Arxiu de la categoria: Citacions

La citació: Ian McEwan (2)

És clar que començar a llegir-ne [de poesia] tan bon punt va descobrir que era pare d’una poetessa. Però li exigia una mena d’esforç al qual no estava acostumat. Només el primer vers ja li produeix una espessor darrere els ulls. Les novel·les i les pel·lícules, que són incansablement modernes, et propulsen cap endavant o cap endarrere a través del temps, a través dels dies, els anys o fins i tot les generacions. La poesia, en canvi, per fer les seves asseveracions i judicis, es balanceja sobre el problema del moment present. Alentir el ritme, aturar-te del tot per llegir i entendre un poea és com intentar aprendre una habilitat antiquada: com fer un mur de mamposteria en sec o pescar truites.

He de reconèixer que si fa no fa, em passa el mateix que al personatge de McEwan. La poesia em costa i si no parla d’alguna experiència molt propera, o d’algun tema molt planer, em perdo. I a vegades no l’entenc i m’he de quedar, per gaudir-ne, només amb els jocs de paraules, amb la fluència del ritme, la bellesa de les imatges i he de renunciar a allò que volia transmetre el poeta. Que de vegades, de tan personal i de tan literaturitza’t que és, no arriba al lector. O potser aquest lector no és capaç d’arribar-hi, que també podria ser.

Ian McEwan. Dissabte. Barcelona: Anagrama; Empúries, 2007. P. 171.

La citació: Ian McEwan

Llegia fa uns dies «Sobre la fatiga de la ficció» a les Totxanes, totxos i maons de Joan Josep Isern i vaig recordar aquest fragment de Dissabte, d’Ian McEwan. No diuen el mateix, és cert, però hi vaig trobar una certa semblança. A diferència d’Henry Perowne, el personatge de McEwan, sóc d’aquelles persones que els cal la ficció —sigui com a refugi, sigui com a diversió, sigui per veure-hi per mitjà dels ulls d’altri—; i a diferència de Joan Josep Isern, jo encara no me n’he cansat.

Fins ara, les llistes de lectura de la Daisy l’han conveçut que la ficció té massa defectes humans, fa moltes digressions i és massa insegura per inspirar meravella davant la magnificència de l’enginy humà, de la consecució sorprenent de l’impossible. Potser només la música posseeix una puresa així. […] A banda de les arts, la seva llista de consecucions sublims inclouria la teoria general d’Einstein, les matemàtiques del qual va estudiar breument als vint anys. Hauyria de fer aquesta llista, decideix mentre baixa l’ampla escala de pedra fins a la planta baixa, encara que sap que no ho farà mai. Una obra que no et pots imaginar de cap manera arribar a fer, que exhibeix un element implacable, gairebé inhumà, de perfecció continguda… Aquesta és la seva idea de geni. La idea de la Daisy, que la gent no pot «viure» sense històries, simplement no és veritat. Ell n’és la prova vivent.

  • Ian McEwan. Dissabte. Tr. Dolors Udina. Barcelona: Anagrama ; Empúries, 2007. p. 94.

La citació: Francesc Torralba (3)

Ja fa més d’un any que vaig llegir el llibre de Francesc Torralba sobre la mort, però encara tinc guardats uns quants fragments que llavors vaig trobar interessants per una raó o altra. Avui hi recorro una vegada més:

Cal cercar intersticis, porositats a través de les quals sigui possible desobeir l’imperatiu general: No pensis! Pensar s’ha convertit en una tasca contracultural, en una activitat estranya, gairebé inusual, molt extravagant. Amb tot, cal exercitar-se en ella, perquè la transgressió és una expressió de la llibertat de pensament, un signe de vitalitat, una forma de revolta contra el que està establert i estereotipat. [p. 14]

  • Francesc Torralba. Planta cara a la mort. Badalona: Ara Llibres, 2008.

La citació: Gabriel Bibiloni

La moda de l’anomenat llenguatge no sexista, que arrossega tota mena de progres gramaticalment indocumentats, no és res nou. Fa temps que les llengües romàniques pateixen aquesta dèria, atiada per cercles feministes —de feminisme superficial— que actuen dins les institucions aprofitant la desorientació dels polítics i el silenci —que ara s’està acabant— del món de la lingüística.

(I ja de pas recomano la lectura del blog de Gabriel Bibiloni a qualsevol persona interessada en el català.)

La citació: «Parlem de llibres» (L’Illa, 55)

Al contrari del que se sol pensar, la televisió, la ràdio i Internet poden ser un bon complement de les nostres aficions lectores, o un gran aliat quan es tracta d’iniciar els més joves en la lectura. […] Darrerament, el mitjà ideal per fer això és Internet, un espai cada vegada més utilitzat com a fòrum d’intercanvi d’opinions sobre qualsevol tema; també sobre literatura. De fet, hi ha clubs de lectura organitzats des de bilioteques públiques o des de centres d’ensenyament que tenen un lloc en la xarxa perquè els participants hi puguen dir la seua sobre el llibre en qüestió.

La revist L’Illa, d’Edicions Bromera, té una secció fixa sobre foment de la lectura, el «Quadern d’animació lectora», que malgrat que és breu, té algunes bones idees per al foment de la lectura en els més petits. El fragment anterior pertany a «Parlem de llibres: el plaer de compartir les lectures», elaborat per la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura. No hi ha exemples, però sí que n’hi ha a les pàgines anteriors, on Gonçal López-Pampló, a «Llibres, pantalles, lectures», ofereix uns quants enllaços a recursos d’Internet que poden servir de font de recursos, de lectures i com a font d’experiències:

[…] cal aprofitar la tendència dels menuts a compartir les seues experiències lúdiques i recordar que, sovint, les persones que més naveguen o més juguen són també les que mes música escolten, les que més lligen, etc. Aquest perfil de consumidor cultural complet i divers és característic del nostre temps i és el destinatari principal de les propostes que busquen promoure la lectura coma a experiència.

Podeu llegir els textos complets dels dos articles al número 55 de la revista L’Illa, al web d’Edicions Bromera.

Spoiler final

São onze os supliciados. A queima já vai adiantada, os rostos mal se distinguem. Naquele extremo arde um homem a quem falta a mão esquerda. Talvez por ter a barba enegrecida, prodígio cosmético da fuligem, parece mais novo. E uma nuvem fechada está no centro do seu corpo. Então Blimunda disse, Vem. Desprendeu-se a vontade de Baltasar Sete-Sóis, mas não fugiu para as estrelas, se à terra pertencia e a Blimunda.

La citació: Helene Hanff

Més m’estimaria que no haguéssiu pecat per excés de cortesia posant la inscripció en una targeta en lloc de fer-ho en el full de guarda. És el llibreter que us surt a tots de dins, teníeu por de fer-li perdre valor. Per a qui n’és ara la mestressa n’hauria guanyat. (I possiblement per al futur amo. M’encanten les inscripcions en els fulls de guarda i les notes als marges, m’agrada la sensació de companyonia en girar les pàgines que algú altre ha girat, i llegir els passatges que algú que fa temps que ja no hi és fa que ara jo m’hi fixi.)

  • Helene Hanff. 84, Charing Cross Road. Tr. Puri Gómez Casademont. Barcelona: Empúries, 2002. p.35.

La citació: «Lastres y mentiras» (Fernando Juárez)

Pel que vaig veient em temo que les biblioteques, pel que fa al llibre electrònic, tornarem a patir la manca de previsió de les editorials. Ja va passar amb les revistes electròniques: durant un temps, editoris i distribuïdors feien i desfeien sense encomanar-se a déu ni al diable, canviant llicències, preus i condicions sense avisar. Amb el llibre electrònic sembla que passarà una cosa semblant: els editors de llibre «universitari» continuen oferint PDF (sense adaptar als diversos dispositius de lectura, és a dir, pensats per llegir-los en pantalla) o HTML només llegible directament al seu portal; continuen venent l’accés al llibre complet tot i que, com va dir Núria Gallart a les 12es Jornades, en l’àmbit universitari moltes vegades només cal tenir accés a un capítol determinat. Els editors, amb poques excepcions, no saben cap a on anar i sembla que no s’acaben de creure que el llibre electrònic no desapareixerà: a la Feria del Libro de Madrid han prohibit la presència d’editorials que només treballen amb llibre electrònic perquè el reglament no ho permet… però el llibre electrònic no ha nascut el 2010, han tingut temps de sobra per canviar… I això denuncia Fernando Juárez a l’apunt que volia citar avui: la cultura i, sobretot, els mitjans de transmissió de la cultura han canviat, però el sector editorial (amb excepcions, insisteixo) no sembla disposat a canviar. Copio el primer paràgraf de l’apunt, titulat «Lastres y mentiras»:

La actual producción editorial no está siendo creada para ser leída sino para ser impresa. Las editoriales, sobre todo las grandes, venden papel  y se encuentran ante un panorama complicado ya que en este momento no es necesario manchar papel para transmitir ideas, sentimientos…

La citació: Winesburg, Ohio, de Sherwood Anderson

Quan es pogué ficar al llit, enfonsà el rostre al coixí i plorà desconsoladament. «¿Què em passa? Si no vaig amb compte acabaré fent-ne alguna de grossa», va pensar i, girant-se de cara a la paret, començà a provar d’obligar-se a acceptar amb coratge el fet que hi ha molta gent que ha de viure i morir sola, fins i tot a Winesburg.

Sherwood Anderson. Winesburg, Ohio. Barcelona: Viena, 2009. p. 115.

La citació: rànquings i universitats (Josep Anton Ferré Vidal)

Ens hem equivocat? A mi em sembla que no. I no solament això. Per fer-ho bé, d’ara endavant hauríem de mesurar no només els outputs del procés educatiu, sinó també els inputs. Per exemple, les hores de classe que programem per a cada assignatura, les que són magistrals i les que són pràctiques, i el nombre d’estudiants per grup en cada activitat. I els professors que les fan. Són associats, becaris, lectors que encara batallen per consolidar el seu tenure track o permanents? I els laboratoris i les biblioteques, com els tenim? Ah!, i els horaris, són compactes o dispersos? Quins mètodes d’avaluació es fan servir? I el Moodle… Pengen els professors prou materials al Moodle?

(La negreta és meva)