Sala de lectura, 116: El violí d’Auschwitz, de M. Àngels Anglada

Havia sentit a parlar tant d’aquesta novel·la, i en general tan bé, que quan la vaig veure a la llibreria vaig pensar durant un instant que m’havia equivocat: no podia ser, tan curteta, tan poca cosa. I havent llegit la història de Daniel, el luthier cracovià que és obligat a construir un violí per al seu carceller, no puc més que dir que no calen centenars de pàgines per transmetre l’horror de l’holocaust, ni la grandesa que l’ésser humà és capaç de mostrar fins i tot en els moments més terribles: es pot fer igualment amb una història senzilla, explicada sense inflar-la, mostrant l’horror sense rabejar-s’hi. I també he de dir que mai no hauria arribat a imaginar que la descripció de la construcció d’un violí pogués arribar a ser tan apassionant.

El llibre:

  • M. Àngels Anglada. El violí d’Auschwitz. Barcelona: Columna, 1996. 127 p. ISBN 84-7809-588-8.

4 pensaments a “Sala de lectura, 116: El violí d’Auschwitz, de M. Àngels Anglada

  1. Ivan

    A mí també em va agradar molt. En canvi, quan va tractar el genocidi armeni (ara un altre cop vigent amb l’esbroncada diplomàtica entre els EUA i Turquia) el resultat literari no li va sortir tant bé.

    En el seu moment em va semblar molt irreal el fet de dedicar-se a construir art enmig de l’infern. Anys després vaig veure La vita e bella i ja superes qualsevol prejudici.

    Salutacions.

    Respon
  2. GP

    Estic content que t´hagi agradat aquest llibre, mostra una sensibilitat cap als que pateixen, també cap a la música. Ara fa poc s´ha publicat l´obra completa de poesia de la M. Àngels Anglada.

    Només tres notes
    amor, temps-mort, bellesa.

    Arietta. M. Àngels Anglada

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *