La citació: «Sara Surp» i llibres a metres

Biblioteques de paper, 19

En aquella època, tocava tenir una biblioteca que ocupés almenys dos panys de paret. Ells la tenien i, a més, la utilitzaven. És a dir, llegien. «Tot Beckett», deia el tiet que havia llegit. O la tieta, ella també llegia: «Tot Pla», «Tot Proust». Però ella mai no va arribar a saber on anava a parar tot aquell bé de déu de lectura que entrava dins d’aquells dos caps. Tota la càrrega revolucionària que contenien aquelles pàgines … ¿On es dissolia? ¿En què es convertia quan passava pels seus esperits? ¿En quin punt de l’aparell digestiu llibresc quedava embussada, o reduïda a no res, tota la bellesa, tota la lucidesa que havien engolit? ¿Per què romanien incòlumes després de tanta lectura? El tiet recorria metre a metre la biblioteca com un aplicat corredor de fons: «Dos metres amb vuitanta centímetres, el meu rècord anual!», deia, i no ho deia de broma. Però ell era el mateix, amb tres metres més de lectures que amb tres metres menys.

Imma Monsó. Una tempesta. Barcelona: La Magrana, 2009. p. 45-46.

2 pensaments a “La citació: «Sara Surp» i llibres a metres

  1. Ivan

    Llegir i escriure són més que actes mecànics. Aquí rau la gran importància dels grups de lectura, que forcen els participants a llegir en ple sentit de l’expressió, ja que després voldran (segur?) compartir-ho i participar en la discussió amb els companys del club.

    De fet, comentari de text hauria de ser assignatura, i obligatòria. Ja m’enteneu.

    Salutacions.

    Respon
  2. Ferran - Un que passava Autor de l'entrada

    Hauria de ser-ho, Ivan, i també hauria de ser-ho fer perdre la por als llibres, al que diuen i, sobretot, el que ens diuen. Que moltes vegades no diem què ens ha transmès un llibres per por a semblar babaus, o poc intel·ligents, o…

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *