Sala de lectura, 113: Mary Reilly, de Valerie Martin

Per raons que no vénen al cas, vaig haver de veure la pel·lícula Mary Reilly no fa gaire, pel·lícula que no mai no m’havia fet ni fred ni calor malgrat la presència de dos monstres del cinema com són John Malkovich i Glenn Close (encara que aquesta en un paper més petit). També hi sortia la Julia Roberts, com recordareu els que l’hagueu vista, actriu que tan aviat m’entusiasma com m’enfonsa en el més tediós dels avorriments. Havia tot just acabat de llegir El cas misteriós del Dr. Jekyll i Mr. Hyde, i la pel·lícula em va provocar una considerable irritació, per com manipulava la història original fins a fer-la pràcticament desaparèixer.

La curiositat, i una recomanació, em va portar a la novel·la en què es basava la pel·lícula, i m’he emportat una bona sorpresa: el guionista aconsegueix mantenir-s’hi força fidel… a còpia de trair la novel·la en què es basa —ho sé, poques pel·lícules són fidels a les novel·les en què es basen, són llenguatges i mitjans diferents; però em sembla n’hi ha algunes que són més infidels que d’altres. De manera que els detallas que l’autora de Mary Reilly manté de la novel·la d’Stevenson, desapareixen de la pel·lícula fins a explicar una història amb diferències notables.

No sé si val la pena anar una mica més enllà o només deixar constància de l’estirabot. Mary Reilly és la història del Dr. Jekyll i Mr. Hyde vista des de la perspectiva d’una minyona de Jekyll, una minyona prou afortunada com per haver après a llegir i a escriure prou bé per portar un diari de la seva vida. En aquest diari, Mary explica el dia a dia a la casa, però també l’estranya relació que s’estableix amb el seu amo, el Dr. Jekyll. L’autora, Valerie Martin, a diferència que el guionista de la pel·lícula, es manté fidel a la novel·la d’Stevenson i hi fa aparèixer, encara que sigui tangencialment, les escenes i els personatges essencials de l’original, i només en manipula una mica el final —amb aquesta potent escena en què Mary s’ajau al costat del cadàver de Hyde, un cop ha arribat a descobrir que Hyde i Jekyll eren la mateixa persona. Llàstima que la tensió de la novel·la s’atenuï en saber per endavant quin serà el desenllaç, però tot i això, sense ser una gran novel·la, es fa llegidora i aconsegueix transmetre l’angoixa de la protagonista en el lector (en aquest lector, si més no!).

El llibre:

  • Valerie Martin. Mary Reilly : l’ombra del doctor Jekyll. Tr. Montserrat Morera. Barcelona: Trapezi, 1991. 195 p. ISBN 84-87727-04-2.

2 pensaments a “Sala de lectura, 113: Mary Reilly, de Valerie Martin

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *