Maria del Mar Bonet al Palau de la Música

Un concert al Palau de la Música sempre és una experiència especial, per no fer servir la trilladíssima expressió experiència màgica. És difícil que en una sala com aquella no es gaudeixi de l’espectacle que sigui, o que no ens arribi d’una manera especial. Almenys a mi em passa cada vegada que hi vaig, i l’experiència no és igual que en altres auditoris de la ciutat. Si, a més, vas a un concert d’algú que t’agrada i que tens ganes d’escoltar i de veure —de tornar a escoltar i de tornar a veure—, encara ho és més.

Ahir a la nit, Maria del Mar Bonet presentava a Barcelona el seu darrer disc, Bellver, en el marc de l’11a edició del Festival Mil·lenni. Dic que presentava perquè aquest era el motiu oficial del recital, però la realitat és que el recital va ser un recital més de Maria del Mar Bonet. M’explico: el disc l’ha enregistrat amb una orquestra simfònica, amb les cançons adaptades a la sonoritat i els ritmes d’una orquestra d’aquest tipus; guanya en majestuositat, però perd en frescor i ritme. Ahir a la nit, però, amb un grup de només set músics, el recital fou més semblant als seus recitals de sempre: ple de ritme i d’energia en les cançons més alegres i ràpides, més tradicional en les més lentes. I això és el que fa que el públic acabi seguint el ritme picant de mans, i no la música simfònica. Amb això no vull dir que el disc sigui dolent o un error, no: és un conjunt magnífic de cançons, amb una sonoritat diferent —sense perdre en cap moment, però, els aires tradicionals, mediterranis, de la música de Maria del Mar Bonet.

El recital, però, no començà amb Maria del Mar Bonet. Hom veu anunciat un recital de la cantant, comprova a la programació del teatre que el recital és de la cantant, compra entrades per al recital de la cantant, va al recital de la cantant… i es troba que, durant mitja hora, actuen uns músics que a ca seva els coneixen. Ep, que no dic que ho fessin malament o que no agradessin; només que de vegades els programadors haurien de ser una mica més honestos amb la publicitat —i amb la visibilitat dels grups que contracten. Eren Jaume Compte & Nafas Ensemble, grup que fa una música d’arrels tradicionals i sonoritats mediterrànies —combinaven molt bé amb el recital de Maria del Mar Bonet—, que interpretaren tres peces del seu repertori.

Després de deu minutets de pausa perquè es col·loquessin els músics que l’acompanyaven, començà el recital  de Maria del Mar Bonet. Foren dinou cançons en total (comptant els tres bisos), en unes dues hores de recital, acompanyada per set músics. Començà amb «Merhaba»* (vídeo)¹ i, després d’un breu parlament d’introducció al recital (on no faltà l’esment als fets que han tingut el Palau de protagonista darrerament), continuà amb «Sempre hi ha vent» (vídeo), «Epitalami», (vídeo) «Camí florit», «El salt de la bella dona»*, «La platja»*, «Per una cançó», «Salònica», «La dama d’Aragó»* (vídeo), «Tots dos ens equivocàrem»*, «La dansa de la primavera»* (que ja als primers acords provocà uns quants aplaudiments del públic), «Per Hipòcrates»*, «La dansa d’amor» (vídeo), «La música»*, «Des de Mallorca a l’Alguer»* (vídeo) i «Den itan nisi» (‘No era una illa’). Els bisos començaren amb una cançó que no vaig reconèixer i no he pogut trobar (prendre notes a les fosques no és fàcil… no entenc la meva lletra!), seguida evidentment de la «Jota marinera»* (vídeo) —dic evidentment perquè des del començament del recital hi havia una guitarreta als peus del faristol de la cantant i tard o d’hora l’havia de fer servir, o no?— i acabà amb «La balanguera»* (vídeo). I hauríem continuat demanant-ne més, però els senyors del Palau van encendre els llums de la sala i tots, molt obedients nosaltres, vam començar a desfilar cap a la sortida.

1. Els vídeos no són del concert, els he «pescats» a Youtube.

*Les cançons marcades amb asterisc són al disc Bellver.

** Imatges del concert a Vilaweb: «Maria del Mar Bonet presenta…», i vídeo de la notícia a BTVNotícies: «Maria del Mar Bonet presenta Bellver…».

4 pensaments a “Maria del Mar Bonet al Palau de la Música

  1. Maria Mercè

    Hola, Ferran,

    Estic gairebé totalment d’acord amb tu. I tantes coses que diríem… Amb el que em permeto discrepar una mica és amb la valoració del disc Bellver. Jo vaig pensar que essent amb un gran muntatge orquestral no perdia ni ritme ni agilitat ni lleugeresa.

    Felicitats per la teva crònica!

    Maria Mercè

    Respon
  2. Dolores

    A mí, el disc Bellver també m’agrada, les cançons semblen altres.

    En quant al concert d’ahir em va semblar magnific, aixó si, em va sorprende que no començés ella, pero va ser extraordinari, el públic al picar de mans en algunes cançons ho va fer seu, es va produir una comunió entre ella, els seus musics i nosaltres.

    Gràcies pels videos que has trovat!
    Mª Dolores

    Respon
    1. Ferran - Un que passava Autor de l'entrada

      Gràcies pel comentari, Dolores. El picar de mans és inevitable, sobretot quan canta les peces més rítmiques i animades, com la Jota, que ho fa amb tanta energia que no es pot evitar. A youtube hi ha molts més vídeos de la Maria del Mar Bonet, però no tots s’adeien a l’apunt. 😉

      Respon

Respon a Dolores Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *