Sobre el bloc

Aquest bloc és d’aquells que es classifiquen com a «blocs personals», és a dir, un bloc on un paio o una paia, en aquest cas el firmant de les entrades, explica les seves batalletes i escriu les collonades que li passen pel magí. El que hi trobareu, per tant, serà gairebé sempre opinions personals sense més transcendència i completament discutibles i objectables. I també hi trobareu errors i espifiades, que afortunadament no som perfectes!

Tothom hi és benvingut i no exigim compromisos de permanència com fan les operadores telefòniques. Si hi entreu i us agrada i voleu tornar-hi, benvinguts sigueu; si no us agrada i no voleu tornar-hi, gràcies per la visita. Això sí, si entreu aquí i decidiu deixar comentaris a les entrades, tingueu en compte que qualsevol comentari ofensiu, insultant, poc respectuós, etc., anirà de pet a l’infern dels comentaris: és a dir, l’esborraré. I, evidentment, no em faig responsable de res que no hagi escrit jo.

¶¶¶¶¶

I a continuació, el pre-print de l’article publicat a la revista Ítem del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, núm. 49 (2008), p. 51-52:

És difícil reflexionar sobre el bloc propi, més quan el bloc en si no és altra cosa que un divertiment. Tot va començar l’any 2003 amb uns missatges apareguts a Iwetel on s’anunciava l’aparició del bloc de Fernando Siles, Barbol (desaparegut un temps i continuat actualment com a bloc especialitzat en posicionament web), i després el de Javier Leiva El bibliotecario desordenado (continuat, en certa manera, per Catorze.blog, avui «blog persoprofesional» Javier Leiva Aguilera [www.javierleiva.info]). Aquests em van portar al bloc Deakialli Dokumental (http://deakialli.blogspot.com/), que llavors editaven de Vanesa Barrero, Carolina Peciña, Catuxa Seoane i Maria Vilar, en el qual vaig descobrir que més enllà dels blocs temàtics hi havia un gran camp de bloc de totes menes, més personals els uns, més literaris els altres. Havia plantat la llavor i el 18 de juny de 2003 naixia el primer Un que passava, seguit pocs dies després de la versió en castellà Uno que pasaba (tancada l’any 2007).

Quina finalitat guiava l’aparició del bloc? Passar l’estona, parlar dels petits fets que anava protagonitzant o dels que era testimoni, connectar amb aquell nou món? No ho sabria dir ni ara, després de més de cinc anys; només tenia clar que no seria un bloc professional. I així ha anat evolucionant, dintre dels límits d’allò que anomenaríem bloc personal o miscel·lani, com un aparador d’aficions, manies i enrabiades on hi cabia des de la descripció d’una nit d’insomni al comentari del darrer llibre que he llegit. De mica en mica, però, alguns temes han anat agafant més importància i han deixat l’exhibició impúdica del sentimentalisme més ensucrat en un segon pla: els comentaris sobre llibres que he llegit o sobre òpera, les reflexions sobre la lectura, o els textos relacionats més directament amb les biblioteques. Aquests darrers, això sí, d’un punt de vista més aviat anecdòtic que no pas «professional».

Era inevitable que les biblioteques apareguessin al bloc. Sóc un usuari tardà; després d’una primera experiència en una biblioteca universitària a segon de BUP, fins que no vaig començar els estudis universitaris no vaig tornar a posar el peu en una biblioteca. Com a usuari, sí; però de seguida com a becari, tasca que vaig desenvolupar durant quatre anys a la Biblioteca de Romàniques de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona. Temps després, vaig entrar a treballar a la Biblioteca de Medicina de la mateixa universitat, durant quatre anys més, fins a guanyar la plaça de tècnic especialitzat de biblioteca a la desapareguda Biblioteca d’Humanitats. Avui, treballo a la Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història del Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona i sóc membre del Grup de Treball Q.doc del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes. Mentrestant, una cosa va dur-ne una altra i em vaig llicenciar en Documentació.

Al llarg de tots aquests anys he viscut un munt d’anècdotes relacionades amb la feina que difícilment tindrien un lloc en un bloc professional, però que podien encabir-se perfectament en un bloc personal com Un que passava. O també en un bloc escrit per professionals de la biblioteconomia i la documentació i per usuaris dels serveis bibliotecaris on, sempre en clau d’humor i partint del principi que riure’s d’un mateix és molt sa, s’ofereix una visió «alternativa» al món de les biblioteques, de la biblioteconomia i documentació, dels usuaris, etc., i en el que participo també com a autor: Frikitecaris (http://frikitecaris.blogspot.com). Això és el que tenen els blocs, que posen en contacte persones amb idees, gustos o sentit de l’humor semblants; i d’aquest contacte en surten projectes interessants.

A aquestes alçades de la història dels blocs em sembla indiscutible que són una eina magnífica per a aprendre i per a compartir informació. No només els blocs temàtics, escrits per professionals de la matèria, que a més són també eines d’aprenentatge i de posada al dia de les disciplines que ens interessen; sinó també altres tipus de bloc que et posen en contacte amb temes, idees i realitats que ignores o que coneixes menys. Cal, això sí, tenir prou sentit crític per separar el gra de la palla: igual que hi ha excel·lents blocs amb contingut fiable, hi ha molts blocs que no aporten res o que difonen idees equivocades o fals coneixement. I que són una eina útil a l’hora de compartir informació ho demostra el fet que moltes biblioteques han posat en marxa darrerament blocs que complementen les pàgines web institucionals i que els permeten donar-se a conèixer amb una mica més de llibertat i creativitat. També són molts els professionals d’àmbits diferents que han optat pel bloc per donar-se a conèixer i difondre la seva activitat ?com seria el cas esmentat al començament de www.javierleiva.info, per agafar un exemple de l’àmbit de la biblioteconomia i la documentació. Possiblement, una de les característiques que han convertit els blocs en eines de comunicació i de compartició de coneixements tan útils i populars és que són molt fàcils de crear i d’administrar, fins i tot si no es tenen grans coneixements de llenguatges de marques. Avui podem crear un bloc amb quatre clics de ratolí; una altra cosa serà com i amb què l’omplim.

Facilitat de creació i d’administració i flexibilitat de dedicació. Depenent de la periodicitat que vulguis donar-li, li dedicaràs més o menys temps però mai tant que no et permeti fer altres coses (excepte, potser, els bloguers professionals). Al llarg d’aquests cinc anys i escaig de vida d’Un que passava, no crec que hagi dedicat mai més d’una hora diària al bloc: el temps d’escriure el text i cercar els enllaços o les imatges per a il·lustrar-lo i completar-lo amb informació adient. Potser un altre tipus de bloc n’hauria requerit més, de temps, però no aquest.

I anem acabant. Encara que no ho sembli, aquesta «reflexió» ha intentat seguir el guió que ens va proporcionar el consell de redacció de l’Ítem ?als membres del qual vull agrair que em convidessin a compartir amb tots els lectors de la revista la meva experiència com a bloguer?, guió que acaba amb una pregunta interessant i difícil de respondre: què espero obtenir del bloc. Primer de tot, diversió: mentre em diverteixi escrivint-lo, el continuaré. Segonament, i no menys important, una cosa que ja m’ha aportat: conèixer gent (fins i tot fora de l’àmbit virtual) interessant i de la qual es pot aprendre un munt de coses interessant. I finalment, reptes: reptes creatius, sí, però també el repte de ser capaç d’ampliar horitzons amb el contacte amb les opinions d’altri i amb nous coneixements que, espero, m’enriqueixin com a persona i com a professional de la biblioteconomia i la documentació.