I un Sant Jordi més

Al peu de la Diputació, una cobla desgrana sardanes mentre al seu costat es fan dues rotllanes; a la més gran, el més jove deu estar jubilat i només hi ha un home. Des d’allà ja es pot veure que la jornada serà un èxit, com cada any: la Rambla de Catalunya baixa plena i en molts llocs, com patirem, la marxa s’alenteix fins a aturar-se (mala idea, senyors organitzadors d’aquests saraus, posar davant per davant parades de grans llibreries: entre els que miren i els que esperen per mirar, els que només volen passar… no passen). De gent, n’hi ha de tota mena: l’avi que passeja; el turista badoc que a tot troba gràcia; la família unida a la caça i captura del llibre de l’any; la senyora que t’empeny i la senyora a qui trepitges; dracs que llegeixen i pseudodracs que fan bombolles de sabó; roses, roses i més roses, de totes mides i colors (que lletges que són les blaves!); escoltes que toquen música i estudiants disfressats recollint diners pel viatge de final de curs; parades solidàries; monges que escampen la paraula de Jesús; gent que aprofita per passejar els gossos entre la gentada; els que s’entesten a travessar la Rambla i els que s’entossudeixen a anar en direcció contrària; nenes que brandes roses i nenes que trien quin llibre llegiran (els nens, sempre amunt, com els gegants); en Risto Mejide que signa llibres en una parada —o això diu el cartell i els comentaris excitats dels babaus de torn que envien per mòbil a twitters i facebooks la bona nova (l’únic escriptor a qui pots veure la cara, ai las, no té ningú que li demani una dedicatòria); també els polítics fan acte de presència, no fos cas que ens oblidéssim d’ells, i a les seves parades trobes els llibres dels seus líders i exlíders (però per molt que m’hi esforci sóc incapaç d’imaginar-me el Molt Honorable President dedicant llibres amb la Pilar Rahola…).

Encara no he vist les xifres als diaris, però només per la gent que hi havia es pot ben dir que, malgrat la Setmana Santa que li ha caigut al damunt, Sant Jordi ha tornat a vèncer.

I per si algú s’ho pregunta: sí, jo també m’he deixat portar i tinc els meus llibres de Sant Jordi, i fins i tot un drac. Però els llibres, que els llibreters em perdonin, comprats uns dies abans: no suporto l’ambient massificat de les llibreries per Sant Jordi; i acostar-se a les parades només és a l’abast dels més intrèpids i agosarats… o dels que tenen els colzes més durs.

PD. I no faltava la gitana omnipresent que al crit de «Guapo, que llevo la rosa!» intentava encolomar-te una rosa d’aspecte més aviat decaigut.

4 pensaments a “I un Sant Jordi més

  1. Javier Leiva

    La Rambla de Catalunya impracticable i vaig veure una llibreria d’art en un carrer adjacent on hi havia zero persones. Curiós, com a mínim

    Respon
    1. Ferran - Un que passava Autor de l'entrada

      Les més properes i generalistes acostumen a estar plenes, com La Central. Potser les especialitzades no tenen tan públic… La millor hora per anar a La Rambla era entre dues i quatre, hi havia menys gent.

      Respon
  2. librosfera

    Jo he parlat amb llibreters de dos llibreries infantils, i a una em van dir que ni de bon troç igual que un dia feiner, i a l’altra, que no havia estat tan malament com s’esperaven.

    A mi em va semblar que hi havia molta més gent que un dia normal… i tenint en compte que podia haver plogut a bots i barrals (i més encara), crec que poden estar contents!

    Respon
    1. Ferran - Un que passava Autor de l'entrada

      Jo també ho crec, sfer. Crec que era ahir que vaig llegir que havien venut (en total) un 10% menys del que havien previst; però un amic que treballa en una editorial em va dir que la seva llibreria havien venut molt més que l’any passat… Sigui com sigui, sembla que res pot vèncer Sant Jordi! 😉

      Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *