Petita fantasia noctura

La profunda passejada els portà bosc endins, lluny de les acollidores planes de la vora del riu. La nit humida i freda es colava entre les branques dels arbres, els queia damunt com un fi plugim i se’ls filtrava entre la roba fins amarar-los els ossos. Entendrit per la tremolor de la guia, l’estranger es tragué la inútil jaqueta robada, i la hi posà sobre les espatlles. El petó amb què ella li agraí el gest, metàl·lic i inquietant, el deixà sense alè. La lluna sobre les copes dels arbres els observava amatent.

«143è joc literari» d’en Jesús M. Tibau a Tens un racó dalt del món.

3 pensaments a “Petita fantasia noctura

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *