Matar un ordinador

No és la primera vegada, confesso, que assassino un ordinador. Ara, després de tants anys i l’experiència adquirida sí que em sorprèn que ho hagi tornat a fer. Unes instruccions mal llegides i mig memoritzades, un voler fer les coses de pressa —sense cap necessitat de córrer!— i de cop i volta reinicies l’ordinador i tururut! Una pantalla negra, unes lletres blanques que no entens i reflectida a la pantalla la cara de babau que se’t queda quan has fet una cosa i no saps com… ni com arreglar-ho.

Comences a donar-hi voltes, intentes carregar l’altre sistema operatiu per poder tornar a buscar aquelles instruccions, intentes aplicar-les, no te’n surts, comença a fer-se tard, tu mateix et pressiones… i de cop i volta recordes les paraules màgiques: «disc de recuperació».

I deixes de patir i deixes que l’ordinador deixi de patir: el remates i el ressuscites. Ja tindràs temps més tard per recuperar tot el que hi havies instal·lat. Per sort, et dius, no hi havies desat cap document important, i això et consola una mica i et fa sentir menys maldestre.

I penses que potser la propera vegada que algú vingui amb la cançoneta aquella de «tu que en saps tant d’ordinadors…», podries explicar-li que ja n’has mort un parell…

8 pensaments a “Matar un ordinador

  1. GeekTeca

    Apropiada entrada para celebrar el 120 aniversario del nacimiento Agatha Christie. Al menos hubo final feliz: descubrimos al asesino y comprobamos que el difunto no dejó nada de valor a su muerte 😉

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *