Adéu, Ike Janacek

Després de tants anys de bloc, intentar recordar quan vaig arribar per primera vegada al bloc de l’Ike Janacek és un exercici inútil, però sí que puc dir que va ser quan Un que passava era un bloc molt jove. De l’Ike em van atraure de seguida el sentit de l’humor, la intel·ligència, la creativitat i, quan el vaig poder conèixer en persona, tot just fa set anys, la simpatia i la bonhomia. Aquell dia l’Enrique, Ike Janacek, va acabar per ficar-se’m a la butxaca.

No ens vam tornar a veure, i al cap del temps el contacte es va tallar. Com ha passat amb tants d’altres bloguers d’aquells primers anys, sigui perquè desapareixen, sigui perquè deixes de seguir-los, vaig perdre la pista de l’Ike. Només de tant en tant tornava a veure si havia pujat alguna imatge nova a Flickr, però fins i tot això es va acabar.

I, tot just ara que fa set anys d’aquella memorable visita, la Peke em dóna la trista notícia que l’Ike ha mort aquest mateix mes, després de barallar-se contra un càncer.

Malgrat el temps que ha passat, la notícia m’ha colpit. L’Ike és, era, una d’aquelles persones que deixen una profunda empremta en els altres. Cap dels que el vam conèixer l’oblidarem.

I el millor homenatge que li puc fer, a part d’aquestes maldestres paraules, és recuperar les caricatures que en diferents moments va fer-nos a alguns dels seus contactes blocaires: en el seu primer aniversari blocaire (a la primera imatge, amb barret i ulleres, un servidor); amb motiu de la seva visita a Barcelona; i la tercera, aquesta que acompanya l’apunt, on també apareix una altra blocaire que ens va deixar, la May.

Los chicos del coro

Los chicos del coro, d'Ike Janacek

D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Burdon, Mad, Kizz, Ferran, Brisa, Paola Vaggio i May.

5 pensaments a “Adéu, Ike Janacek

  1. peke

    Me cuesta una barbaridad sacudirme la pena. Yo lo conocí en persona en Coruña y nos dimos un abrazo tan emotivo y tierno que me quedó grabado. Era un hombre entrañable y cariñoso que sabía hacer reír. Cuando cumplí cincuenta años me mandó un correo en el que aparecía él sosteniendo una pancarta enorme con mi caricatura. Fue el mejor regalo que tuve en mucho tiempo.

    Respon
  2. Paola Vaggio

    Hola Ferran,
    M’ha emocionat molt recordar tots aquells moments amb el Ike. Has vist que a una de les caricatures surt la Luara Bang Bang? No ho recordava. Què gran que era l’Ike. Vaig voler escriure’t un mail, em sembla que el tinc i tot guardat a gmail, però em sentia molt trista i ho vaig voler deixar, em sabia greu escriure’t després de tant de temps per donar-te aquesta notícia. Com tu dius, es perd el contacte i tal, però de seguida vaig pensar en tu i en aquella trobada recordant al nostre bon company Ike.

    Una abraçada

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *