Arxiu de la categoria: Llocs web

De russos i troians

Tot i els anys que fa que em moc per aquests mons virtuals d’Internet, algunes de les coses que hi passen encara em semblen incomprensibles: per desconeixement tècnics, d’una banda; per pura incomprensió, de l’altra. Un que passava és un bloc modest en tots els sentits i mai no ha pretès ser res més: és modest quant a visites, modest quant a contingut i modest quant a publicació (darrerament, més que modest ha estat gandul). De l’únic que es pot vantar és dels seus gairebé nou anys d’existència (d’insistència?) i d’haver aconseguit tenir un grupet de visitants fidels. Per això encara no entenc què pot treure ningú d’infectar el lloc web d’algú altre, sobretot quan aquest lloc web és més aviat modestet.

De què parlo? Alguns de vosaltres ho sabeu perquè ho heu viscut o perquè us vaig avisar. Vet aquí que un dia un amic t’avisa que el Cercador que Tot Ho Sap li ha dit que ferranmoreno.cat és un lloc atacant. I una altra amiga t’avisa del mateix. I una altra, i encara una altra. I t’has d’enfrontar a la realitat: no saps què coi passa ni com arreglar-ho. I fas el que fem tots en aquests casos: demanes ajuda a qui se suposa que en sap. Que passis l’antivirus i comprovis que l’ordinador no té instal·lat malware ni spyware ni cap coi de porqueria acabada en ware que hi pugui haver, i que actualitzis el programari del bloc. I tot continua igual i per molt que t’hi esforcis no saps què fer. I tornes a demanar ajuda i trobes, déu sigui lloat, una persona que es pres la seva feina seriosament i en pocs minuts ha esbrinat què ha passat: des d’una IP russa t’han injectat un troià. I no, res a veure amb la mítica ciutat homèrica.

Per sort, el senyor troià dels nassos estava en un lloc fàcil d’eliminar i sembla que, després d’esborrar, de restaurar, de revisar i de demanar que et tornessin a fer una diagnosi del lloc web, tot ha acabat feliçment. Ara, com tot malalt de debò, haurem de passar un període de conval·lescència, no fos cas que el senyor troià encara estigués amagat en algun racó del lloc i torni a fer la punyeta.

Que aquí som gent decent i no ens dediquem a la cria de troians.

LibraryThing i la beta perpètua

Una de les característiques de l’anomenat web 2.0 és que gairebé ja no hi ha aplicacions definitives: tots els programes, totes les aplicacions estan en procés de millora i canvi continuats, de manera que no es pot considerar que arribats a un cert punt de desenvolupament estiguin acabats, perquè sempre s’hi pot fer alguna correcció o afegir alguna funció nova. Una de les conseqüències d’aquest tret del web 2.0 és que no parem mai de «reciclar-nos» i l’aprenentatge de l’ús de les eines és continuat. Una altra, és que el que sabíem ben aviat queda obsolet: la presentació sobre LibraryThing que vaig fer el dia 11 de gener, per exemple, avui ja no està actualitzada, ja que en pocs dies de diferència el seu creador, en Tim Spalding, ha anunciat dos canvis força importants: un afecta el coneixement comú; l’altre, a un dels punts dèbils d’LT des d’un punt de vista bibliotecari: la desambiguació d’autors.

Llengües a Coneixement comú

El Coneixement comú és l’àrea de les pàgines d’obres i de pàgines d’autors dedicades a recollir dades que poden ser interessants i que no tenen un camp assignat en l’estructura dels registres d’LT. És, a més, una àrea que construïda mitjançant les aportacions de tots els membres d’LT, que hi van afegint la informació que coneixen o que es molesten a buscar (des del títol original de l’obra a personatges destacats; quant als autors, dates de naixement i mort, càrrecs, premis, per esmentar només algunes de les dades que s’hi poden recollir).

Fins ara només s’hi veien les dades corresponents a la llengua del portal d’accés: si accedíem pel portal català, només vèiem les dades en català. Amb el canvi que s’ha introduït, es veuen per defecte les dades en la llengua del portal, però es pot seleccionar les altres llengües per veure’n la informació. I si no hi ha dades en una llengua determinada, es mostren les de la llengua en què hi hagi més dades, amb la possibilitat de copiar les que puguin ser comunes.

Language in common knowledge: Visibility

Languages in common knowledge: borrowing data

En trobareu més informació als fils corresponents a les Converses d’LT (d’on provenen les dues imatges, per cert): «Languages in Common knowldge: 1# Visibility» i «Languages in Common knowldge: 2# “Borrowing” data between languages» (missatges de Tim Spalding a LT).

Desambiguació d’autor

Fins ara, un dels punts febles d’LT era la separació d’autors del mateix nom. Només es creava una pàgina d’autor i encara que hi poguéssim marcar quines obres eren d’un autor i quines d’un altre, no es creaven pàgines noves per cada autor —i no es podien afegir dades a Coneixement comú, perquè no es podia dir a quin autor corresponien.

Amb el canvi que s’hi ha introduït, la pàgina d’autor que hi havia fins ara es converteix en una pàgina de desambiguació des d’on es pot anar a les (ara sí) pàgines individuals de cada autor. D’aquesta manera serà molt més fàcil separar autors homònims i assignar-los les obres i les dades de Coneixement comú que els corresponen.

Author division

Més informació a: «Author division. Introduced» (missatge de Tim Spalding a LT).

Verkami

Fa temps, en un reportatge que van emetre per TV3 en què parlaven dels problemes de l’edició i la publicació de llibres i discos, parlaren d’una discogràfica que recollia per Internet diners per als projectes dels músics: una mena de subscripció popular a canvi de la qual rebrien una part dels beneficis del projecte si aquest arribava a fer-se realitat. Podria ser Aua Music, o podria no ser-ho: en aquell moment no vaig donar-hi prou importància per anotar-ho i ara em costa trobar-ho. Aquesta manera de finançar un projecte té un nom: «crowd funding», o micromecenatge, i és el mateix principi que ha mogut a posar en marxa Verkami, «la primera plataforma de micromecenatge (“crowdfungding”) del nostre país, com la defineix l’equip que hi ha al darrere en el missatge que van enviar a final de l’any passat.

D’això en fa gairebé un mes, i ja se n’ha parlat a bastament: fins i tot ahir a l’Espai Internet de TV3. Del que no hi van parlar* és d’un dels projectes que hi ha actualment, el projecte d’un dels membres més actius i inquiets de la catosfera; un projecte, d’altra banda, molt interessant: un diccionari de refranys i dites sobre l’ull. Refranys i dites? Sí, refranys i dites: i parlar de refranys i dites a Internet és parlar d’en Víctor Pàmies, «El Senyor de les Parèmies».

El resultat del projecte que ha posat en marxa es titularà Amb cara i ulls. Diccionari de dites i refranys sobre l’ull. Per aconseguir-ho, calen 4.000 €, dels quals ja n’ha recollit més de 3.000 €. En què consisteix la participació en el projecte (i en qualsevol projecte de Verkami): qui vulgui, pot subscriure-hi un «compromís d’aportació» que, si es recullen tots els diners i el projecte arriba a bon port, li donarà dreta a una «recompensa». En el cas del diccionari, les recompenses van de punts de llibre del llibre, a exemplars del llibre dedicats. En diuen «compromís d’aportació» perquè si no s’arriba al total, no es cobra res als que n’hagin subscrit una. Però això ho expliquen molt millor a les PMF de Verkami.

Jo ja hi he fet el meu «compromís». Verkami em sembla una bona iniciativa per aconseguir finançament per projectes que potser no en trobarien per altres vies, i el projecte d’en Víctor Pàmies em sembla molt interessant. Si hi esteu interessats, també podeu fer-ho: el mínim són 5 €, i tot el que passi dels diners previstos pot servir per fer més còpies del llibre. Més amunt teniu l’enllaç, i aquí el vídeo de presentació del projecte:

Vídeo Verkami – Amb cara i ulls de Víctor Pàmies Riudor a Vimeo.

«Un libro quiere ser tu amigo»

Afegir a aquest títol el subtítol «y un periodista tu enemigo» m’havia semblat una manera de reblar la idea que voldria transmetre, tot i que no era exactament això: no, el periodista no és enemic meu, ni de ningú, però falla i falla molt. El títol de l’apunt és el de l’article, a doble pàgina, de  Xavi Ayén a la secció de Cultura de La Vanguardia d’ahir diumenge, en el qual parla de la presència de lectors i editorials en xarxes socials i blocs. Passant per alt la barreja de plataformes i serveis que cita, hi ha dos detalls que m’han fet saltar les alarmes i pensar que no anàvem bé: o el periodista no ha fet bé la feina i no ha cercat prou, o no sap de què parla, o vés a saber què.

D’entrada m’ha sobtat i molt que en la columna on esmenta diversos serveis destinats als lectors —i on hi cap des de l’aplicació de catalogació de biblioteques personals de què ja he parlat manta vegada, LibraryThing, a webs d’editorials, i webs on compartir lectures— no hi ha Què llegeixes, el portal en català més important i més actiu pel que fa al comentari i a la recomanació de lectures. Em sorprèn que s’ignori aquest portal en un diari publicat a Catalunya i que en canvi s’esmenti Goodreads i Shelfari on la presència catalana és menor.

