«Un libro quiere ser tu amigo»

Afegir a aquest títol el subtítol «y un periodista tu enemigo» m’havia semblat una manera de reblar la idea que voldria transmetre, tot i que no era exactament això: no, el periodista no és enemic meu, ni de ningú, però falla i falla molt. El títol de l’apunt és el de l’article, a doble pàgina, de  Xavi Ayén a la secció de Cultura de La Vanguardia d’ahir diumenge, en el qual parla de la presència de lectors i editorials en xarxes socials i blocs. Passant per alt la barreja de plataformes i serveis que cita, hi ha dos detalls que m’han fet saltar les alarmes i pensar que no anàvem bé: o el periodista no ha fet bé la feina i no ha cercat prou, o no sap de què parla, o vés a saber què.

D’entrada m’ha sobtat i molt que en la columna on esmenta diversos serveis destinats als lectors —i on hi cap des de l’aplicació de catalogació de biblioteques personals de què ja he parlat manta vegada, LibraryThing, a webs d’editorials, i webs on compartir lectures— no hi ha Què llegeixes, el portal en català més important i més actiu pel que fa al comentari i a la recomanació de lectures. Em sorprèn que s’ignori aquest portal en un diari publicat a Catalunya i que en canvi s’esmenti Goodreads i Shelfari on la presència catalana és menor.

L’altre detall que m’ha cridat l’atenció i que és un error dels grossos, té a veure amb LibraryThing. La descripció és prou acurada, però quan diu que enllaça amb Amazon i la Biblioteca del Congrés dels Estats Units, també podria dir que enllaça amb el Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC) i amb Aladí, el Catàleg de la Xarxa de Biblioteques Municipals. Però la cirereta del pastís és la darrera part de la descripció: «En inglés». Ai. No senyor: LibraryThing està traduït o en procés de ser traduït a una cinquantena de llengües, entre elles el català. A dia d’avui, el portal català és el setè amb més contingut traduït (un 90,9 % el diumenge 24 d’octubre) i es pot accedir a la versió que t’interessi directament, sense haver de passar per l’anglesa. La comunitat de lectors catalans a LibraryThing potser no és gaire gran, però amb 1361 membres és la catorzena comunitat (o la quinzena, si separem la portuguesa en dos com apareix al portal).

Encara hi ha més: aquesta petita comunitat de lectors catalans han aconseguit que dues editorials que publiquen en català, Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili i Bromera, s’hagin afegit al programa Crítics matiners de LibraryThing i estiguin oferint als lectors de tot el món les novetats que publiquen, a canvi només que n’escriguin un comentari.

No em direu que això no té res a veure amb el tema de l’article en qüestió, però sigui com sigui s’ha obviat o s’ignorava. I així anem fent…

L’article:

  • Xavi Ayén. «Un libro quiere ser tu amigo». La Vanguardia, 24 d’octubre de 2010, p. 46-47.

12 pensaments a “«Un libro quiere ser tu amigo»

  1. Retroenllaç: Tweets that mention «Un libro quiere ser tu amigo» « Un que passava -- Topsy.com

  2. gamoia

    Molt bon apunt, Ferran. Has posat les coses al seu lloc.

    Dissabte passat hi devia haver alguna jornada de periodistes parlant del seu paper en el context de les xarxes socials i del “periodisme ciutadà”. Només me’n va arribar algun eco però vaig voler aportar un parell d’idees que repetiré aquí perquè crec que s’hi escauen:

    El canvi està en què ara el ciutadà connectat pot contrastar fàcilment per si mateix, més enllà del que li diu el periodista. #bcnmedialab [enllaç]

    la informació circula en moltes més direccions, no és tan controlable. Però cal ordenar-la i interpretar-la. [enllaç]

    Respon
  3. Wimsey

    Ferran, et vull fer una consulta. Aviat em tocarà escriure força sovint en un mitjà digital (més enllà del meu bloc de música), i tinc ganes de llegir els grans periodistes en català. Però més enllà de Pla i de revistes digitalitzades que cal anar buidant una per una (com Presència), això sembla un desert.

    Què em recomanes? Quins autors cal llegir? De llibres de periodisme n’he llegit molts en anglès, però en català molt pocs, i això és ben trist.

    Respon
  4. sfer

    Si els de La Vanguardia fessin bé la seva feina (cosa que queda en entredit en l’apunt), i es preocupessin pel que diuen d’ells a la xarxa, ja serien ells els qui acabarien llegint aquest apunt.

    Però tinc els meus dubtes…

    Respon

Respon a puigmalet Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *