Nits D’òpera
(vídeo promocional de LiceuOperaBarcelona) (els vídeos, excepte el primer, no pertanyen a les funcions que s’han vist al Liceu) Podria començar a parlar d’aquesta òpera amb un “me’n recordo”. Recordo l’assaig general de l’òpera quan es va fer la temporada 2002-2003 —el mateix muntatge amb direcció d’escena de Gilbert Deflo i escenografia i vestuari de [...]
Continue reading about Nits d’òpera, 70: Pikovaia dama, de P. I. Txaikovski
Anar verge a una òpera té uns riscos considerables, però també pot resultar una experiència sorprenent i ben satisfactòria. I això és, si fa no fa, amb més o menys literatura, el que em passà dijous passat al Liceu amb Der Rosenkavalier, l’òpera de Richard Strauss que s’hi està representant aquests dies. D’entrada, pel descobriment [...]
Continue reading about Nits d’Òpera, 69: Der Rosenkavalier, de Richard Strauss
Quan hem arribat al teatre i els veïns de butaca ens han avisat que el Juan Diego Flórez estava malalt, hem començat a patir. Quan ho han anunciat per megafonia, tothom ha aguantat la respiració: s’hauria sentit caure una agulla. I quan han dit que, tot i això, cantaria, tothom ha respirat alleujat. Més o [...]
Continue reading about Nits d’Òpera, 68: La fille du régiment, de Gaetano Donizetti
(Nits d’Òpera, 67) Aquesta va ser la primera torna que va oferir-nos la mezzosoprano Joyce DiDonato al seu recital del 24 de gener passat al Gran Teatre del Liceu, acompanyada al piano per David Zobel. L’angle no deixa veure del tot la immensa vis còmica de la cantant, tot i que es pot deduir de [...]
Continue reading about L'ària del diumenge: «Voi che sapete» (Joyce DiDonato)
Després d’uns quants anys d’anar al Liceu, creia que havia vist de tot: abrics de pells passejant per teatre malgrat l’escalforeta que hi fa a l’hivern; indumentàries insòlites; criatures torturades amb americana i corbata; senyors ensenyorats fent el berenar sense moure’s de la butaca; gent que el primer que fa quan arriba al teatre és [...]
D’aquesta òpera només en coneixia el cor dels gitanos —tot i que mai no l’hi associava— i l’escena de l’acte II en què Azucena explica a Manrico que, per error, quan intentava venjar la mort de la seva mare va llançar a les flames el seu propi fill en lloc del fill, que havia segrestat, [...]
Continue reading about Nits d'Òpera, 66: Il trovatore, de Giuseppe Verdi
A partir d’ara no em refiaré mai d’una òpera, per curta que sigui, que no tingui un entreacte: de ben segur que és un parany perquè el públic no fugi al primer entreacte. Jo ho hauria fet, ahir nit, si no fos que la música m’estava agradant molt i que la meva única via de [...]
Continue reading about Nits d'Òpera, 65: Król Roger, de Karol Szymanovski
