Sala de lectura, 134: Contes russos, de Francesc Serés

Si no hagués estat per una, diguem-ne així, obligació, probablement no hauria llegit aquests Contes russos d’en Francesc Serés. Encara no he llegit cap dels seus llibres anteriors, tot i que ho vaig intentar amb La força de la gravetat:  no vaig passar del primer o segon conte, ni ho recordo, i el vaig abandonar força avorrit. Però ara, després de llegir aquests Contes russos, em temo que hauré de posar novament —que posaré novament— La força… a la pila de lectures pendents. D’aquesta afirmació es pot deduir sense gaire marge d’error que els Contes… m’han agradat, malgrat la recança amb què vaig començar a llegir-los.

Serés es treu de la màniga en aquest recull cinc contistes russos, de diferents èpoques, amb els quals crea una antologia que abasta la història de Rússia dels segles XX i XXI, des dels darrers tsars als nostres dies. Aquesta «pretesa» antologia està ordenada, però, del present cap al passat, de manera que llegim primer els contes que transcorren a la Rússia contemporània i anar viatjant cap enrere fins a l’epoca dels tsars. Cadascun dels autors reflecteix en els seus contes un moment històric, un entorn (la ciutat, el camp, els kolkhozos) i una situació vital (l’amor, la rutina, la por, l’obediència, etc.) i el pes del poder, de l’autoritat, de les classes dirigents, sobre els ciutadans. Aquest pes és present en tots els contes, si bé és en el darrers on semb la que s’hi amagui la clau per entendre què els uneix; fent bones les paraules del príncep de Salina, a Rússia tot canvia i tot continua igual: els tsars són substituïts per les autoritats comunistes (de les quals hi ha que són antics aristòcrates reciclats, com a «El camí rus»), i aquestes són substituïdes pels antics poderosos… quan no són elles mateixes que es perpetuen al poder.

Ara, la pregunta que em resta per respondre és: parla només de Rússia? Algunes situacions són tan universals (la lluita de classes, la lluita pel poder, l’absurditat de la burocràcia, etc.) que hom diria que no parla de Rússia, que Rússia és només un més dels possibles escenaris d’aquests contes.

El llibre:

Francesc Serés. Contes russos. Barcelona: Quaderns Crema, 2010. 222 p. ISBN 978-84-7727-481-0.

7 pensaments a “Sala de lectura, 134: Contes russos, de Francesc Serés

  1. Susanna

    Suposo que la intenció d’en Serés, lògicament, és fer servir “Rússia com a pretext”. Per a mi també va ser el primer llibre de l’autor de Saidí que acabava, després d’haver deixat a mitges algun anterior. Jo sí que sóc de llegir contes, però aquests no puc dir que siguin d’aquells que m’han deixat petja…

    Salut i contes,

    SU

    Respon
  2. Míriam

    No he leído el libro, pero una de las cosas que tienen los cuentos es su universalidad.
    Pasa lo mismo con las leyendas. Se sabe de versiones de una misma leyenda que surgieron prácticamente al mismo tiempo pero en diferentes lugares del mundo (quiero decir, no es que surgiera en un mismo lugar y se fuera propagando, sino que apareció a la vez en muchos sitios diferentes). En esencia lo que se cuenta es lo mismo, lo que las diferencia son los elementos que las hacen propias de uno u otro sitio como las referencias al clima, la vestimenta o la comida.

    Si te interesa Vladimir Propp tiene un montón de libros que podrían servirte. Es un tema que engancha.

    Respon
  3. Retroenllaç: Sala de lectura, 2011

Respon a Deric Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *