Un que passava

De russos i troians

Ferran - Un que passava — Sat, 14 Apr 2012 07:57:46 +0000

Tot i els anys que fa que em moc per aquests mons virtuals d’Internet, algunes de les coses que hi passen encara em semblen incomprensibles: per desconeixement tècnics, d’una banda; per pura incomprensió, de l’altra. Un que passava és un bloc modest en tots els sentits i mai no ha pretès ser res més: és modest quant a visites, modest quant a contingut i modest quant a publicació (darrerament, més que modest ha estat gandul). De l’únic que es pot vantar és dels seus gairebé nou anys d’existència (d’insistència?) i d’haver aconseguit tenir un grupet de visitants fidels. Per això encara no entenc què pot treure ningú d’infectar el lloc web d’algú altre, sobretot quan aquest lloc web és més aviat modestet.

De què parlo? Alguns de vosaltres ho sabeu perquè ho heu viscut o perquè us vaig avisar. Vet aquí que un dia un amic t’avisa que el Cercador que Tot Ho Sap li ha dit que ferranmoreno.cat és un lloc atacant. I una altra amiga t’avisa del mateix. I una altra, i encara una altra. I t’has d’enfrontar a la realitat: no saps què coi passa ni com arreglar-ho. I fas el que fem tots en aquests casos: demanes ajuda a qui se suposa que en sap. Que passis l’antivirus i comprovis que l’ordinador no té instal·lat malware ni spyware ni cap coi de porqueria acabada en ware que hi pugui haver, i que actualitzis el programari del bloc. I tot continua igual i per molt que t’hi esforcis no saps què fer. I tornes a demanar ajuda i trobes, déu sigui lloat, una persona que es pres la seva feina seriosament i en pocs minuts ha esbrinat què ha passat: des d’una IP russa t’han injectat un troià. I no, res a veure amb la mítica ciutat homèrica.

Per sort, el senyor troià dels nassos estava en un lloc fàcil d’eliminar i sembla que, després d’esborrar, de restaurar, de revisar i de demanar que et tornessin a fer una diagnosi del lloc web, tot ha acabat feliçment. Ara, com tot malalt de debò, haurem de passar un període de conval·lescència, no fos cas que el senyor troià encara estigués amagat en algun racó del lloc i torni a fer la punyeta.

Que aquí som gent decent i no ens dediquem a la cria de troians.

No hi ha apunts relacionats.

Nits d’òpera, 77: La bohème, o, «Trata de arrancarlo!»

Ferran - Un que passava — Mon, 12 Mar 2012 17:30:27 +0000

Sort en tinc que mai no he pretès d’escriure un bloc d’actualitat, perquè hauria fracassat. No sempre trobo el temps per escriure, quan trobo el temps no en tinc ganes o les idees s’escapen com si em tinguessin por, i, massa vegades, les idees vénen quan no sóc davant de l’ordinador —una excusa tan dolenta com les anteriors, si tenim en compte que a la bossa sempre hi porto una llibreta i un bolígraf… I quan tens el temps, les ganes, les idees i l’ordinador, llavors t’adones que estàn pensant a escriure, per exemple, d’alguna espectacle que fa gairebé mig mes que has vist.

Però com a tossut no em guanya ningú, aquí em teniu, picant tecla a veure si aconsegueixo confegir quatre línies amb algun sentit sobre La bohème que es representa aquests dies al Liceu. Una bohème que, malauradament, passarà al record per qüestions que tenen ben poc a veure amb l’art i molt amb la gestió dels diners públics. Però com que del vergonyós i trist espectacle amb què ens ha obsequiat la direcció del Liceu (amb amenaces d’ERO que no arriben a fer-se realitat, afortunadament; suspensió de funcions amb retorn de diners inclòs, que després resulta que no, que ara me’n desdic i continuem amb la programació), d’aquest espectacle, deia, se n’ha parlat a bastament i en llocs més informats, ja em perdonareu que no en parli (més) i passi a La bohème.

Una bohème sempre és motiu d’expectació i una aposta per omplir un teatre d’òpera, i més si va acompañada de noms importants. Però ni la importància dels noms, ni l’espectacularitat de la posada en escena, ni les pròpies expectatives serveixen de res quan comencen a aparèixer aquelles petites mancances que no arruïnen l’espectacle però sí l’enterboleixen. I una d’aquestes mancances va ser, precisament, la que molt bé va definir un espectador quan sortíem del teatre amb aquesta frase tantes vegades escoltada: «Trata de arrancarlo!». El primer acte, i sobretot el duet de Rodolfo i Mimì, va pecar de lentitud, de molta lentitud; més endavant, l’orquestra semblava un orquestra simfònica tocant un concert, com si els cantants no hi fossin, i només cap al final em va semblar que aconseguia arribar a un equilibri entre música i veu. Els cantants feien el que podien, és clar, sobretot en Ramon Vargas (Rodolfo) a qui massa sovint no se’l sentia: o el tapava Fiorenza Cedolins (Mimì) o el tapava l’orquestra. No diré que va cantar malament perquè no és veritat, però en més d’un moment va tallar en sec un agut, com si no hi pogués arribar. Quin no semblava tenir cap problema era Ainoha Arteta (Musetta), ni amb l’orquestra ni amb els altres cantants. La resta de cantants força bé i el cor, com sempre, intentant que se’ls pugui escoltar clarament al TNC.

Dit això, reconèixer que em va agradar i m’ho vaig passar bé, tot i que no em va emocionar tant com l’enregistrament que havia escoltat dies abans.

PS. Com deia al començament, ja en fa dies, d’aquesta funció: va ser l’1 de març i des de llavors moltes coses poden haver canviat. Fins el 19 hi ha temps per anar-hi.

Apunts relacionats:

L’ària del diumenge: una mica de La bohème

Ferran - Un que passava — Sun, 04 Mar 2012 13:26:49 +0000

Entro un moment per deixar dues àries de La bohème i recordar que s’està representant aquests dies al Liceu de Barcelona. La primera, l’ària de Rodolfo «Che gelida manina» cantada per Roberto Alagna; la segona, l’ària de Mimi «Sì, mi chiamano Mimi», cantada per Montserrat Caballé (tot i que el so no és gaire bo, es pot escoltar perfectament de què era capaç).

Apunts relacionats:

Els Frikitecaris ens desitgen feliç any nou

Ferran - Un que passava — Fri, 17 Feb 2012 12:24:52 +0000

Perquè sí, perquè ells són així (nosaltres som així) i, ~~procrastinadors de mena~~ perfeccionistes de mena, fins ara no havien enllestit el calendari 2012. Però ja el tenen, finalment, i avui mateix el posen a disposició dels seus fans, que són molts més dels que ho reconeixen públicament. I com el podem obtenir? Doncs fent clic a la imatge de sota:

Calendari Frikitecaris 2012

Apunts relacionats:

The fantastic flying books of Mr. Morris Lessmore

Ferran - Un que passava — Fri, 10 Feb 2012 19:05:46 +0000

Havia vist aquest vídeo enllaçat en un munt de llocs, però no m’havia aturat a mirar-me’l —i això que va de llibres! Però avui, mentre repassava els darrers apunts de la Laura a El que llegeixo, l”hi he vist i m’he dit que potser ja era hora que me’l mirés. I no m’he pogut estar d’agafar-lo, venir corrent cap aquí i enllaçar-lo. No deixa de sorprendre’m que al cinema hi hagi tanta manca d’idees i es dediquin als remakes (bé, no en tot el cinema, en un de determinat) quan aquestes petites joies demostren que d’idees, n’hi ha, i de ben bones. Per cert, aquest està nominat a l’Oscar al millor curt d’animació.

The Fantastic Flying Books of Mr. Morris Lessmore from Moonbot Studios on Vimeo.

Moment confessió: dec tenir la setmana molt bleda perquè he acabat amb un nus a la gola. Almenys no m’ha caigut la llagrimeta, com ahir a la tarda mentre escoltava la història d’amor i de mort de dos bohemis…

Actualització del 4 de març de 2012: Després de guanyar l’Oscar, de sobte el vídeo a Vimeo no es pot veure sense contrasenya. A Youtube, de moment, encara hi és:

Apunts relacionats: