El dia del Tirant

No res menys a la cavalleria moral donarà llum e representarà los escenacles de bons costums, abolint la textura dels vicis e la ferocitat dels monstruosos actes. E perquè en la present obra alti no puga ésser increpat si defalliment algú trobat hi serà, jo, Joanot Martorell, cavaller, sols vull portar lo càrrec, e no altri ab mi; com per mi sols sia estada ventilada a servei del molt il·lustre Príncep e senyor Rei expectant Don Ferrando de Portugal la present obra, e començada a dos de giner de l’any mil quatre-cents e seixanta.

Així acaba l’endreça que escriví Joanot Martorell al començament del Tirant lo Blanc i per això sabem —o creiem saber— que la gran novel·la valenciana fou començada un dos de gener d’ara fa cinc-cents cinquanta-un anys, i que celebrem el dos de gener el dia del Tirant. Fou El Llibreter qui ho recordava el dia 28 de desembre passat i proposava que ho celebréssim. Servidor, que ja sabeu els que passeu per aquí que s’apunta a un bombardeig, de seguida digué que sí i es preparà per fer-ho quan arribés el moment.

Tanmateix, un cop arribat el dia em vaig adonar que no sabia com enfocar-ho, perquè el Tirant em col·loca sempre davant un problema: l’exigència com a lector que intenta ser un lector seriós m’empeny a llegir el Tirant en tant que clàssic de la nostra literatura, però a l’hora de la veritat no he arribat mai a llegir-lo. I és que les nombroses vegades que l’he començat a llegir, no he anat més enllà de les cavalleries de Tirant a Anglaterra, que és, i que em perdonin els lletraferits, una part ben avorrida i pesada. I arribat al començament de les aventures mediterrànies de l’heroi, ja no tenia esma de continuar. Tot i això, en la meva edició a cura de Martí de Riquer hi ha subratllats i senyals que indiquen que hi he passat en un moment o altre amb la voluntat de fer-ne una lectura poc superficial.

Davant d’aquest problema, el meu professor de literatura catalana de COU em va donar la solució. Deixeu-me que us digui que aquest professor, que llavors encara no havia escrit cap de les seves dues novel·les, em féu estimar la literatura com no havia aconseguit fer-ho cap professor anterior ni faria cap professor posterior. També fou el primer a qui vaig escoltar que deia que no hi havia cap obligació d’acabar-se de llegir un llibre: era a propòsit de Madame Bovary i les seves paraules foren que si les cinquanta primeres pàgines ens avorrien, que deixéssim córrer el llibre. Fins llavors jo havia estat dels que sempre acaben de llegir els llibres, encara que no m’agradin… i encara ara em reca abandonar un llibre a mitges. Aquest professor m’aconsellà de llegir els primeres línes de cada capítol: si m’interessava, l’havia de llegir sencer; si veia que no, que me’l saltés i passés al següent. Malauradament, no he seguit mai el seu consell: no seria una lectura de debò (que jo, de prejudicis sobre la lectura, en tinc un munt!).

Així doncs, quina mena de dia del Tirant podia celebrar, jo? Hi vaig estar donant voltes i al final del dia només tenia clara una cosa: que encapçalaria l’apunt amb el paràgraf que ja heu llegit. Avui, però, se m’ha acudit una altra cosa: parlar de la meva relació amb el Tirant. I aquí ho teniu. Que prossiblement és una cosa que només m’interessa a mi, però que em permet apuntar-me al bombardeig. Encara que sigui un dia més tard.

L’altre homenatge seria el compromís de llegir el Tirant d’una vegada, però tenint en compte que he començat l’any sense complir l’únic propòsit d’any nou que m’havia fet, serà millor que no prometi impossibles.

4 pensaments a “El dia del Tirant

  1. El Llibreter

    Doncs jo el vaig començar com per obligació i m’hi vaig anar engrescant, i era estiu i tenia tot el temps del món! Des de llavors, que l’obro a l’atzar i miro de situar-me després de la capbussada.

    Si mai te la trobessis, podries fer un cop d’ull a l’edició d’Albert Hauf, actualment la de referència, perquè va tenir l’encert de puntuar el text amb molts paràgrafs, cosa que facilita —i molt— la lectura del Tirant.

    Gràcies per afegir-te a la celebració explicant-nos la teva relació particular amb el Tirant.

    Salutacions cordials.

    Respon
  2. Retroenllaç: Tweets that mention El dia del Tirant « Un que passava -- Topsy.com

  3. Ivan

    M’afegeixo al club dels que l’hem comprat i encara no l’hem llegit. Veient el que m’està costant acabar la Ilíada, em temo que això anirà per llarg.

    Salutacions.

    Respon

Respon a Ferran - Un que passava Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *