Aventures i desventures d’un lector d’ebooks

Tot començà ja fa uns quants anys, la primera vegada que vaig veure un lector de llibres electrònics. Com a lector empedreït i com a bibliotecari, aquella visió no em va deixar indiferent; i això que aquell lector, del qual no recordo la marca, era un objecte més aviat poc usable. Però anà passant el temps, els llibres electrònics eren cada vegada més una realitat i no una utopia, i fa una mica més d’un any, ell va entrar a la meva vida: el PRS-700 de Sony.

Que fos aquest, i no el que jo hauria triat en primer lloc, fou un accident, un malentès entre els reis d’Orient i un servidor. El PRS-700, tanmateix, era la segona opció, i no ha estat un mal regal, tot i els problemes amb què vaig ensopegar de seguida. No eren —són, encara— problemes de l’aparell, sinó d’aquest món absurd en què vivim que permet que algú que està de viatge en un altre país hi compri un aparell, que arribat al país de destinació es converteix en un desterrat: com que en aquest país nostre no es comercialitza —encara, fa temps que es diu que el 2010 el Sony arribaran aquí—, no el podia registrar al web de l’empresa fabricant; però tampoc no el podia registrar a la del país d’origen, perquè demanen tenir adreça postal allí. El mateix problema el vaig tenir a l’hora de firar llibres a la llibreria en línia del fabricant: si no hi ha adreça del país d’origen, no hi ha compra-venda. L’absurd encara creixeria una mica més: no hi va haver cap problema per descarregar els 100 títols gratuïts amb què t’obsequiaven. Un altre problema, tampoc provocat per l’aparell ni pel fabricant, era la manca de continguts en la nostra llengua: els editors, aquí, han trigat una mica a posar-se en marxa; i els primers que ho van fer no la van encertar: el format dels llibres electrònics només era compatible amb un altre lector (em ve al cap la iniciativa de l’agent literària Carmen Balcells amb e-leer.es, que començaren oferint llibres en un únic format, mobipocket, que no tots els lectors poden llegir).

En un any, però, les coses han canviat molt. Ara ja tenim unes quantes iniciatives que ofereixen llibres en català i en diversos formats, entre els quals s’està implantant amb força un format nascut amb vocació d’esdevenir estàndard, l’epub. D’una banda, podem esmentar edi.cat, iniciativa impulsada per les editorials Angle, Bromera i Cossetània; leqtor.com, la llibreria en línia de la distribuïdora 36L Books SL, que té darrere Abacus, Vicens Vives, Ara Llibres i ha subscrit un pacte amb el Grup 62; de l’altra, iniciatives petites però no menys lloables com la de Jaume Llambrich i la seva Editorial Petrópolis. Tanmateix, és l’anglès la llengua que sembla que, de moment, va guanyant la partida: no només amb nombroses llibreries en línia, sinó també amb nombrosos llocs web d’on es poden descarregar gratuïtament versions electròniques de llibres que, suposadament, estan lliures de drets: en aquests, però, a part del poc nombre d’obres en català que hi acostuma a haver, les conversions no ha estat fetes amb massa cura i el resultat final sovint és decebedor (podeu trobar un recull de cercadors de llibres electrònics al Bloc de la Biblioteca de Farmàcia: «Cercadors de llibres electrònics (ebooks)».

Quant a la lectura, té avantatges i té inconvenients. Superada la recança inicial a portar un lector de llibres electrònics al damunt i utilitzar-lo en públic, i superat el llast romàntic que tots arrosseguem de tants anys de llegir llibres en paper, l’experiència és positiva. D’entrada, hi ha una qüestió de comoditat: un llibre de 500 pàgines de paper té un pes, el mateix llibre en format electrònic té el pes de l’aparell. I 500 llibres tenen el mateix pes. És una obvietat, ho sé, però s’agraeix no haver d’anar sempre carregant pes. Això també fa que sigui molt més senzill i còmode utilitzar-lo amb una mà, una bona característica per als lectors de transport públic: pots anar agafat a la barra i continuar passant pàgines sense haver-te de deixar anar. Pel que fa a la pantalla, és veritat, no cansa la vista; en contrapartida, com que no està retroil·luminat necessites una font de llum, sigui externa, sigui la que porta incorporada (encara que en el cas del Sony, els leds estan situats als laterals de la pantalla, i deixen una zona una mica fosca al centre de la pàgina). Té inconvenients, és cert: has d’anar amb compte amb la bateria; el PRS-700 no permet prendre notes (només subratllar i marcar pàgines); i segons com hi incideix la llum, no es llegeix bé.

En molts aspectes, la lectura en un llibre electrònic i la lectura en paper és igual. Crec que les diferències, fora de les indicades, són més fruit del costum i de totes les connotacions que té associades el llibre en paper en la nostra cultura, que no en criteris objectius. A vegades, quan s’argumenta que es trobarà a faltar l’olor del paper, recordo uns llibrets que tenía, impresos en paper setinat i a tot color, que pudien com una mala cosa.

Vol dir tot això que abandono el paper? Que crec que el paper desapareixerà d’un dia per l’altre? No. Es llegeixen moltes coses a la premsa i a Internet, i la majoria em semblen exageracions. El llibre en paper coexistirà encara amb l’electrònic; quant de temps no ho sé, a mi la bola de vidre no em funciona tan bé com als gurus. Però el llibre electrònic és aquí, i per quedar-se entre nosaltres. Com evolucionarà, no ho sé; ja ho veurem.

11 pensaments a “Aventures i desventures d’un lector d’ebooks

  1. allau

    Jo encara m’esperaré una mica, que s’aclareixin sobre l’embolic dels formats, que ofereixin més prestacions i sobretot que baixin els preus. Ara per ara, per menys diners, un i-touch fa un fotimer de coses més.

    Respon
    1. Ferran - Un que passava

      Estic d’acord amb el que dius de preus i formats, Albert, tot i que sembla que l’epub s’està implantant amb força. Ara, pel que fa a prestacions, jo només hi trobo a faltar poder-hi escriure i, com a molt, connexió sense fils per poder baixar llibres. És que, ves per on, jo sóc d’aquells rarets que encara creuen que cada aparell ha de servir per una cosa: del mòbil, no en faig servir ni la meitat de les prestacions (ni correu-e, ni música, ni vídeos, etc.). Potser no és una actitud gaire moderna ni gaire geek, però què hi farem.

      Respon
  2. Manel

    A més de buscar i rebuscar novetats i aparells que puguin ser interessants, moltes vegades es troba a faltar que algú t’expliqui ben bé la seva experiència des del punt de vista de l’usuari, i trobo que ho has fet molt bé, tant pel que és l’experiència de llegir en l’aparell (sigui quin sigui) com en el que és trobar amb què alimentar-lo (aquí encara està molt verd el mercat).

    Bon post, Ferran.

    Respon
    1. Ferran - Un que passava

      Gràciesm Manel. No volia fer un tractat més de formats i diferents lectors, sinó precisament això, què havia experimentat, quines dificultats i quins avantatges havia trobat en la utilització del llibre electrònic. I celebro haver-me’n sortit.

      Respon
  3. Deric

    Doncs jo no vull cap aparell d’aquests! Vade retro satanàs!!!! Com els llibres de tota la vida no hi ha res!
    És cert, però, que l’estalvi d’espai és brutal.
    Ara, una pregunta, amb aquests nous llibres, on queden les biblioteques? Continuaran existin o desapareixeran? No hi haurà préstecs, no hi haurà necessitat d’aquests espais de cultura… uf, no! paper for ever!

    Respon
    1. Ferran - Un que passava

      Doncs les biblioteques, mentre hi hagi llibre en paper, continuaran existint, Deric. I quan ja no n’hi hagi (cosa que, repeteixo, sóc dels que crec que trigarà a arribar), les biblioteques s’hauran adaptat a les noves necessitats, com han fet des que es van inventar. A més, ja hi ha biblioteques que deixen llibres electrònics en préstec.

      De tota manera, les biblioteques no són únicament llocs on es deixen llibres en préstec…

      (Aquest debat, a cals bibliotecaris fa anys que el tenim. I no dos ni tres anys, sinó molts més).

      Respon
  4. Retroenllaç: Sala de lectura, 118: Artifex « Un que passava

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *