Arxiu de la categoria: L’ària del diumenge

L’ària del diumenge: This is Halloween

Sí, sí: ja sé que això del Halloween no té gaire a veure amb nosaltres ni amb la nostra castanyada i Tots Sants i tota la pesca, però aquest Halloween m’agrada; m’agrada molt. El pitjor de tot? Que no sé quin m’agrada més: si l’original de la pel·lícula The nightmare before Christmas o la versió de Marilyn Manson. Sí, sí, heu llegit bé: Marilyn Manson… Aquí teniu les dues versions, trieu la que més us agradi…

(vídeo pujat per Schmarvin)

(vídeo pujat per whatsinyrwallet)

L’ària del diumenge: «Près des remparts de Séville» (Béatrice Uria-Monzon)

Més o menys on sóc aquests dies (perdoneu si algun comentari queda sense resposta). Béatrice Uria-Monzon canta la seguidilla de Carmen «Près des remparts de Séville».

(vídeo pujat per myyellowlabfan)

L’ària del diumenge: «L’amour est un oiseau rebelle»

A la primera aparició de Carmen, la famosa cigarrera canta l’ària l’havanera «L’amour est un oiseau rebelle». L’ària del diumenge d’avui és un tast del que escoltarem els propers dies al Liceu: Béatrice Uria-Monzon.


(vídeo pujat per Foly90)

L’ària del diumenge: «Os senhores da guerra» (Madredeus)

En record de Francisco Ribeiro, violoncelista de Madredeus durant força anys, que morí dimecres 15 de setembre. Aquesta és una de les cançons que compongué per al grup: «Os senhores da guerra», del disc O espíritu da paz.

(vídeo pujat per themasterchris)

L’ària del diumenge: I will survive (Cake)

Després d’uns dies esgotadors d’anar amunt i avall, que si compra que si dóna que si llença que si controla, preparant una mudança que semblava que no havia d’arribar mai i que un cop començada semblava que no havia d’acabar (agafeu aire, que comenceu a blavejar!) i malgrat que encara queden alguns serrells per arreglar abans no puguem dir que ja s’ha acabat, només puc pensar en el títol d’aquesta cançó: sobreviuré. Sí. Al cap i la fi, no ha anat tan malament…

(vídeo pujat per adikmacho94)

L’ària del diumenge: L’estaca (Lluís Llach)

Ara que sembla que tornen a estar de moda les unitats indissolubles, per què no recuperar aquest clàssic del més clàssic dels nostres cantautors? Vaig patir-lo força quan era petit, i continuo patint-lo gaire: què voleu que us digui, no m’agrada com canta —això no obstant he de reconèixer que té cançons bellíssimes. En fi, que sembla que, l’estaca, no l’havíem estirat amb prou força… (i acaba aquí la meva particular setmana de l’emprenyat).

(vídeo pujat per Diruncat)