Sala de lectura, 129: Brief lives: E. M. Forster, de Richard Canning

Quan comences a llegir la biografia d’algun personatge conegut, mai no pots estar segur de quin camí haurà seguit el biògraf: donarà més importància a la vida del personatge? La donarà a l’obra o a la professió? En aquest cas, Richard Canning intenta trobar el punt mitjà de descriure la vida d’E. M. Forster amb l’ànim de desvetllar característiques de la seva obra que en depenen. Així, a mesura que va explicant-nos la vida i l’obra de Forster les relaciona: com les persones que conegué en els seus viatges es convertiren en personatges en les seves novel·les; com els seus viatges a la Índia portaren a l’escriptura de la que és considerada la seva millor novel·la, Un passatge a la Índia; etc. No passa per alt l’homosexualitat de l’autor ni els seus esforços per ocultar-la a la seva mare, Lily, i també per causa d’una legislació que fins el 1967 la castigava —raó per la qual Maurice, escrita entre 1913 i 1914, reescrita al llarg de la seva vida, no fou publicada fins el 1971, després que Forster morís. També destaca el paper que tingué Forster en donar a conèixer a la Gran Bretanya, la poesia de Cavafis, a qui conegué a Alexandria.

Si busquem algun però a la biografia, en trobaríem dos: d’una banda, el fet que en alguns passatges l’autor faci referència a paraules d’altres autors sense especificar què deien, com si ho haguéssim de saber; de l’altra, que no aprofundeixi una mica més en la relació de Forster amb escriptors contemporanis seus que conegué, com ara els Woolf o D. H. Lawrence, com ho fa en el cas de Christopher Isherwood, per exemple.

És, tanmateix, una aproximació interessant a la vida i l’obra d’E. M. Forster, valorat no només per les seves novel·les sinó també per la seva obra crítica; un personatge que malgrat els prejudicis inherents a l’educació que havia rebut i a la societat en què visqué, era capaç de posar-se en el lloc de l’altre i criticar el paper britànic durant el colonialisme —Un passatge a la Índia no fou ben rebuda entre els angloindis i sí entre els indis per com retratava les relacions entre colonitzadors i nadius.

Com a curiositat, destacar que Forster s’oposà sempre a l’adaptació cinematogràfica de les seves novel·les. Isherwood, que treballava a Hollywood, intentà convèncer-lo, però no ho aconseguí. Actualment, hi ha versió cinematogràfica de quatre de les seves novel·les, i també adaptacions d’alguns dels seus contes. Forster també participà en la redacció del llibret de l’òpera Billy Budd, basada en la novel·la de Herman Melville, amb música de Benjamin Britten.

El llibre:

  • Richard Canning. Brief lives: E. M. Forster. Londres: Hesperus, 2009. 120 p. ISBN 978-1-84391-916-2.

(Aquesta ressenya és la primera d’un llibre obtingut en el projecte «Crítics matiners» de LibraryThing).

3 pensaments a “Sala de lectura, 129: Brief lives: E. M. Forster, de Richard Canning

  1. Retroenllaç: Sala de lectura, 2010 « Un que passava

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *