Escriptura
Els escriptors són reporters, profetes, tarats, artistes, predicadors, jutges o què? Qui els nomena portaveus? Si es nomenen ells mateixos, com evidentment fan, fins a quin punt és vàlid l’encàrrec? Si només el Temps fa obres mestres, com creia Anatole France, escriure bé no és sinó anar temptejant per passar la prova del temps, i [...]
No fa gaire em van preguntar si entenia el que llegia. Em vaig fer un bon fart de riure, tot i que a vegades llegeixo coses que no s’entenen, que no hi ha per on agafar-les de mal escrites que estan o que són massa abstruses per mi. De fet, la pregunta hauria d’haver estat, [...]
Volia parlar de la lectura. De com oblidem personatges de llibres, els seus noms, arguments sencers o, fins i tot, com oblidem que hem llegit un determinat llibre. Volia parlar de la fragilitat de la memòria, tan resistent alhora que ens permet recordar coses oblidades a vegades amb estímuls ben subtils. I de com tots [...]
Gairebé levitant l’autobús llisca per l’autopista el sol t’escalfa el rostre a través de la finestra mentre les mans sostenen el llibre que llegeixes mal escoltant Scholl que et canta Bach a cau d’orella i subratlles amb una línia involuntàriament ondulada garlanda de pols de grafit una paraula que no entens amb la voluntat de [...]
Que fàcil que és escriure a vegades, i que difícil és fer-ho d’altres. No és senzill trobar el cap de fil que quan l’estirem vagi desfent el cabdell i deixi ben arrenglerades les paraules i els signes de puntuació, un darrere l’altra, una darrere l’altra. Tanmateix, trobar-lo tampoc no garanteix que arribem a escriure res: [...]
Cel, 5 Publicada per Ferran M. Volia sortir d’aquesta allau de memes —sí, dos en pocs dies ho considero una allau— i no sabia com fer-m’ho. Retorno al concepte d’estranyesa de fa quatre dies per parlar una mica de Solitud? Explico en quatre línies vagues, imprecises, com vam gaudir d’una festa sorpresa de quarentena (no [...]
He perdut el to i les paraules, me’n vaig a cercar-los.
