12es Jornades Catalanes d’Informació i Documentació: primera jornada

Logo jornades

12es Jornades

Avui començava la 12a edició de les Jornades Catalanes d’Informació i Documentació, la trobada bienal que organitza el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes (prenguin nota, senyors guionistes de Polònia, no hi ha gremi de bibliotecàries). Enguany dura dos dies i se celebra a l’Hotel Joan Carles I, a Barcelona, que té unes instal·lacions prou correctes (i sembla que més econòmiques que el Fòrum i el World Trade Center) malgrat la gairebé total absència d’endolls a les sales d’actes. I ja posat a passar per tot arreu, Un que passava hi ha anat, amb la intenció de conèixer de primera mà què es mou en el nostre àmbit, retrobar col·legues, saludar coneguts «reals» i desvirtualitzar-ne de «virtuals» (i perdoneu la repetició). Com que si començo a dir noms segur que me’n deixaré algun, que es donin tots per esmentats i saludats.

L’acte ha començat a les 10 del matí amb la benvinguda a càrrec d’Eulàlia Espinàs, presidenta del COBDC, que ha donat la benvinguda als assistents i ha presentat les tres línies temàtiques que formaven la programació d’aquesta edició de les Jornades (emprenedoria i empresa, espais i usos, i continguts i sistemes), les activitats, les sessions paral·leles, els patrocinadors institucionals i comercials, i la celebració del 25è aniversari de la creació del COBDC. A continuació ha presentat la persona encarregada de fer la conferència inaugural: Lee Rainie, director del PEW Internet & American Life Project.

La conferència, titulada «How libraries can survive in the new information ecology», s’ha centrat en com ha canviat la societat la implantació de les tecnologies de la informació i la comunicació, i les noves i diverses possibilitats d’accés a la informació. Si l’any 2000 menys del 50 % del estatunidencs adults usaven Internet a casa i encara molts menys tenien accés a banda ampla, el 2010 més el 75 % accedeix a Internet i més del 60 % té banda ampla. Això a més dels dispositius mòbils, xarxes wi-fi, etc. Aquests canvis no influeixen només en la societat, que passa d’organitzar-se en estructures socials fortament lligades a estructurar-se en xarxes socials virtuals. Els canvis no han afectat només l’entorn domèstic,doncs. I els bibliotecaris també hem d’enfrontar-nos a aquests canvis, ja que se’ns presentes nous reptes que hem de saber resoldre.

Després de la pausa-cafè hem assistit a la taula de debat «Un nou model d’accés a la informació. Els continguts a Internet», dins l’eix temàtic d’Espais i usos. Els participants eren Joan Carles Doval (Actual Records, Picap), Ernest Folch (Ara Llibres), Manuel Almeida (Mangas verdes) i Juan Alía (Filmotech), com a representants de quatre sectors que s’han vist afectats profundament pels canvis de formats i de maneres d’accedir a la informació: la música, els llibres, el periodisme i el cinema. La taula la moderava Julián Figueres, de la Biblioteca Vapor Vell, que ha plantejat una sèrie de qüestions als participants centrades en com els nous mitjans digitals, els formats i l’accés a la informació ha condicionat els quatre sectors i els creadors implicats. En general, tots quatre han mostrat disposició favorable als nous canals de distribució de productes com llibres, música, cinema i diaris, però amb una postura més cautelosa en el cas del sector editorial, discogràfic i cinematogràfic (Joan Carles Doval ha defensat fermament la propietat intel·lectual i els cànons), mentre que la postura de Manuel M. Almeida era molt més favorable: ha afirmat que la restricció del press clipping, per exemple, perjudica els mitjans més que no els afavoreix, i que la crisi del periodisme no té res a veure amb Internet sinó amb els models empresarials existents. Almeida ha estat també l’únic (o l’únic que he escoltat) que ha fet un elogi al paper dels biblotecaris: la nostra experiència en el filtratge de la informació ens col·loca en molt bona posició per filtrar la gran quantitat d’informació que es pot trobar a Internet.

Una de les intervencions al torn de preguntes ha estat de Núria Gallart, que ha preguntat si hi hauria la possibilitat de comprar capítols de llibres en format electrònic, perquè en l’àmbit universitari és habitual pagar per l’accés a un llibre electrònic del qual el professor només en recomana la lectura d’un capítol. Ernest Folch ha respost que s’està planificant un portal per a la descàrrega de capítols tècnics, però que s’ha de renegociar les condicions amb els editors.

A la tarda hem seguit amb l’eix temàtic d’Espais i usos, al diàleg «Nous espais, nous usos. Nous usos, nous espais», en el qual una bibliotecària i un arquitecte havien de plantejar quines són les perspectives de canvis en els usos de les biblioteques i en les activitats que s’hi porten a terme (la bibliotecària) i com han de respondre els arquitectes per satisfer aquestes noves necessitas a l’hora de construir nous edificis de biblioteques. Els participant eren Carme Fenoll, de la Biblioteca de Palafrugell, i Ramon Sanàbria, arquitecte amb experiència en biblioteques, i moderava el diàleg Santi Romero, arquitecte, del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona. S’hi han plantejat idees molt interessants, sobretot m’ho ha semblat les idees que ha exposat Ramon Sanàbria sobre els edificis públics, com han de ser —edificis que no caduquin, que es puguin aprofitar a mesura que sorgeixin noves necessitats—, què és l’arquitectura sostenible —la que està en relació amb l’entorn, la que està ben feta— i, dels dos punts de vista, que la relació entre bibliotecaris i arquitectes hauria de ser més estreta, tot i que de vegades no és possible. Ramon Sanàbria ha dit també que els edificis públics estan obsolets perquè hi ha una nova manera d’entendre els usos, i que els arquitectes, ara, van per darrere, en lloc d’anar per davant com havien fet. Carme Fenoll també ha insistit en el fet que s’ha copiat molt el model nòrdic de biblioteca, sense tenir en compte que estem en un entorn mediterrani, amb condicions climàtiques ben diferents.

En el torn de preguntes, en Daniel Gil ha posat de manifest que s’ha copiat el model nòrdic pel que fa a edificis, però no pel que fa a serveis. També ha fet notar que a Catalunya totes les biblioteques s’assemblen, cosa que Ramon Sanàbria, sense voler-ho reconèixer obertament, atribueix a una tradició arquitectònica determinada.

I aquest és el resum del primer dia de les jornades, resumit i simplificat. Les piulades a Twitter poden ajudar a completar-ne el contingut. Demà n’hi haurà més.

I abans d’acabar, només en queda dedicar un línia a l’Eli Ramírez, que m’ha portat uns quants punts de llibre de Dixit per la meva col·lecció (Eli, encara serà més d’una línia i tot!).

PS. No hi ha enllaços, ja ho sé… em fa mandra…

7 pensaments a “12es Jornades Catalanes d’Informació i Documentació: primera jornada

  1. Susanna

    Neng, quin peasso resum!!!

    Tot plegat sembla molt interessant (ho dic seriosament: bibliotecaris/àries i traductors/res teniu tota la meva admiració!).

    Però vaja, que el que volia dir-te és: on et faig arribar punts de llibre?

    Vinga, petonets!

    SU

    Respon
  2. Eli Ramirez

    Punts de llibre?
    “Hola Su, em dic Eli Ramirez i jo tb en vull” 😛
    jajajajajajajajajajajajjaa
    (aquí qui no plora mama)

    Ferran, perquè no vas mai a les trobades d’intercanvi de punts i puntets? hi ha col·leccions maquíssimes.

    ciao! (pd. aviam quan surt la foto del photocall)

    Respon
  3. Retroenllaç: La citació: «Lastres y mentiras» (Fernando Juárez) « Un que passava

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *