Nits d’Òpera, 69: Der Rosenkavalier, de Richard Strauss

Anar verge a una òpera té uns riscos considerables, però també pot resultar una experiència sorprenent i ben satisfactòria. I això és, si fa no fa, amb més o menys literatura, el que em passà dijous passat al Liceu amb Der Rosenkavalier, l’òpera de Richard Strauss que s’hi està representant aquests dies.

D’entrada, pel descobriment d’una bona colla de melodies bellíssimes —de les quals en vaig posar un tast ahir—; pel magnífic repartiment, encapçalat per Martina Serafin (la Mariscala), Peter Rose (baró Ochs), Sophie Koch (Octavian), Ofèlia Sala (Sophie) i Franz Grundheber (senyor de Faninal); per la deliciosa posada en escena (l’elegància del palau de la Mariscala, l’opulència de poll ressuscitat del palau dels Faninal, la cuidada decadència de la fonda); per la comicitat d’algunes escenes (una comicitat mesurada, tanmateix). Però, sobretot, per les actuacions de Serafin, Koch i Sala.

D’Ofelia Sala ja n’he parlat abans, i no sempre bé. Però aquesta vegada he de dir que va cantar tan bé com sap fer-ho i que no hi va haver, com altres vegades, cap problema per sentir-la; amb Sophie Koch va oferir alguns moments memorables, com al bellíssim oferiment de la rosa. També Martina Serafin em va impressionar, malgrat algun problema d’emissió en algun moment.

I si a tot això afegim la bona relació amb els veïns de butaca, que provoca moments ben divertits a costa de músics, cantants i directors d’escena, puc dir que la de dijous va ser una nit rodona que no va espatllar ni la pluja que ens va rebre a la sortida del teatre.

2 pensaments a “Nits d’Òpera, 69: Der Rosenkavalier, de Richard Strauss

  1. allau

    Ai, ai, ai! Quines ganes tinc de desvirgar-me amb aquest cavaller (que no he vist mai en escena). És una òpera que em fascina. Per què el 28 de maig sembla tan lluny?

    Respon

Respon a Ferran - Un que passava Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *