Bibliotecari de dia, bibliotecari de nit

O com continuar treballant després d’haver sortit de la feina.

Sembla que no sóc l’únic que continua exercint de bibliotecari fora d’hores: mentre anava rumiant com descriure la curiosa experiència que vaig viure la setmana passada, en Lluís Anglada s’avançava i n’explicava una de molt semblant («Fer de bibliotecari fora d’hores laborals»).

Tot va començar amb un missatge de correu electrònic el passat dimarts 25 de maig, en què algú que no conec em demanava ajuda per trobar la resposta correcta d’una pregunta d’un joc que feien a Badalona. Al joc els preguntaven quin era el nom del personatge que mor d’accident laboral a la novel·la El metall impur, de Julià de Jòdar. Hores més tard em feien la mateixa pregunta als comentaris d’un apunt del bloc.

La meva primera reacció fou de sorpresa (qui sou i per què em feu preguntes sobre una novel·la que no he llegit), la segona de curiositat (com sabeu que tinc aquesta novel·la i quin deu ser el personatge que mor), i la tercera fou «som-hi, a veure què trobem». La resposta a la pregunta la vaig trobar invocant el diable… perdoneu, amb una cerca ben senzilla a Google, ja que en aquell moment no tenia el llibre a mà. Les altres respostes les vaig trobar gràcies al comentari al bloc: els participants al joc, cercant a Internet o directament a LibraryThing, havien vist que tenia el llibre i havien deduït que l’havia llegit, i per això m’adreçaven la pregunta per dos canals diferent.*

Evidentment els vaig enviar la resposta que em semblava correcta, amb la indicació d’on i com l’havia trobada.

A l’endemà em va arribar una altra pregunta del mateix joc, però d’aquesta no en vaig poder donar la resposta: només vaig poder adreça la persona a les fonts on creia que podrien trobar-la.

Ras i curt: em vaig dedicar a fer informació bibliogràfica fora d’hores. En aquests anys de blocaire he rebut força preguntes, però sempre relacionades amb el funcionament del bloc o d’alguna aplicació d’Internet de què hagués parlat: aquesta ha estat la primera vegada que rebo una pregunta pròpia de bibliotecari referencista.

* Potser era un avís que és hora que comenci a llegir d’una vegada la trilogia «L’atzar i les ombres»…

10 pensaments a “Bibliotecari de dia, bibliotecari de nit

  1. Deric

    a mi em passava abans quan estava més de cara al públic que ara, anava a comprar el diari el diumenge i em donaven papers per portar el dilluns a la feina

    Respon
  2. Hiperterminal

    Este post me hizo recordar lo que pasa con el e-Learning y el aprendizaje contínuo. No sólo aprendes en un salón sino en todo lado y con todo lo que haces. ¿Será que el trabajo va para el mismo lado?

    Claro, en el post es evidente que la situación es otra 🙂

    Saludos!
    (Perdón por usar español, es mi lengua nativa)

    Respon
    1. Ferran - Un que passava Autor de l'entrada

      Los bibliotecarios también no es pasamos el tiempo aprendiendo, aunque sea en nuestro tiempo libre. Una cosa buena de la red es que si no encuentras la respuesta, seguro que encuentras a quién pueda dártela 😉

      No hay nada que perdonar: en este blog hay total libertad para usar la lengua que se prefiera 😉

      Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *