Coses Vistes…
No, no ens dediquem a insultar els usuaris —tot i que a vegades no ens faria res…— ni intentem lligar amb ells a la desesperada. Però a vegades et surt el costat fosc i t’agafen ganes de fer coses com aquesta… Trobareu el text en anglès a Too many indonesian books (heu de baixar una [...]
Continue reading about «The insulting librarian» de Mitchell & Webb
Ja tenia a punt el telèfon de l’especialista per demanar hora. Havia arribat a un punt sense retorn: hores i hores mirant la pantalla de l’ordinador per veure si ja havien crescut les carabasses, si ja podia munyir les vaques i recollir els préssecs. Hores i hores perdudes davant la pàgina en blanc del processador [...]
Als bibliotecaris ens encanta la moda. Ens agrada mostrar el nostre costat sexi i cuidar la nostra indumentària. Per això tenim una relació d’amor-odi amb la moda dels nostres usuaris, que ja ens agrada ja que vagin nets i polits i ben vestits i ben a la moda, ja… sempre que això no signifiqui anar [...]
L’Un que passava havia decidit recuperar l’abandonat costum d’anar al cinema els caps de setmana i sense pensar-s’ho dues vegades se n’ha anat a veure Alícia al País de les Meravelles, que encara no havia vist. Com sempre, hi ha anat amb temps, ha fet cua i ha entrat a la sala quan tocava. Al [...]
Continue reading about Un que passava al País de les Al·lucinacions
La rutina té cara de conductor d’autobús. No, però, la d’un conductor qualsevol, ni la de tots els conductors: la nostra té cara de senyor entrada la cinquantena, cabell cendrós que ja clareja per damunt del crani, rostre rodó i bonhomiós malgrat l’expressió seriosa. Sempre ben assegut al seient, l’esquena ben dreta, atent al carrer [...]
