La citació: Teresa Moure

La novel·la que estic llegint m’està donant força sorpreses. La primera, que la que jo creia que anava a ser-ne la protagonista només és una de les protagonistes, perquè les protagonistes en són les dones: tres dones «concretes», de moment, i no sé si n’hi haurà més. La segona, la presència constant del discurs masclista que ha omplert la cultura occidental des que algú va decidir que qui menjaria el fruit prohibit seria la dona i no l’home, i així pogué carregar tots els mals de la humanitat en la dona —suposo que el dimoni era massa intangible i era més fàcil culpar la dona de tot. El narrador (narradora?) també fa seu aquest discurs, però utilitzant-lo a la seva manera. Com ara per caracteritzar una de les protagonistes, Hélène Jans (i aquesta explicació em serveix també perquè s’entengui el sentit del passatge i no hi hagi cap animeta políticament correcta que vingui a dir-nos que masclistes que som, escrivint aquestes coses sobre les dones…).

És una dona, no n’hi ha cap dubte. I tanmateix llegeix. I no pas el relat d’uns amors ni versos procaços, que llegeix una obra mèdica. Alguna maldat deu voler aprendre, llegint el llibre. O alguna maldat deu haver fet i vol mirar d’ocultar-la. Definitivament és una dona. És estrany que no sigui a la font a xerrar, o al mercat xafardejant amb altres comares! És una dona que llegeix. Tranquil·lament, llegeix. I doncs… Deu ser una bruixa? Ho deu ser… Es diu Hélène.

Teresa Moure. Herba d’enamorar. Tr. Pere Comelles. Barcelona: La Campana, 2006. p. 110.

4 pensaments a “La citació: Teresa Moure

  1. Replicant

    Si és per llegir llibres mèdics…les dones de la meva facultat i una servidora devem ser totes bruixes (i majoritàries actualment a la professió..). Com canvien les coses!! ;p

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *