Mola coser

«Mola coser». Almenys això diuen la Sfer, la Iris, l’Evitta i la Beatxu, autores del bloc Mola coser i, pel que sembla, els mola i s’ho passen pipa cosint peces de totes menes, ben boniques, per cert. Ara, que ens haurem de refiar d’elles, perquè de cosir, no en sé ni un borrall; bé, si cal cosir un botó ho faré, però d’aquella manera. I ja m’agradaria, de saber-ne una mica, ja…

Quan hom marxa de casa, s’adona que hi ha tot de coses que creia que venien de sèrie i que no, que s’han d’aprendre a fer… perquè les mares tenen el mal costum de respirar alleujades, pensar «menys feina» i deixar que t’espavilis pel teu compte el dia que dius que te’n vas. I apa, posa’t a aprendre a fer coses que mai no havies fet… o que havies fet poc. Com ara planxar. Sé que moltes dones i no pocs homes odien planxar, però de les feines de casa a mi és de les que menys m’empipen. Només cal arribar a una entesa amb la planxa: tu no em cremes ni em cremes la roba, jo no t’estavello contra la paret. I són tan senzilles de fer anar, les planxes: una rodeta, uns puntets i tira milles. Després, si ho volem complicar, hi ha el tema del vapor, que no surt mai quan vols (però aquesta es una altra història). I a fer passades.

De cuinar sí que en sé. I bé, em sembla. Almenys tothom que ha vingut a dinar o sopar a casa ha sobreviscut… bé, gairebé em carrego una amiga, que és com el Shin Chan, amb una mica de pebrot vermell però va ser sense voler (nota perquè no se m’enfadi: té intolerància al pebrot).

La rentadora ja és un altre tema. Amb tants botonets, comandaments, llumetes, temperatures, tipus de roba, color o blanc, roba delicada o sacs de patates, fa una mica de por. Mireu què us dic: em seria més fàcil tripular l’Enterprise. Al cap i a la fi, l’Enterprise és endavant, endarrere, activar escuts, desactivar escuts, carreguin, apuntin, foc i hiperespai. Poca cosa més. I quan la rentadora comença a fer bots, no pots comunicar-te amb l’Scotty i demanar-li que arregli el motor. O la Tardis… tot i que les màquines del temps les carrega el diable, i, quan els dius que vols anar endavant, tant pot ser que et trobis a la fi del temps o com fugint d’una banda de morlocks afamats.

Però cosir… no. Si cal fer alguna puntada, la faig, però no em faig responsable de les conseqüències. Igual que quan cuso un botó: el temps que aguantarà, només del déu dels botonts ho sap. Però vet aquí que servidor, que anà a una escola d’aquelles laiques catalanes on es feien tallers de les coses més diverses com a complement de l’ensenyament reglat, servidor sap fer ganxet. I li ha tornat a agafar el gust després de tr… després d’uns quants anys. I no només això, sinó que també li ha donat per agafar les agulles de fer mitja i començar a teixir. I com que tot s’acaba sabent, aquest bloc xivato el va treure de l’armari dels teixidors amagats a l’armari el dia de l’Orgull friki i les amigues de Mola coser el van pescar de seguida i el van convidar a participar en el seu bloc —invitació que, de moment, ha refusat.

I aquí estem. Amb uns quants jocs d’agulles de fer mitja, una mà de ganxets, una pila de cabdells de llana i un altra de llibres de ganxet i mitja, intentant que els resultats d’aquest hobby siguin més duradors i decents que els quatre botons que he cosit mai.

I, de pas, recuperar el bloc de la Sfer, la Iris, l’Evitta i la Beatxu, que sempre sorprenen amb una troballa interessant relacionada amb l’activitat costurera i teixidora.

9 pensaments a “Mola coser

  1. Cristina

    gairebé em carrego una amiga, que és com el Shin Chan

    Aix, ho sento, la vergonya va ser meva quan et vaig dir que no podria menjar d’aquell arrós que feia tan bona oloreta!!! I quina bona fila feia! Què malament!:( I Quina enveja em vau fer! (tot i que a canvi vaig obtenir una truiteta deliciosa :D)

    Respon
  2. sfer

    Ep… Que això dels botons li passa a tothom, eh?? Fins i tot a mi. Tot just aquest matí en cosia un i ho pensava, casualitats de la vida. De totes maneres, el que m’agrada de cosir no és posar botons ni fer vores, ni tallar el tros que li sobra als pantalons que fan mig kilòmetro de llarg… Això de fet és el pitjor de cosir! El millor és triar robes, combinar colors… crear dels materials bruts una cosa nova i (potser) útil, o (potser) maca per portar o regalar. La part creativa de la costura 🙂

    Respon
    1. Ferran - Un que passava Autor de l'entrada

      Per això mateix t’he enviat un missatge aquest matí, amb l’adreça d’una botiga que no sé si coneixes 😉 De tota manera, per poder-te dedicar a la part creativa, cal saber una mica del més bàsic, no? 😉

      Respon
  3. Grine

    Eres una caja de sorpresas, Ferran 😉 Qué suerte tener tiempo, maña y, sobre todo, paciencia para las labores. De momento me conformo con hacer mis pinitos en la cocina que ya es mucho…

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *