Sala de lectura, 119: «Misión del bibliotecario», de José Ortega y Gasset

«Misión del bibliotecario» és el títol del discurs amb què José Ortega y Gasset inaugurà el Congreso Internacional de Bibliotecarios y Bibliógrafos, a Madrid, el 20 de maig de 1935. El discurs, després d’una breu introducció, està compost per set parts: «Misión personal», «Misión profesional», «La historia del bibliotecario. El siglo xv», «El siglo xix», «La nueva misión», «El libro como conflicto» i «¿Qué es un libro?».

Les dues primeres parts tracten del concepte de missió per mostrar-ne l’abast i la complexitat, i que és part inherent a la condició humana; en paraules d’Ortega, «sin hombre no hay misión […] sin misión no hay hombre». L’altra missió, la professional, és la missió personal quan s’ha transformat en una necessitat social: això li serveix per diferenciar una certa tendència en l’home amant dels llibres a ordenar-los i cuidar-los, de la professió de bibliotecari com a fruit d’una necessitat social a partir d’un determinat moment de la història. En les dues parts que segueixen, fa una breu història de la figura del bibliotecari, des del moment en què neix aquesta com a tal al Renaixement (segons ell), fins que es converteix en «oficio estatal» al segle xix. Hi ha hagut una evolució, tant pel que fa a la disponibilitat de llibres, com pel que fa a la consideració del llibre com a necessitat.

Els dos apartats següents constitueixen el nucli de la seva argumentació. D’entrada, explica què l’indueix a dir que hi ha un canvi en la missió del bibliotecari. Fins llavors, diu, els bibliotecaris es limitaven a recollir i conservar, en tant que el llibre era vist com un objecte útil a la societat. Però ha arribat un punt en què el llibre, com moltes altres fites del progrés, mostra un aspecte negatiu: «el libro es imprescindible en estas alturas de la historia, pero el libro está en peligro porque se ha vuelto un peligro para el hombre». Davant d’aquest perill, comença l’edat madura de la professió de bibliotecari, una edat caracteritzada per una nova missió: deixar de tractar el llibre com a mer objecte i tractar-lo com a funció vivent.

Pues bien, he aquí dónde veo yo surgir la nueva misión del bibliotecario incomparablemente superior a todas las anteriores. Hasta ahora se ha ocupado principalmente del libro como cosa, como objeto inmaterial. Desde hoy tendrá que atender al libro como función viviente: habrá de ejercer la policía sobre el libro y hacerse domador del libro enfurecido.

Quins són els problemes del llibre, segons Ortega? El primer és que ja n’hi ha massa i qualsevol investigació es veu frenada en l’intent d’aconseguir una bibliografia bàsica sobre el tema; el segon, que a més d’haver-n’hi molts, se’n continuen imprimint molts més, molts dels quals són «inútiles o estúpidos, constituyendo su presencia y conservación un lastre más para la humanidad»; el tercer, que el lector, acostumat a rebre tota la informació per escrit, ja no es preocupa per entendre-la, a no pensar per si mateix. Davant d’aquest panorama, proposa quina hauria de ser la nova missió del bibliotecari: per a l’excés de llibres, que els bibliotecaris fessin la recerca bibliogràfica pertinent (parla de «crear una nueva técnica bibliográfica de un automatismo rigoroso») perquè els estudiosos rebessin ja la informació triada; per a l’excés de publicació, que els bibliotecaris s’encarreguessin de regular què es publica i què no, «a fin de evitar que se publiquen los [libros] innecesarios y que, en cambio, no falten los que el sistema de problemas vivos en cada época reclaman»; per a la tercera, que el bibliotecari actuï com a filtre i dirigeixi les lectures dels lectors. La darrera part versa sobre l’essència del llibre, què és i què hauria de ser, ja que no tots els llibres són iguals.

I avui, quina és la situació? S’ha assolit aquesta nova missió? Han canviat els problemes relacionats amb el llibre? Sembla que Ortega y Gasset preveia que el nombre de llibres publicats podria augmentar, però no sé si hagués imaginat com ho ha fet ni que, setanta-cinc anys més tard, alguns dels problemes dels llibres de què parlava continuen estant en boca de tothom: l’excés de publicació i la publicació de llibres, per dir-ho amb les seves paraules, inútils o estúpids. Mentrestant les biblioteques continuen amb les seves funcions i les noves funcions que van adquirint en canviar els hàbits i les necessitats socials. Però, i la missió de què parlava Ortega?

Podem dir d’entrada que la resposta al segon problema no l’han resolt els bibliotecaris —i, sincerament, no sé si hauria de ser la nostra tasca. Es publica molt i es publica de tot, i en les decisions sobre què es publica i què no els bibliotecaris no hi tenen part. Només, en certa manera, en l’àmbit universitari, la creació de dipòsits oberts de coneixement es podria considerar des d’aquest punt de vista: les biblioteques universitàries com a agents de la publicació del coneixement científic creat a les universitats. Quant a les respostes als dos altres problemes, crec que sí que ho fem —que ho hem fet sempre. Haver de plantejar què es compra per al fons de la biblioteca i què no, ja significa una tria d’entre tot el que es publica; i en moltes biblioteques els bibliotecaris recomanen, aconsellen, suggereixen què llegir i què no depenent de cada lector. L’elaboració de reculls de recursos, de bibliografies, l’oferiment de serveis de cerques bibliogràfiques, anirien en la línia de la solució que Ortega proposa per al primer problema, tot i que no sigui una activitat «de un automatismo rigoroso».

Setanta-cinc anys i ens trobem encara amb els mateixos problemes, i molts d’altres que possiblement Ortega y Gasset no podia ni imaginar quan es dirigia aquell 20 de maig de 1935 a un grup de bibliotecaris vinguts d’arreu de l’estat i de l’estranger.

El llibre:

  • José Ortega y Gasset. «Misión del bibliotecario». En: Íd. Misión del bibliotecario y otros ensayos afines. Madrid: Revista de Occidente, 1967. p. 59-98.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *