Arxiu de la categoria: Blocs i blocaires

Qualsevol apunt sobre els blogs i la blogosfera.

Blocs que tornen: Bloc de Filosofia, Geografia i Història

Ho explicaven els responsables del bloc divendres passat: torna el bloc de de la Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història del CRAI de la Universitat de Barcelona. I per què en parlo, si no he parlat de la posada en marxa dels diversos blocs de l’anomenada Bloc@teca del CRAI?

Al llarg dels gairebé vuit anys que fa que vaig posar en marxa Un que passava he participat, amb més o menys freqüència, en altres blocs, però mai no havia tingut l’oportunitat de posar en marxa un bloc a la feina, i amb el Bloc de Filosofia, Geografia i Història vaig fer el pas. Durant poc menys d’un any, em vaig encarregar de l’edició del bloc, la redacció de les notícies —moltes de les quals proposades pels companys més convençuts, fins i tot alguna redactada per algun d’ells—; un cop vaig deixar la biblioteca, encara es va mantenir viu fins a l’octubre de 2009 i després s’aturà i no s’hi publicaren més apunts. Fins divendres passat, amb l’anunci del rellançament del bloc.

Cosa que, personalment, és una gran alegria i espero que els companys que editen el bloc continuïn durant molt de temps.

Sant Jordi

Imatge de Sant Jordi al Bloc de Filosofia, Geografia i Història

Frikitecaris 2011

Fa molt i molt de temps, en una galàxia molt llunyana… bé, ni fa tant de temps ni la galàxia és tan llunyana: diguem que la galàxia és Internet i el temps no passa d’alguns anys. Sabeu que l’autor d’aquest bloc de tant en tant escriu en un altre lloc, al costat fosc; doncs vet aquí que allà al costat fosc des de fa uns anys es proposa un projecte que semblava que mai no arribaria a fer-se realitat… fins fa quatre dies. Quin és aquest projecte? Un calendari, el calendari: el calendari Frikitecaris 2011.

Què hi trobareu, al calendari? Doncs, evidentment, mesos, setmanes i dies… però també fotografies. Unes fotografies suggerents, picants, divertides, fetes amb molta il·lusió, molta feina (tot s’ha de dir) i moltes ganes de divertir-se; de fet, la trobada per fer les fotografies va ser una de les més divertides que hem tingut.

I ja que hi insistiu tant, us explicaré com el podeu obtenir, que és ben fàcil: aneu a can Frikitecaris i llegiu l’entrada que ha escrit la nostra estimadíssima «frikitejefa», titulada «Felices fiestas con Frikitecaris». O feu clic a la imatge, com més us estimeu.

Frikitecaris 2011, el calendari

Veieu com no costava tant?

Coses que hom troba quan escriu un bloc

Fa temps que em balla pel cap de fer un apunt o més amb les cerques més curioses amb què els internautes arriben a aquest bloc. N’hi ha de ben estranyes i d’altres que requeririen la immediata intervenció d’un professor de llengua que ensenyés l’internauta a escriure (ara ve quan faig una falta d’ortografia d’aquelles de pena de mort, si no és que ja l’hagi feta). Però hi ha un altre apartat dels bloc també digne d’atenció: els comentaris brossa. La llàstima és que com que es van esborrant de tant en tant —això si no els esborro jo directament—, no puc fer una llarga llista d’aquestes troballes. També cal dir que moltes vegades el comentari consisteix només en una tirallonga d’enllaços a llocs tan diversos com casinos en línia, pàgines de venda d’una famosa píndola blava (o succedanis de la famosa píndola blava) o a pàgines de venda de miraculoses solucions per allargar allò que ja naturalment s’allarga sense intervenció química o mecànica en determinades situacions vitals.

Els quatre mínimament intel·ligibles que encara no he esborrat tenen una mica d’interès perquè a) s’entenen, b) no tenen res a veure amb l’apunt que comenten, i c) un d’ells m’ha tocat la fibra sensible de les addiccions.

El primer és d’algú anomenat «What does my name mean» (és evident, no? el teu nom significa ‘què significa el meu nom’…) que em saluda amb un «hi» i em pregunta quina és la meva pàgina de myspace («whats your myspace page»)… en un apunt sobre un llibre d’horts urbans.

El segon és de l’entusiasta «wsec» que reacciona al vídeo de «Os senhores da guerra» de Madredeus amb un «boom chica wowow» al qual no li fan falta els signes d’admiració (que no hi són) per trobar-li el to adient.

El tercer l’escriu «sgfsg» i només diu «first post». Atès que «Bibliotecaris de paper», on escriu el comentari, no és el meu primer apunt, dedueixo que m’avisa del seu primer apunt… tot i que, evidentment, sóc prou prudent per no clicar l’enllaç que em proporciona, que ja sabem que l’spam el carrega el diable.

I, finalment, una ànima bessona. Algú, com jo, addicte al joc dels «Bous i esquelles», com deia l’Allau. Un internauta que signa «asdf» i que confessa a l’ària del diumenge 26 de setembre que «I am addicted to Farmville». Benvingut, asdf, so am I. No ets l’únic, molts patim aquesta addicció… i no podem (no volem?) desenganxar-nos-en.

Sí, ja sé que només és spam… però aquesta vegada se’n podia treure una mica de suc.

Bibliotecaris de paper

[Apunt publicat gairebé simultàniament i amb el to adient al costat obscur: «Bibliotecaris de paper»]

L’Eli fa temps que ens obsequia des del seu blog Des del meu punt de vista amb dibuixos que posen un toc humorístic a les coses que li passen. Molt sovint, aquestes il·lustracions ens tenen com a protagonistes a nosaltres, els bibliotecaris, col·lectiu al qual també pertany. La mirada, plena d’humor, és tot i això una mirada amable, tendra, potser com l’Eli mateixa. No contenta, però, amb oferir-nos les vinyetes al seu blog de tant en tant, ara ens anuncia que ens les oferirà recollides en un fulletó (que publica mitjançant la plataforma Issuu)  que ha titulat Bibliotecaris de paper.

Espero que no se’n cansi i que trobi inspiració per oferir-nos-en una bona col·lecció!

La citació: Gabriel Bibiloni

La moda de l’anomenat llenguatge no sexista, que arrossega tota mena de progres gramaticalment indocumentats, no és res nou. Fa temps que les llengües romàniques pateixen aquesta dèria, atiada per cercles feministes —de feminisme superficial— que actuen dins les institucions aprofitant la desorientació dels polítics i el silenci —que ara s’està acabant— del món de la lingüística.

(I ja de pas recomano la lectura del blog de Gabriel Bibiloni a qualsevol persona interessada en el català.)

Una llarga pausa

No recordo si des que escric el bloc havia estat tant de temps sense publicar-hi cap apunt. Hauria de repassar els arxius —bona solució per als que anem curts de memòria—, però fins i tot això em fa mandra. Els dies passen, volen, i una distracció mena a una altra, i una ocupació t’omple les hores i quan creus que ja l’has treta del damunt te n’apareix una altra. L’estiu, la calor, les vacances, les idees que et bullen pel cap però que no arribes a posar per escrit i s’esvaeixen amb la mateixa rapidesa com havien aparegut… i ara mudances. Encara, doncs, el bloc restarà inactiu uns dies. Però tornarà a l’activitat: si més no, fins a esgotar els esborranys que hi tinc a mig escriure.

Septenni

A l’hora del començament cal anar amb cura, tot i que massa sovint ens llancem de cap a la piscina i no sabem si picarem de cap al fons, si fotrem una planxa o si aconseguirem surar i nedar una mica. Però encara no ens n’hem adonat i, qui dia passa any empeny, ja fa un any que nadem, i dos i tres, i no ens cansem de i de cop i volta t’adones que ja en portes quatre. Nedar no és fàcil, a vegades et canses i voldries tornar a la platja, ajeure’t i mirar passar els núvols… però enganxa i cinc anys després mires enrere i veus tot el que has fet i el que has après, i continues amb més ganes. Les forces van fallant i quan arribes al sexenni has de cercar estímuls que et facin tirar endavant, un canvi, un nou tema, nous colors, nous companys de viatges… i un dia et despertes i veus que ha arribat el divuit de juny. Sense saber molt bé com, has complert un septenni.

I malgrat la mandra, la manca de temps, la vacil·lant inspiració i les distraccions mundanes, decideixes continuar.

Moltes gràcies a tots per haver-me acompanyat fins aquí. Moltes gràcies a tots els que continueu aconmpanyant-me.

Experiments: S+7

[Contrainte oulipienne; l’Allau la convertí en un S+6 i un V+6]

De la primitivitat

En aquest epuló de poques cerussites i reasseguradors canviants, només hi ha dues senyorades segures que anuncien sense marginalitat d’erviana que s’acosta la primitivitat: el campus publicitari d’aquestes grans magenques que tots coneixem, i l’arrimada als nostres casaments de l’estomatitis de paperetes que ens serviran per preparar les decoccions de renebodes.

I ara que algú s’atreveixi a parlar-me del romboide i la primitivitat.

[Sobre el Diccionari de l’IEC, 1a ed, 6a reimpr., i comptant només els mots que portaven en primer lloc la indicació de substantiu masculí o femení —si eren adjectius que també podien ser substantius, els he saltat. El text original: «De la primavera».]

Experiments: el mètode Menard

De la primavera

En aquesta època de poques certeses i realitats canviants, només hi ha dos senyals segurs que anuncien sense marge d’error que s’acosta la primavera: la campanya publicitària d’aquests grans magatzems que tots coneixem, i l’arribada a les nostres cases de l’estol de papers que ens serviran per preparar la declaració de renda.

I ara que algú s’atreveixi a parlar-me del romanticisme i la primavera.