Biblioteques: que se’n parli, sí; però que se’n parli bé

Aviso: ara em posaré dramàtic, que és aquella meva manera de posar-me seriós exagerant una mica perquè tot plegat no sembli tan seriós.

Pot semblar ben curiós que encara ara els bibliotecaris ens sorprenguem quan es parla bé de les biblioteques, i és que estem massa acostumats que no sigui així. I quan dic «parlar bé» no vull dir només que se’n parli positivament, sinó que se’n parli sabent de què es parla. Tot sovint —i en els darrers anys sembla que més que mai— apareixen a la premsa escrita articles o opinions de persones alienes al món de les biblioteques que, en to elegíac i romàntic, lamenten que les biblioteques ja no siguin el que eren; o d’altres, que en to dramàtic o catastrofista, n’auguren la desaparició —alguns fins i tot amb motius ben condemnables; i no falta qui les diu de l’alçada d’un campanar i demostra que fa uns quants dies, per no dir anys, que no ha trepitjat una biblioteca. Sigui com sigui, la visió és negativa, i quan n’hi ha una de positiva ens estranyem tant que n’hem de parlar mentre ens donem copets a l’esquena celebrant que algú, per fi, s’adoni de tota la feina que fem.

Les biblioteques, senyors meus, no estan mortes i tenen molt bona salut (bé, estan bonetes: que la crisi fa estralls per allà on passa) i, és cert, ja no són el que eren: ja no són espais morts on s’acumulen el saber i la pols, sinó espais vius que van adquirint nous usos i que es plantegen nous reptes, amb professionals ben preparats que malgrat tot fan la feina amb il·lusió, perquè ens la creiem. És igual que parlem de biblioteques públiques que de biblioteques universitàries; unes i altres, amb les seves particularitats, han evolucionat (i continuen evolucionant) per adaptar-se a les noves necessitats, als nous canals de comunicació de la informació i del coneixement, als canvis socials, als canvis educatius, etc. I encara hi podríem fer molt més, si els nostres governants apostessin fort per les biblioteques i fessin l’esforç de no retallar-ne els pressupostos quan van magres —ja he dit que em posava dramàtic; a Catalunya, si més no, els governants han apostat força per les biblioteques. Els bibliotecaris ens hi esforcem molt, per adaptar-nos, i hem fet un llarg camí en molt poc temps: però hi ha persones que continuen ancorats en concepcions del que hauria de ser una biblioteca més pròpia del passat que del present.

Jo mateix, mentre escric això, tinc una forta sensació de dejà vu: perquè no sóc l’únic que ha parlat en aquests termes i diria que ja n’he parlat aquí mateix. Ha arribat un punt que totes aquestes afirmacions que repetim sense parar sembla que les fem per convèncer-nos nosaltres mateixos que anem per bon camí, encara que «els altres» no ho vulguin veure. Ja he dit i repeteixo que exagerava: no tot són flors i violes i hi ha qui s’ho passa força malament perquè no té suport institucional i ha de fer la feina amb més il·lusió que mitjans; però tampoc no convé que ens fustiguem, que encara perdríem la il·lusió.

I parlant de perdre’s, per poc que no perdo el fil. Que al cap i a la fi tot aquest discurs venia a tomb del fet que en molt pocs dies he llegit dos articles d’aquests que ens sorprenen: dues visions diferents, però igualment positives i ben informades sobre les biblioteques. Sóc conscient que es refereixen a les públiques, cosa que des de les universitàries ens fa sentir molta enveja però del que igualment ens n’alegrem i enorgullim. I tots dos han aparegut en aquest nou diari del qual parlava abans-d’ahir… i de qui no rebo res per parlar-ne, que consti! Ho féu dijous 9 de desembre Carles Capdevila («Biblioteques, bé social, i molt bé en general»), «extensament i elogiosa» en paraules de la Gamoia; i ho tornava a fer abans-d’ahir David Cirici, més breument («Biblioteques, encara que també s’hi lligui», p. 38).

I nosaltres tan contents. Perquè ens agrada que se’n parli, sí; però encara ens agrada més que se’n parli bé.

2 pensaments a “Biblioteques: que se’n parli, sí; però que se’n parli bé

  1. Sofía Möller

    Jo també m’alegro de veure articles com aquest! Hem de continuar millorant dia a dia en el sector. Com en tot, hem d’adaptar-nos.

    Salutacions des de la Biblioteca de Roda de Ter, magnífica!

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *