Egocentrismes
Com un estol de gavines quan les barques s’acosten al port, les gitanes acuden als voltants de la catedral quan arriba l’hora que l’obrin perquè els turistes puguin visitar-la. Deuen ser una dotzena, i es reparteixen en dos o tres grups: unes prop de l’entrada, les altres a la sortida. Xerren entre elles, aparentment alienes [...]
En aquest bloc s’utilitzarà de manera preferent la llengua catalana (i a qui no li agradi, amb tots els respectes, que s’hi foti fulles).
Avui ens colpia la notícia —perquè aquestes notícies no ens arriben, no les llegim, no les escoltem: ens colpeixen—, la notícia de la mort de Joan Solà, un dels millors lingüistes —per no dir el millor— d’aquest petit país nostre, petit però alhora tan fèrtil en personalitats. De lloar-ne els mèrits científics ja hi haurà [...]
No és la primera vegada, confesso, que assassino un ordinador. Ara, després de tants anys i l’experiència adquirida sí que em sorprèn que ho hagi tornat a fer. Unes instruccions mal llegides i mig memoritzades, un voler fer les coses de pressa —sense cap necessitat de córrer!— i de cop i volta reinicies l’ordinador i [...]
Després d’uns dies esgotadors d’anar amunt i avall, que si compra que si dóna que si llença que si controla, preparant una mudança que semblava que no havia d’arribar mai i que un cop començada semblava que no havia d’acabar (agafeu aire, que comenceu a blavejar!) i malgrat que encara queden alguns serrells per arreglar [...]
Continue reading about L’ària del diumenge: I will survive (Cake)
L’Un que passava havia decidit recuperar l’abandonat costum d’anar al cinema els caps de setmana i sense pensar-s’ho dues vegades se n’ha anat a veure Alícia al País de les Meravelles, que encara no havia vist. Com sempre, hi ha anat amb temps, ha fet cua i ha entrat a la sala quan tocava. Al [...]
Continue reading about Un que passava al País de les Al·lucinacions
