[Contrainte oulipienne; l’Allau la convertí en un S+6 i un V+6] De la primitivitat En aquest epuló de poques cerussites i reasseguradors canviants, només hi ha dues senyorades segures que anuncien sense marginalitat d’erviana que s’acosta la primitivitat: el campus publicitari d’aquestes grans magenques que tots coneixem, i l’arrimada als nostres casaments de l’estomatitis de […]
De la primavera En aquesta època de poques certeses i realitats canviants, només hi ha dos senyals segurs que anuncien sense marge d’error que s’acosta la primavera: la campanya publicitària d’aquests grans magatzems que tots coneixem, i l’arribada a les nostres cases de l’estol de papers que ens serviran per preparar la declaració de renda. […]
Primavera En aquesta era de canvis de la realitat amb seguretat de la informació, els únics signes visibles tant de l’arribada de la primavera [són] errors [de] publicitat: tots sabem la botiga d’anuncis, però les nostres vacances es van utilitzar per preparar l’arribada dels papers de l’impost de societats. I ara, m’atreveixo a parlar de […]
Quan t’asseus a la terrassa d’un bar amb una cervesa al davant i la perspectiva d’una estona de conversa, no saps mai a on arribaràs. I encara que sigui un tema fàcil, un dimarts del passat mes de juliol no m’esperava pas acabar parlant de clàssics russos, dels quals n’he llegit alguns però no tots. […]
La temporada 2010-2011 del Gran Teatre del Liceu comença amb una òpera barroca passada per sedàs de l’experimentació que, darrerament, és tan habitual als teatres d’òpera d’arreu: Iphigenie auf Tauris, de Christoph Willibald Gluck. Al Liceu ja hem vist experiments curiosos —com ara un Ariodante en què s’havien convertit els cantants en titelles— i no […]
Fa uns dies vaig rebre la invitació de la Judith de l’Espai Isidor per participar en el club de lectura a Twitter que estaven posant en marxa amb un quants piuladors més: @llegimipiulem. M’hi vaig adherir sense tenir molt clar si hi podria participar gaire, i, de fet, no hi he participat menys: la primera […]