Música
Dilluns passat va morir Nickolas Ashford. Potser us passarà com a mi i us preguntareu, qui ha dit? O potser no i ja sabíeu que és l’autor d’una de les cançons més conegudes de la Tamla Motown, «Ain’t no mountain high enough». L’ària d’avui serà un petit homenatge amb unes quantes versions diferents d’aquesta cançó, [...]
Continue reading about L’ària del diumenge: «Ain’t no mountain high enough»
El final de la temporada 2010-2011 porta una sorpresa i un descobriment: el contratenor Max Emanuel Cencic, que va oferir un (per mi) magnífic Andronico al Tamerlano de Händel que s’ha programat enguany al Liceu. Com sempre, un tast de mostra: l’ària «Benché mi sprezzi». (vídeo pujat per ilcodega)
Continue reading about L’ària de diumenge: «Benchè mi sprezzi» (Max Emanuel Cencic)
Per fi. Avui era l’esperadíssim recital d’Andreas Scholl al Liceu. I l’esperava amb ànsia des que vaig saber que actuava aquesta temporada, perquè per moltes raons Scholl és força especial per mi. És clar que corria el risc que després de tanta espera, tingués una decepció, però afortunadament no ha estat així. El recital ha [...]
L’ària de la setmana passada la dedicava a Cavalleria rusticana, i aquesta toca Pagliacci. Probablement les dues àries més conegudes d’aquesta òpera siguin «Recitar… Ridi, pagliaccio», de Canio, i «Qual fiamma avea nel guardo», de Nedda. L’argument d’aquesta òpera, que posa en escena el tòpic de la tràgica vida del pallasso, és una història d’amor [...]
Ja arribarà el moment d’anar fent boca per la propera nit d’òpera, una nit molt esperada: el recital d’Andreas Scholl —del qual, com ja sabeu els habituals, sóc força fan. Mentrestant, continuaré donant la tabarra amb el duet operístic d’aquests dies: Cavalleria rusticana i Pagliacci. Començaré pel primer, i ja que no he trobat cap [...]
Continue reading about L’ària del diumenge: Cavalleria rusticana
Nits d’òpera, 73: Cavalleria rusticana, de Pietro Mascagni, i Pagliacci, de Ruggiero Leoncavallo —Que l’has vist, el del timbal, quina gràcia que té quan toca? … I ara ell li explica al marit de l’altra que l’enganya … I quins decorats tan bonics … I així durant les tres hores de la representació de dijous [...]
Com no pot ser d’altra manera, no es pot dir que l’any nou ha començat fins que no hem vist el Concert d’Any Nou de l’Orquestra Filharmònica de Viena. I quina millor manera de començar l’any a ca l’Un que passava que recordar el de l’any passat? La marxa Radetzky s’ha convertit sens dubte en [...]
Continue reading about L’ària del.. de l’Any nou: Marxa Radetzky, de Johann Strauss