L’altre detall que m’ha cridat l’atenció i que és un error dels grossos, té a veure amb LibraryThing. La descripció és prou acurada, però quan diu que enllaça amb Amazon i la Biblioteca del Congrés dels Estats Units, també podria dir que enllaça amb el Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC) i amb Aladí, el Catàleg de la Xarxa de Biblioteques Municipals. Però la cirereta del pastís és la darrera part de la descripció: «En inglés». Ai. No senyor: LibraryThing està traduït o en procés de ser traduït a una cinquantena de llengües, entre elles el català. A dia d’avui, el portal català és el setè amb més contingut traduït (un 90,9 % el diumenge 24 d’octubre) i es pot accedir a la versió que t’interessi directament, sense haver de passar per l’anglesa. La comunitat de lectors catalans a LibraryThing potser no és gaire gran, però amb 1361 membres és la catorzena comunitat (o la quinzena, si separem la portuguesa en dos com apareix al portal).

Encara hi ha més: aquesta petita comunitat de lectors catalans han aconseguit que dues editorials que publiquen en català, Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili i Bromera, s’hagin afegit al programa Crítics matiners de LibraryThing i estiguin oferint als lectors de tot el món les novetats que publiquen, a canvi només que n’escriguin un comentari.

No em direu que això no té res a veure amb el tema de l’article en qüestió, però sigui com sigui s’ha obviat o s’ignorava. I així anem fent…

L’article:

  • Xavi Ayén. «Un libro quiere ser tu amigo». La Vanguardia, 24 d’octubre de 2010, p. 46-47.

Posa cara al teu perfil

Els membres de LibraryThing no ens dediquem només a catalogar els nostres llibres i ensenyar-los al món, sinó que també ens dediquem a omplir les pàgines d’autor, sobretot dels nostres autors, amb tantes dades com sabem i trobem. Només hem trobat una limitació: per aquelles coses de les lleis de propietat intel·lectual, no podem posar imatges dels autors que no siguin nostres. I com que entre els membres catalans de LibraryThing hi ha gent amb bones idees i bones iniciatives —un canal de Twitter, un bloc i una pàgina de Facebook són les darreres pensades de la bibliotecària Gamoia i de Jacme el del Basar—, s’ha posat en marxa una campanya anomenada Posa cara al teu perfil.

Posa cara al teu perfil es dirigeix sobretot als autors catalans que puguin llegir-nos, i els anima a donar-se d’alta a LT i a omplir, ampliar o corregir les dades que consten a les pàgines d’autor respectives i, sobretot, els convida a pujar una imatge a la pàgina, perquè tots poguem conèixer-los. Podeu llegir la descripció de la campanya al bloc LibraryThing en català, a l’apunt que comença així:

Ets un autor? Has escrit algun llibre, sigui de la temàtica que sigui? Doncs et convidem a posar cara al teu perfil!

A LibraryThing convergeixen les biblioteques personals de milions de persones. És un lloc de trobada per a lectors de tota mena de gustos. I, com tu ja saps, als lectors ens agrada conèixer una mica de la vida dels autors, veure’ls la cara i saber-ne les principals fites biogràfiques. Res que no s’expliqui a les solapes dels llibres impresos.

Podeu llegir la resta de l’apunt aquí: «Posa cara al teu perfil».

A prova d’idiotes

Fou gràcies a la feina d’Elaine Lilly, Alice Keefer, Tomàs Baiget i Josep Sau a Quotes & Jokes que vaig descobrir —i suposo que com jo, un munt de bibliotecaris— les tires còmiques protagonitzades per Dewey i la resta de bibliotecaris de la Biblioteca Pública de Malville al web Unshelved, de Gene Ambaum i Bill Barnes. En Dewey és un bibliotecari amb un considerable esperit frikitecari, com es demostra en tires com la del 4 de febrer passat: davant la nova màquina expenedora de llibres de la biblioteca, en Dewey i Mel, la seva cap, en comproven el funcionament quan un usuari s’hi acosta. La reacció de Dewey és la que qualsevol bibliotecari ha tingut més d’una vegada en trobar-se segons quins usuaris…

Unshelved, by Gene Ambaum and Bill Barnes

PS. Una versió «alternativa» d’aquest apunt apareix simutàniament a Frikitecaris.

Bromera a LibraryThing

Quan l’any passat la Gamoia va proposar de fer una crida a les editorials que publiquen en català perquè s’afegissin al programa de Crítics Matiners de LibraryThing, no sé si pensàvem que arribaríem a tenir èxit. L’amic i animador internàutic Jaume Llambrich respongué de seguida i ben aviat tinguérem al programa les Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili repartint llibres en català a tot el món —literalment, en alguna ocasió tots els llibres oferts han viatjat més enllà de les nostres fronteres. Tot i això, la resta d’editorials consultades, fins i tot les més interessades, semblaven haver perdut l’interès: era una falsa alarma, afortunadament, i després d’uns intercanvis de correus electrònics, ja tenim una segona editorial apuntada al projecte. En el lot de febrer de Crítics Matiners apareix el primer llibre ofert per Edicions Bromera. Moltes gràcies a la gent de Bromera per adherir-se a la iniciativa; ara toca aconseguir que més editorials s’animin a fer-ho…

Logotip Edicions Bromera

Crítics Matiners a LibraryThing

Diuen que qui demana rep. I a casa sempre s’ha dit que per demanar no es perd res, que el no ja el tens. A vegades, però, fa falta algú que es posi al capdavant i que prengui la iniciativa: aquest algú, en el cas que ens ocupa, ha estat la Gamoia. I si ens en sortim, li haurem d’estar agraïts.

Crítics Matiners és la traducció més o menys consensuada del títol del programa Early Reviewers de LibraryThing. Aquest programa consisteix en què determinats editors proporcionen gratuïtament un nombre d’exemplars de les novetats que publiquen perquè LibraryThing les reparteixi entre el membres de la plataforma que s’han apuntat al programa, amb la condició que llegeixin el títol que han demanat i n’escriguin una ressenya, que publicaran a LibraryThing i allà on vulguin. Podeu llegir com funciona a la pàgina del programa i seguir la conversa del grup impulsor a «LibrarytThing in Catalan: Crítics matiners?».

De moment, hi ha dues editorials que han respost afirmativament, URV (gràcies, Jacme) i Edicions 62; unes quantes que encara no han respost a la nostra petició, i a LibraryThing s’han mostrat encantats amb la idea. Ara només falta veure si s’hi afegeixen més editorials perquè ben aviat puguem tenir el primer lot de llibres a disposició dels Crítics Matiners de la comunitat catalana de LibraryThing.

Article sobre LibraryThing a la revista BiD

Ja fa una mica més de dos anys que em vaig donar d’alta a LibraryThing, per provar aquest servei web de catalogació de biblioteques personals que permet també compartir el catàleg a la xarxa. Si bé al començament no m’hi vaig dedicar gaire, perquè estava donat d’alta en un portal semblant, Anobii, vaig acabar per tornar-hi perquè aquest darrer em semblava més limitat. De mica en mica he anat catalogant els meus llibres (hi són gairebé tots), he ajudat a traduir la interfície, he afegit dades sobre les obres i sobre els autors, i he participat, encara que poc, a les converses dels usuaris catalans de LibraryThing.

Al blog no és la primera que en parlo (vegeu l’etiqueta «Librarything» si voleu llegir els apunts anteriors), però no en profunditat, de manera que potser algú pot haver-se quedat amb el dubte de per què serveix LibraryThing exactament. Doncs bé, els responsables de la revista BiD. Textos universitaris de biblioteconomia i documentació em van demanar d’escriure una ressenya sobre el portal, que s’ha convertit en un petit tutorial sobre el seu ús. Si us interessa el tema o teniu curiositat per saber què coi és això del LibraryThing amb què l’unquepassava us dóna la pallissa cada dos per tres, aquí teniu la referència i l’enllaç a l’article:

Moreno Lanza, Ferran (2009). «LibraryThing : la catalogació a l’abast de tothom». BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, juny, núm. 22. <http://www.ub.edu/bid/22/moreno.htm> [Consulta: 03-07-2009].

Chaleur humaine

Massa llarg per al Twitter, acaba aquí un comentari descobert a La clau mentre hi tafanejava (i mai millor dit, ja que hi he arribat per mitjà de La tafanera) sobre Facebook i els amics:

Moi, mes amis et amies, je leur serre la main ou je les embrasse. Je n’ai jamais trouvé de chaleur humaine sur les touches de mon clavier.*

L’escriu un (o una tal) tal Vianney de Cotlliure a l’article «Facebook permet de tenir més de 5000 amics i revoluciona la Comunicació» (6 de mar’de 2009).

*Jo, els meus amics i amigues, els dono la mà o els abraço. No he trobat mai escalfor humana a les tecles del meu teclat.