Escriptura
Un llibre és un bocí d’ànima que el creador, en un acte d’amor, s’arrenca i ofereix al lector. I si algú el llegeix és perquè ha acceptat el gest amorós del creador. Potser és per això que Steiner diu que la crítica literària i filosòfica s’origina en un deute d’amor. I l’amor no es basa [...]
[Contrainte oulipienne; l'Allau la convertí en un S+6 i un V+6] De la primitivitat En aquest epuló de poques cerussites i reasseguradors canviants, només hi ha dues senyorades segures que anuncien sense marginalitat d’erviana que s’acosta la primitivitat: el campus publicitari d’aquestes grans magenques que tots coneixem, i l’arrimada als nostres casaments de l’estomatitis de [...]
De la primavera En aquesta època de poques certeses i realitats canviants, només hi ha dos senyals segurs que anuncien sense marge d’error que s’acosta la primavera: la campanya publicitària d’aquests grans magatzems que tots coneixem, i l’arribada a les nostres cases de l’estol de papers que ens serviran per preparar la declaració de renda. [...]
Primavera En aquesta era de canvis de la realitat amb seguretat de la informació, els únics signes visibles tant de l’arribada de la primavera [són] errors [de] publicitat: tots sabem la botiga d’anuncis, però les nostres vacances es van utilitzar per preparar l’arribada dels papers de l’impost de societats. I ara, m’atreveixo a parlar de [...]
Escric a raig i no reviso el que he escrit, i així em va. De tant en tant, mirant per sobre un apunt del bloc, trobo una errada i llavors em planyo de no haver-m’hi mirat més i em prometo que a partir d’aquest moment escriuré, guardaré, revisaré, reescriuré —si cal— i, al final, només [...]
Havia posat la sabata vora la porta del balcó i sense dir res als pares anà a la cuina, agafà tres copes i el gibrell de la pica i els deixà al costat de la sabata. Els pares, de la taula estant, el miraven anar i venir bescanviant somriures picardiosos. Una ampolla d’aigua serví per [...]
S’escurcen els dies i els rellotges s’acceleren. Els esborranys resten momificats perquè ja els ha passat l’hora i no té sentit desenterrar-los per parlar d’allò que ja s’ha esdevingut. A casa les hores passen volant, tan de pressa que abans que te n’adonis ja és fosc i, com si diguéssim, surt «la carta de ajuste» [...]
