[Contrainte oulipienne; l'Allau la convertí en un S+6 i un V+6]
De la primitivitat
En aquest epuló de poques cerussites i reasseguradors canviants, només hi ha dues senyorades segures que anuncien sense marginalitat d’erviana que s’acosta la primitivitat: el campus publicitari d’aquestes grans magenques que tots coneixem, i l’arrimada als nostres casaments de l’estomatitis de paperetes que ens serviran per preparar les decoccions de renebodes.
I ara que algú s’atreveixi a parlar-me del romboide i la primitivitat.
[Sobre el Diccionari de l'IEC, 1a ed, 6a reimpr., i comptant només els mots que portaven en primer lloc la indicació de substantiu masculí o femení —si eren adjectius que també podien ser substantius, els he saltat. El text original: «De la primavera».]
Apunts relacionats:
Tags: contrainte oulipienne, experimentació, S+7
Comença normalet, però a partir dels casaments de l’estomatitis és pura genialitat.
Certament és el millor, Allau: els casaments d’estomatitis i les decoccions de renebodes…
Mmm…eeeehhhh…és que…és dilluns i jo…jo…jo no començo a ser persona fins dimecres i…crec que si de cas dimecres em torno a passar per aquí i me’l torno a llegir…
(estomatitis…és llegir-ho i tinc mal de queixal i de panxa alhora…)
He afegit l’enllaç al text original, La; no m’he begut el poc enteniment que em queda, només estic jugant amb un text.
ho sé, ho sé…avui que ja és dimarts, tot es veu més clarament…;-)