Premsa
Una altra perla trobada a la secció «Tema del mes» de la revista Qué leer, aquesta vegada sorgida de la ploma de Juan Eslava Galán, que parla sobre el premi Nobel de literatura: «El premio que le dieron a Cela». El Premio Nobel de Literatura es como una miss. Reina durante un año y después [...]
Tenia preparada una altra citació per dissabte i l’atzar féu que no la publiqués: afortunadament, diria, perquè així tinc l’excusa perfecta per copiar aquí dos paràgrafs de la pàgina que Mario Vargas Llosa dedica a la trilogia Millennium de Stieg Larsson a l’edició d’avui d’El País. No us limiteu als dos paràgrafs, val la pena [...]
Hi ha paraules que no se sap si obeeixen a la desinformació, a la banalitat, al menyspreu… Que un escriptor es queixi que un corrector maldestre li canviï sense motiu un mot, és respectable; que un periodista en conclogui que més val enviar els correctors a pastar fang, passa de taca d’oli. Hi ha mals [...]
Ja em perdonareu que avanci la citació, però és que això m’ha deixat de pedra… ¿Y no le ha hincado el diente al último Larsson? Sí, sí, voy por la página 350. Ya he roto el libro y todo. ¿Cómo? Sí, estos libros tan gordos los rompo para poder leerlos mejor, en tres o cuatro [...]
Los libros viejos, esos que posan sobre la piel una pátina tenaz, amarillenta, huelen igual de bien, pero su aroma es diferente. Los libros leídos huelen a vidas ajenas, misteriosas vidas de desconocidos, hombres de piel áspera, mujeres de uñas pintadas que los sostuvieron entre las manos cuando eran nuevos y olían a primavera, mientras [...]
Las bibliotecas son como la cueva de Alí Babá, y la historia de la literatura es la historia de cómo se ha ido formando ese botín inagotable y secreto. Leer es aprender a pronunciar las palabras que abren las piedras y rescatar ese botín del olvido. Las palabras de la poesía tienen esa maravillosa cualidad [...]
De fa temps que tinc una relació «invisible» amb la revista Ítem, però l’any passat em van demanar que sortís de darrere els bastidors i fes un numeret davant del públic. El numeret no era altra cosa que una reflexió sobre l’activitat com a blogaire basada en els gairebé sis anys de vida d’aquest blog [...]
