Sala de lectura, 121: Herba d’enamorar, de Teresa Moure

[Ep! L’apunt conté detalls de l’argument que si no heu llegit la novel·la podrien fer que la gaudíssiu menys.]

La novel·la de Teresa Moure fou una de les novetats destacades del 2006 i ves per on jo l’he tinguda —he de confessar que com moltes altres— al prestatge dels pendents de llegir des de gener del 2007. Potser he trigat tant a llegir-la perquè creia, no sé per què, que es tractava d’una història d’amor i no estava per gaire romanços, però el cas és que en llegir-la finalment m’he endut una bona sorpresa: protagonistes que no són protagonistes, històries d’amor que només són un pretext, i tres personatges d’aquells que deixen bona boca. Són tres personatges femenins d’aquells que, citant el llibre, diríem que són dones d’empenta però que no necessitin ningú que les empenyi, units per un personatge masculí, el filòsof René Descartes. La primera, la reina Cristina de Suècia, que féu anar Descartes a la seva cort per poder parlar amb ell de filosofia, la dona que sorprengué tot Europa abdicant del tron i anant a viure a Roma; la segona, Hélène Jans, la criada amb qui Descartes tingué una filla, i de qui només se sap que sabia escriure; la tercera, Einés Andrade, filla d’una família de dones que no ha respectat mai les convencions per poder ser elles mateixes i fer la seva vida, que prepara una tesi doctoral sobre Descartes. Però no és el filòsof el protagonista de la novel·la, no n’és el motiu principal la relació amorosa que s’insinuava que havia tingut amb la reina sueca, ni la relació amb Hélène, ni la tesi d’Einés: les protagonistes són aquestes tres dones, que fan la seva vida sense deixar que ningú les guiï cap a un costat o altre. Tres dones de països diferents, de classes socials diferents, però que acaben unides per un nexe comú: Cristina torna a Hélène el llibre que havia escrit quan vivia amb Descartes, llibre que per atzars de la història acabarà com a herència de la família d’Einés Andrade, qui, finalment, utilitzarà la figura d’Hélène per intentar explicar els canvis de pensament del filòsof.

El llibre està dividit en quatre parts. La primera esta protagonitzada principalment per Cristina de Suècia i René Descartes; la segona, per Hélène Jans; la tercera reuneix Hélène i Cristina; i la quarta està protagonitzada per Einés Andrade. Aquesta, tanmenteix, va apareixent puntualment a les altres tres parts, igual que fragments dels llibres que escrigueren Hélène i Cristina es van intercalant entre els capítols de la novel·la. És una lectura amena, melancòlica quan tracta de Cristina, més alegre quan parla de la família d’Einés (amb escenes força divertides protagonitzades per les ties i l’àvia de la noia). Tot al llarg de la novel·la tracta de la situació de la dona i, també, de com es concebia que havia de ser una dona. Tan Cristina com Hélène són dones extraodinàries, però sospitoses: intel·ligents, saben llegir i escriure, parlen de tu a tu amb un filòsof com Descartes, i decideixen el seu destí per si mateixes. Einés, que pertany a una altra època, també s’ha d’enfrontar amb determinats comportaments dels homes respecte de les dones. Les tres, però, i afegiria també les dones de la família d’Einés, no es deixen dominar i aconsegueixen fer el seu camí. I Einés, en conèixer el passat de la seva família, entén millor qui és i perquè les dones de la família són com són.

El llibre:

  • Teresa Moure. Herba d’enamorar. Tr. Pere Comellas. Barcelona: La Campana, 2006. 405 p. ISBN 84-95616-92-0.

4 pensaments a “Sala de lectura, 121: Herba d’enamorar, de Teresa Moure

  1. Deric

    En vaig sentir parlar del llibre en el seu moment i em va semblar molt interessant però després me’n vaig oblidar, potser el recuperaré a la biblioteca

    Respon

Respon a Ferran - Un que passava Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *