Sant Jordi 2010

—Una rosa, caballero?

No sé si em sorprengué més que a un quart de vuit del matí la dona ja tingués la parada muntada —parada per anomenar-la d’alguna manera, només era un cubell amb una dotzena de roses i poca cosa més—, o la pregunta, directa, sense un trist «bon dia» que em toqués la fibra de la cortesia. No era l’única que haviat matinat, la venedora de la cantonada; només travessar el carrer vaig ensopegar amb una altra parada de roses —aquesta amb taula i un parell de cadires plegables—, i durant el quart d’hora curt de viatge en autobús fins a la feina vaig poder comprovar que les parades de roses havien brotat com bolets i els venedors intentaven encolomar les primeres roses del dia als més matiners.

A mig matí, però, ja hi havia ambient de Sant Jordi. Una escapadeta em portà a la parada de llibres d’Abacus a l’Illa Diagonal, on en Frederic Mayol signava exemplars de la seva novel·la Selva de tenebres, flanquejat per Maria Carme Roca i Maria de la Pau Janer. Ja hi havia gent comprant llibres, alguns perquè ens els dediquessin, d’altres només per regalar. De tornada, al tramvia engalanat amb al senyera, ja es veu gent que carreteja llibres i roses. Una trobada casual, amb l’altre Ferran, obre pas a una conversa curta sobre El rapte del serrall que vam veure fa uns dies i del qual no he parlat —ho havia fet, tinc l’apunt escrit, però hi dic tan poc i em queixo tant que em va fer mandra publicar-lo— i la conclusió és la mateixa: intentar convertir-lo en un drama («shakesperià», deia en Ferran) és un error. A la biblioteca també hi hem posat els guarniments del dia, però és buida: potser sí que hauria de ser festiu, el dia de Sant Jordi. Sant Jordi des de l’autobús, a la tarda, quan tothom surt de treballar i es llança al carrer, és una multitud de gent esquivant venedors de roses i fent cua per aconseguir una signatura. És una noia que intenta captar clients a cop de megàfon i una àvia que de l’autobús estant, com si l’altra la pogués sentir, va dient: «No vas a vender más por mucho que grites». És una colla d’adolescents xisclant i empenyent-se davant d’una carpa on alguna celebritat deu signar el llibre que li deu haver escrit algú altres, mentre dues noies i un noi se n’allunyen, una d’elles mig desmaiada, els altres dos portant-la a pes. És arribar a casa i trobar la rosa i els llibres —no un, no, els que calgui. I oferir el teu obsequi. I sortir al carrer, esquivant la llibreria de capçalera que, plena de gom a gom, sembla que hagi de reventar d’un moment a l’altre. I arribar a la Rambla de Catalunya on la cunyada té la parada de roses, on avui, a més, ha recollit aliments pel Banc dels Aliments de Barcelona, i saber que s’han recollit uns cinc-cents quilos de menjar.

I és tornar a casa i asseure’s davant l’ordinador per escriure alguna cosa sobre Sant Jordi pel bloc, aquest bloc que fa una setmana que no diu ni piu, i començar amb els quatre tòpics de sempre. I deixar-ho per més endavant, que tant és parlar-ne el 23 que el 26, que no estarem menys saturats de Sant Jordi.

8 pensaments a “Sant Jordi 2010

  1. matilde

    No, no, Ferran, Sant Jordi no pot ser festiu de cap manera, que em trontollaria la litúrgia personal!!
    Jo, i des de fa uns quants anys, miro de fer festa, i tant o més imprescindible que el fet de no anar-hi a la feina ho és que els altres treballin. Sí, estic com un llum. Per aquesta estranyíssima raó, no celebraré els dos propers santjordis, perquè si tot va com ha d’anar, s’escauran en cap de setmana.
    Desitjo que la dedicatòria que vas aconseguir a l’Abacus te l’hagi signat en Frederic Mayol!!! 😉

    Respon
    1. Ferran - Un que passava Autor de l'entrada

      També havia considerat aquesta opció, Matilde, tot i que, per ser-te franc, no sabria què fer un Sant Jordi al matí 😉

      La dedicatòria, evidentment, és d’en Frederic. De la Maria Carme Roca no he llegit res, i la Janer va deixar d’interessar-me a mig Natura d’anguila

      Respon
  2. sfer

    Doncs jo només penso que com el 23 d’abril de l’any vinent, dissabte, em toqui treballar (i els dissabtes, un sí un no, són l’únic dia de la setmana que treballo matí i tarda), a mi em donarà un yuyu.

    Tant a gust com em quedaria jo sense la segona pasqua, o el 15 d’agost, a canvi que el 23 d’abril fos festiu!!

    Respon
  3. sfer

    Estic en un tris de recuperar les enquestes a Librosfera per veure a quanta gent “no li importaria gaire” quedar-se sense la segona pasqua a canvi de guanyar el Sant Jordi de festa…

    (El 15 d’agost? De debó?? La Mare de Déu?? Va home va…)

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *