Nits d’Òpera, 65: Król Roger, de Karol Szymanovski

A partir d’ara no em refiaré mai d’una òpera, per curta que sigui, que no tingui un entreacte: de ben segur que és un parany perquè el públic no fugi al primer entreacte. Jo ho hauria fet, ahir nit, si no fos que la música m’estava agradant molt i que la meva única via de fugida me l’havia obstruït un matrimoni de mitjana edat: com que el teatre era mig buit (no, em nego a veure’l mig ple: era mig buit), només la meitat de la meva filera estava ocupava i a la meva esquerra no hi havia ningú, fins que aquest matrimoni s’ha assegut a les dues primeres butaques lliures de la filera, tallant-me qualsevol possibilitat de fugida. Que segurament no hauria fugit, perquè m’hauria fet cosa anar-me’n d’esquitllentes. Així que he aguantat com he pogut l’escassa hora i mitja que dura aquesta òpera: Król Roger, de Karol Szymanowski.

He dit que la música m’estava agradant, i és cert. I el repartiment era força homogeni (Scott Hendricks en el paper del rei Roger; Anne Schwanewlims com a reina Roksana; Francisco Vas, que no acostuma a decebre, com a Edrisi; Wil Hartmann com a pastor i potser el més fluix de la representació; i Daniel Borowski i Jadwiga Rappé com a arquebisbe i diaconessa respectivament), de manera que no semblava no haver-hi motiu per sortir corrent… Fins que m’he adonat que els cantants semblaven seguir una melodia completament diferent a la de l’orquestra. I que hi havia moviments escènics que no entenia què coi pintaven. I ja no he tingut aturador: he desconnectat d’un espectacle que no m’estava arribant gens i he començat a pensar si trobaria merder al metro quan sortís —sabia que hi havia futbol i que per això el metro funcionaria fins la una, però no sabia, com és habitual, ni quan començava ni quan acabava—, si tindria temps de mirar el correu quan arribés a casa, com començaria a escriure aquest apunt i, també, si l’escriuria o no —no fos cas que estigui dient massa animalades juntes i algú decideixi dedicar-me un monument amb unes lletres majúscules ben grans i en relleu que diguin «ignorant!». Però darrerament no puc mossegar-me la llengua i aquí em teniu. M’he avorrit tant, que al final només tenia ganes de sortir corrent, que és pràcticament el que he fet.

7 pensaments a “Nits d’Òpera, 65: Król Roger, de Karol Szymanovski

  1. julianen

    De mal dia, res de res, jo també hi era (quart pis) i als 30 minuts ja volia sortir però havia quedat amb el meu cosí (segon pis) a les Rambles, un pal, avorriment absolut i com tu dius si fessin mitja part la gent emigraria cap a zones més entretingudes, per exemple a casa amb un bon llibre, sort que quan vaig arribar encara vaig poder pescar al Monegal a BTB i em va treure l’emprenyament que tenia.

    Respon
  2. Francesc

    Dons jo m’ho vaig passar bomba eren tres òperes en una. El primer acte recordava la intolerància de la “Fiamma” d’Ottorino Respighi. El segon era el “Also Sprach Zarathustra” de Richard Strauss en forma d’òpera. I el tercer una fabulosa posta en escena de “Les Bacants” d’Eurípides en forma d’òpera.
    La música era d’una gran força melòdica y una molt bona construcció orquestral y la posta en escena la vaig trobar molt interessant tot jugant amb el que podria ser un teatre grec on els espectadors eren els actors.
    Crec que l’espectador d’òpera es en general molt conservador i nomes gaudeix del títols de tota la vida i coneguts, però a la que surts de la dotzena de coneguts ja no hi ha filin. ¿Qui ha pogut veure les 22 òperes que va escriure Mozart? No passen de mitja dotzena. ¿O el gran Verdi qui ha pogut veure totes les òperes que va escriure fora de Traviata, Aida, Trobador, Otel•lo, Simon Bocanegra?

    Respon
  3. Ferran - Un que passava

    Jo no em considero conservador en aquest sentit, Francesc, i hi ha moltes òperes «de tota la vida» que encara no conec (i que vés a saber si m’agradarien o no), però hi ha espectacles amb els que connecto i n’hi ha amb els que no: aquest era dels darrers.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *