concurs Internacional de Roses Noves de Barcelona».

I un Sant Jordi més

Al peu de la Diputació, una cobla desgrana sardanes mentre al seu costat es fan dues rotllanes; a la més gran, el més jove deu estar jubilat i només hi ha un home. Des d’allà ja es pot veure que la jornada serà un èxit, com cada any: la Rambla de Catalunya baixa plena i en molts llocs, com patirem, la marxa s’alenteix fins a aturar-se (mala idea, senyors organitzadors d’aquests saraus, posar davant per davant parades de grans llibreries: entre els que miren i els que esperen per mirar, els que només volen passar… no passen). De gent, n’hi ha de tota mena: l’avi que passeja; el turista badoc que a tot troba gràcia; la família unida a la caça i captura del llibre de l’any; la senyora que t’empeny i la senyora a qui trepitges; dracs que llegeixen i pseudodracs que fan bombolles de sabó; roses, roses i més roses, de totes mides i colors (que lletges que són les blaves!); escoltes que toquen música i estudiants disfressats recollint diners pel viatge de final de curs; parades solidàries; monges que escampen la paraula de Jesús; gent que aprofita per passejar els gossos entre la gentada; els que s’entesten a travessar la Rambla i els que s’entossudeixen a anar en direcció contrària; nenes que brandes roses i nenes que trien quin llibre llegiran (els nens, sempre amunt, com els gegants); en Risto Mejide que signa llibres en una parada —o això diu el cartell i els comentaris excitats dels babaus de torn que envien per mòbil a twitters i facebooks la bona nova (l’únic escriptor a qui pots veure la cara, ai las, no té ningú que li demani una dedicatòria); també els polítics fan acte de presència, no fos cas que ens oblidéssim d’ells, i a les seves parades trobes els llibres dels seus líders i exlíders (però per molt que m’hi esforci sóc incapaç d’imaginar-me el Molt Honorable President dedicant llibres amb la Pilar Rahola…).

Encara no he vist les xifres als diaris, però només per la gent que hi havia es pot ben dir que, malgrat la Setmana Santa que li ha caigut al damunt, Sant Jordi ha tornat a vèncer.

I per si algú s’ho pregunta: sí, jo també m’he deixat portar i tinc els meus llibres de Sant Jordi, i fins i tot un drac. Però els llibres, que els llibreters em perdonin, comprats uns dies abans: no suporto l’ambient massificat de les llibreries per Sant Jordi; i acostar-se a les parades només és a l’abast dels més intrèpids i agosarats… o dels que tenen els colzes més durs.

PD. I no faltava la gitana omnipresent que al crit de «Guapo, que llevo la rosa!» intentava encolomar-te una rosa d’aspecte més aviat decaigut.

LibraryThing i tal i tal

Avui era el dia. El segon dia, exactament, que «pateixo» les conseqüències de no haver sabut dir que no aquell dia que l’Ernest Abadal em va demanar d’escriure un article sobre LibraryThing. Tampoc no vaig saber dir que no més endavant, quan en Dídac Margaix em demanà de participar en un curs d’Els Juliols de la UB… parlant de LibraryThing. I, com se sol dir, d’aquella pols, vénes aquests fangs, i quan encara no havíem acabat de pair el curs dels Juliols, en Javier Guallar ja m’estava proposant de fer una xerrada a la seva assignatura del Grau d’Informació i Documentació, Recursos i serveis de referència, que imparteix juntament amb en Lluís Agustí a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació.

A mesura que passa el temps cada vegada passo menys nervis durant les xerrades, però no hi ha manera de treure’m els nervis d’abans: no pas mentre preparo el material, sinó els vint minuts abans de començar. Però un cop supero el començament —i ara no sé perquè em ve al cap la frase de Duna amb què inaugurava el bloc: «És a l’hora del començament que cal vigilar molt particularment que els equilibris siguin perfectes», potser perquè el començament sempre em costa: em perdo entre guió i diapositives, fins que m’adono que el guió només em cal per tenir un punt de referència per orientar-me si em perdo.

I així, de mica en mica, es va desgranant l’explicació i quan me n’adono tinc davant un grup de gent que aplaudeix: fos per cortesia o no, l’ego ho agraeix i s’infla una miqueta… sort que ni li fa falta una veueta que li reciti el memento mori per tornar a tocar de peus a terra.

I aquí la presentació: sobre la base de la que vaig preparar per als Juliols, amb la informació actualitzada i ampliada.

Frikitecaris 2011

Fa molt i molt de temps, en una galàxia molt llunyana… bé, ni fa tant de temps ni la galàxia és tan llunyana: diguem que la galàxia és Internet i el temps no passa d’alguns anys. Sabeu que l’autor d’aquest bloc de tant en tant escriu en un altre lloc, al costat fosc; doncs vet aquí que allà al costat fosc des de fa uns anys es proposa un projecte que semblava que mai no arribaria a fer-se realitat… fins fa quatre dies. Quin és aquest projecte? Un calendari, el calendari: el calendari Frikitecaris 2011.

Què hi trobareu, al calendari? Doncs, evidentment, mesos, setmanes i dies… però també fotografies. Unes fotografies suggerents, picants, divertides, fetes amb molta il·lusió, molta feina (tot s’ha de dir) i moltes ganes de divertir-se; de fet, la trobada per fer les fotografies va ser una de les més divertides que hem tingut.

I ja que hi insistiu tant, us explicaré com el podeu obtenir, que és ben fàcil: aneu a can Frikitecaris i llegiu l’entrada que ha escrit la nostra estimadíssima «frikitejefa», titulada «Felices fiestas con Frikitecaris». O feu clic a la imatge, com més us estimeu.

Frikitecaris 2011, el calendari

Veieu com no costava tant?