12es Jornades Catalanes d’Informació i Documentació: segona jornada (1)

Programa de les 12es Jornades

El segon dia de les jornades prometia molt i no ha defraudat gens. Dimecres m’havia dedicat a seguir l’eix temàtic dedicat a Espais i usos, i dijous li vaig fer el salt i me’n vaig anar a Continguts i sistemes.

Al matí vaig fer cap a la taula de debat «Preservació digital: estratègies de futur», que moderava Eugènia Serra, responsable de coordinació general de la Biblioteca Nacional de Catalunya. Els participants eren Bárbara Muñoz de Solano (Biblioteca Nacional de España), Enric Cobo (cap del Servei de Coordinació General d’Arxius de la Generalitat), David Iglesias (Centre de Recerca i Difusió de la Imatge de l’Ajuntament de Girona) i Miquel Tèrmens (coordinador del Màster de Continguts Digitals de la Universitat de Barcelona). El propòsit de la taula de debat era presentar diversos aspectes relacionats amb la preservació digital, activitat necessària ja que els nous formats digitals requereixen de noves formes de preservació. Mitjançant rondes de preguntes dirigides a cadascun dels participants, es posaren sobre la taula temes com ara: què és la preservació digital, quins àmbits abasta, quins materials i qui n’ha de ser el responsable; quins aspectes cal tenir en compte a l’hora de digitalitzar amb vista a preservar els fitxers generats; què cal tenir en compte quan es decideix emprendre un projecte de preservació; què hi ha a l’entorn del món digital (productors del document original, etc.); què és el model OAIS; si la preservació es consolidara com altres processos tradicionals a les biblioteques; si l’experiència en preservació actual ens és útil en enfrontar-nos a la preservació digital; si el mercat està donant resposta a les necessitats de la preservació; i quins nivells de cooperació hi ha i qui se n’ha de responsabilitzar.

A grans trets, les conclusions foren que la preservació digital és un repte i ho serà encara més a curt termini, quan hàgim acabat la digitalització dels documents «analògics» i ens hàgim d’enfrontar a la preservació dels objectes creats directament en l’entorn digital. Cal tenir molta cura a l’hora de decidir què es vol preservar, com i a on, ja que els costos són alts; cal tenir en compte les característiques tècniques de l’objecte, cal fer una bona gestió de les metadades i cal garantir l’accés al resultat. La preservació es consolidarà i podem aprofitar l’experiència en preservació d’altres tipus de documents, però cal tenir en compte que és un procés d’actualització continuada, ja que els formats i els programaris van esdevenint obsolets. Caldrà destinar personal i pressupostos a la tasca, i haurien de ser les grans institucions amb patrimoni les que comencessin els projectes de preservació i en fossin capdavanteres (biblioteques nacionals, biblioteques universitàries, consorcis), i, sobretot, veure què fan les institucions del nostre entorn punteres en preservació digital. Quant al model OAIS, ofereix un marc conceptual de com ha de ser un repositori digital, però no ofereix les solucions pràctiques, tecnològiques, que han d’implementar el model. Moltes institucions han optat per crear les aplicacions que necessitaven, i algunes empreses han seguit l’exemple, però no han resolt els requeriments de tot el model, ja que s’han centrat en aquell aspecte en què eren expertes.

El torn de preguntes s’allargà una mica i quan vam sortir per fer la pausa-cafè, un exèrcit de bibliotecaris afamats havia arrasat la sala i havia esgotat les existències de teca. Afortunadament, els amatents cambrers tornaren a treure safates de minidonuts i minimagdalenes perquè els ressagats poguéssim treure el ventre de penes i assistir a la següent activitat amb una mica d’energia al cos.

Jo vaig seguir l’eix de Continguts i sistemes amb el diàleg entre Carlos Sánchez Almeida, advocat especialitzat en dret d’autor i propietat intel·lectual, i Dídac Martínez, vicegerent de Serveis Universitaris de la UPC, titulat «Propietat intel·lectual i dret d’accés a la informació». Amb aquest diàleg es pretenia obrir un debat sobre l’actualitat d’aquest tema que és motiu de notícies diàries als mitjans de comunicació i motiu de preocupació en l’àmbit bibliotecari. Començà Dídac Martínez fent un repàs del «Manifest de la UNESCO de la Biblioteca Pública» per posar en relleu quines són les funcions de la biblioteca pública en sentit ampli segons el manifest, de manera que quedés més clar quines són les amenaces a què ens haurem d’enfrontar. Carlos Sánchez Almeida se centrà en l’aspecte legal i en la descripció de com l’ofensiva governamental i de les entitats privades de gestió de drets d’autor estan posant en perill drets fonamentals com la llibertat d’expressió, l’accés lliure a la cultura o el dret a la intimitat dels ciutadans. I sempre des de la defensa del dret d’autor, reconegut com a dret fonamental a la Declaració Universal de Drets Humans al costat del dret d’accés a la cultura. Aquestes entitats de gestió s’han convertit, segons Sánchez Almeida, en recaptadors de diners sense tenir en compte si amb les seves activitats perjudiquen els autors, perquè només els importa recaptar més i més diners. Ens demanà com a bibliotecaris i documentalistes que protegim el patrimoni cultural encara que sigui recorrent a «activitats subversives» (l’expressió és meva) dintre de la llei.

De tots els diàlegs i taules de debat als que havia assistit, aquest fou dels més interessants i dels més divertits, també. Dídac Martínez té una vis còmica molt marcada i fa que les seves intervencions siguin sempre divertides, i Carlos Sánchez Almeida va estar a l’alçada del to. El missatge, però, no podia ser més punyent: la cultura i la llibertat d’expressió estan en perill per culpa, precisament, dels qui diuen que la volen defensar… a còpia d’omplir-se les butxaques. Una de les anècdotes del diàleg fou la confessió que s’havia convidat un representant d’una d’aquestes societats de gestió de drets d’autor i que no havia pogut o no havia volgut venir. Que estan al cas, però, és evident: la reproducció a Twitter del comentari de Dídac Martínez sobre l’import que paguen anualment de CEDRO per poder tenir fotocopiadores ha tingut resposta aquest matí mateix (podeu veure-ho fent clic als enllaços).

Podeu veure totes les piulades a Twitter sobre les Jornades clicant el hashtag: #12JCD.

2 pensaments a “12es Jornades Catalanes d’Informació i Documentació: segona jornada (1)

  1. Retroenllaç: 12es Jornades Catalanes d’Informació i Documentació: de l’autocomplaença a la il·lusió | bauen

  2. Retroenllaç: 12as Jornadas Catalanas de Información y Documentación: de la autocomplacencia a la ilusión | bauen

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *