«I, ves per on, no era de Brossa», vaig escriure fa més d’un any després d’haver remenat llibres i d’haver navegat per Internet fins a l’extenuació a la recerca d’un cal·ligrama que jo creia que era de Brossa… i era de Foix. I avui, que la Catosfera (o, més ben dit, en Víctor Pàmies et al.) organitza un homenatge en record dels 25 anys que fa que va morir el poeta, em servirà per sumar-m’hi. Perquè, a més, crec que avui el desig tancat en aquell cal·ligrama és més vigent que mai… i sembla que igualment d’inassolibe. Així que, amb el vostre permís, em copio.
Poema de Catalunya, J. V. Foix
I pensar que quan vaig veure’l per primera vegada me’l va haver d’explicar un il·lustre doctor professor meu perquè jo, llavors, no l’entenia… (font)
No, Ferran,el Víctor no fa mai res sol. Però n’hi ha que són tímids i no els agrada constar. 🙂
O com creus que podria tenir un llistat de blogs participants en poques hores?
Fruïm de Foix avui!
Fruïm-ne! I ara esmeno el text perquè no carreguis amb totes les culpes 😉
si nen, jo també… És quan dormo que hi veig clar…
som una illa?
I ves per on és de Foix.
Jo l’he vist aquest matí per primer cop. M’ha sorprès. He comentat poema visionari? I ara resulta que sí, és d’en Foix, 1920. Fins i tot està escrit o esculpit (no t’ho sabria dir) en un parterre de Barcelona. Això dels homenatges és un niu de coneixements. 😀