Coses que hom troba quan escriu un bloc

Fa temps que em balla pel cap de fer un apunt o més amb les cerques més curioses amb què els internautes arriben a aquest bloc. N’hi ha de ben estranyes i d’altres que requeririen la immediata intervenció d’un professor de llengua que ensenyés l’internauta a escriure (ara ve quan faig una falta d’ortografia d’aquelles de pena de mort, si no és que ja l’hagi feta). Però hi ha un altre apartat dels bloc també digne d’atenció: els comentaris brossa. La llàstima és que com que es van esborrant de tant en tant —això si no els esborro jo directament—, no puc fer una llarga llista d’aquestes troballes. També cal dir que moltes vegades el comentari consisteix només en una tirallonga d’enllaços a llocs tan diversos com casinos en línia, pàgines de venda d’una famosa píndola blava (o succedanis de la famosa píndola blava) o a pàgines de venda de miraculoses solucions per allargar allò que ja naturalment s’allarga sense intervenció química o mecànica en determinades situacions vitals.

Els quatre mínimament intel·ligibles que encara no he esborrat tenen una mica d’interès perquè a) s’entenen, b) no tenen res a veure amb l’apunt que comenten, i c) un d’ells m’ha tocat la fibra sensible de les addiccions.

El primer és d’algú anomenat «What does my name mean» (és evident, no? el teu nom significa ‘què significa el meu nom’…) que em saluda amb un «hi» i em pregunta quina és la meva pàgina de myspace («whats your myspace page»)… en un apunt sobre un llibre d’horts urbans.

El segon és de l’entusiasta «wsec» que reacciona al vídeo de «Os senhores da guerra» de Madredeus amb un «boom chica wowow» al qual no li fan falta els signes d’admiració (que no hi són) per trobar-li el to adient.

El tercer l’escriu «sgfsg» i només diu «first post». Atès que «Bibliotecaris de paper», on escriu el comentari, no és el meu primer apunt, dedueixo que m’avisa del seu primer apunt… tot i que, evidentment, sóc prou prudent per no clicar l’enllaç que em proporciona, que ja sabem que l’spam el carrega el diable.

I, finalment, una ànima bessona. Algú, com jo, addicte al joc dels «Bous i esquelles», com deia l’Allau. Un internauta que signa «asdf» i que confessa a l’ària del diumenge 26 de setembre que «I am addicted to Farmville». Benvingut, asdf, so am I. No ets l’únic, molts patim aquesta addicció… i no podem (no volem?) desenganxar-nos-en.

Sí, ja sé que només és spam… però aquesta vegada se’n podia treure una mica de suc.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *