Parc de la Ciutadella

Ve bé, de tant en tant, redescobrir la ciutat, tornar als llocs que havies visitat temps enrere i descobrir-ne de nous.

Amb l’excusa de la Setmana del Llibre en Català planifiquem passar el matí, i si cal la tarda, al Parc de la Ciutadella. Farem tot el recorregut: el Zoo, el Parlament, la Setmana, la cascada monumental, el llac, el mamut… El Zoo el recordava més decadent, més desendreçat, més brut. Ha canviat, o m’ho sembla a mi: després de tants anys, és probable que no hagi canviat tant. Potser hi ha més animalons fora de les gàbies: animalons sobrealimentats que t’empenyen; tapen les cartel·les amb els seus cossets rodons i et miren amb cara d’haver vist un extraterrestre quan els demanes que s’apartin, que no pots llegir què hi posa; que piquen els vidres de les gàbies tot i els cartells que diuen ben clar que no s’ha de fer, que els animals s’estressen… I tot sota la mirada divertida dels seus pares, això si no els ignoren completament: pares el comportament dels quals explica el dels fills.

D’allà, al veure el Parlament —de fora, és clar, que arribem tard per la jornada de portes obertes. Sí que era oberta la capella castrense, i hi vam entrar: austera, capelles amb talles petites i els penons de les armes de l’exèrcit de les quals són patrons. Hi trobo una talla de Sant Ferran, patró de l’arma d’enginyers de l’exèrcit de terra, figura que no recordo haver vist mai en cap altra església.

La Setmana del Llibre en Català és la propera parada. Enguany en forma de petits cubicles de fusta situats sobre un terra de palés, a ple sol. Són les quatre i no hi ha gairebé ningú; passegem tranquil·lament, sense cues ni empentes, recollint alguns punts de llibre i xerrant una mica amb les noies del Què llegeixes. Compres? Sí, és clar: Jo confesso. Per allò de no haver passat per la Setmana sense comprar res, però enguany no porto llista la compra…

La propera parada és la cascada monumental, però en enduen una sorpresa monumental: s’hi està muntant l’escenari i les fileres de cadires per als actes actes oficials de la Diada i no ens hi podem acostar i ens hem d’acontentar de mirar des de lluny els daurats de la quadriga de l’Aurora; baixem cap al llac i li donem la volta fins al mamut. Els voltants del llac, com la resta del parc, és plena de gent: gent que jeu a l’herba, gent que mira, gent que llegeix, gent que pren el sol, gent que passeja, gent que xerra, gent que fa el pícnic, gent que rema al llac, gent que es fa fotografies, gent que fa fotografies, gent que mira mapes… Un refresc al costat del Castell dels Tres Dragons tanca el dia al parc. Hem passat calor, molta calor, però ha valgut la pena.

Mandril

Feu clic al mandril per veure les fotografies

Un pensament a “Parc de la Ciutadella

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *